Però en tot cas hi ha errors que ens donen molta informació de l’estat d’algunes qüestions. I un bon exemple el tenim en unes substàncies que fabrica el nostre cos i que tenen una infinitud de funcions: Les prostaglandines.
Les prostaglandines són un grup de lípids que fan quasi de tot. Algunes augmenten el flux sanguini, altres el disminueixen, unes indueixen contraccions uterines, altres ajuden a tenir ereccions, n’hi ha que causen sensació de dolor i altres indueixen una inflamació.
Però l’interessant, i l’error del que parlava, es relaciona amb el nom. Les prostaglandines van ser descobertes l’any 1935 per un investigador suec, l’Ulf von Euler. En aquell temps havien observat que el semen tenia la capacitat d’induir contraccions en fibres de teixit muscular de l’úter. Euler va treballar en la purificació de la substància que causava aquell efecte i la va poder identificar. Com que va suposar que es fabricaven a la glàndula pròstata, les va anomenar prostaglandines.
Un nom molt raonable sinó fos perquè les prostaglandines NO es fan a la pròstata. Ara sabem que quasi totes les cèl·lules del nostre cos poden fer alguna prostaglandina. Però el més greu és que les prostaglandines del semen es fabriquen a la vesícula seminal i no a la pròstata.
Això ens dóna una pista de com de desconegudes són algunes de les característiques de l’aparell reproductor dels mascles. I és que, per molts, la informació es resumeix en: l'home té una erecció, ejacula, i santes Pasqües. Si fins i tot alguns fisiòlegs es feien un embolic entre la pròstata i la vesícula seminal, que podem esperar? (Cal dir, en defensa de l’Euler, que els experiments els va fer en macacos i l'anatomia de diferents espècies pot portar a confusions.)
En tot cas, una ejaculació és més complexa del que es podria pensar. Si ens saltem la part divertida, tots els prolegòmens i això, quan arriba l’hora d’ejacular passen bastantes coses i hi participen unes quantes glàndules.
La primera part són els testicles, òbviament, d'on en surten els espermatozoides. Però en realitat aquí es fabriquen i prou (que no és poc!). Un cop madurets s’emmagatzemen a l’epidídim, un conducte on s'hi poden passar un parell de setmanetes.
De totes maneres, si analitzem l’ejaculat es pot observar que primer que res surt una secreció generada per unes petites glàndules anomenades “Glàndules de Cowper”. La funció d’aquest líquid és neutralitzar possibles restes d’urea que hagin quedat a la uretra. I és que això de fer servir un únic conducte per dues funcions causa alguns problemes que cal solucionar. D’altra banda, també lubrifica la uretra per facilitar el camí als espermatozoides. Un fet curiós, ja que pocs homes són conscients que a l’hora de la veritat ells també han d’estar lubricats.
Una mica més amunt d’aquestes glàndules hi ha la pròstata, de la mida d'una castanya i que també fabrica una part del líquid seminal. La pròstata s’associa bàsicament al càncer de pròstata, un dels més freqüents en homes, però la seva funció és la de fabricar enzims i altres factors que ajuden als espermatozoides a acabar de madurar i activar-se.
Finalment, a tocar de la pròstata hi ha la vesícula seminal. De fet, la majoria del volum líquid d’un ejaculat prové d’aquí. Aquí es fabriquen nutrients, com la fructosa, que ajudaran als espermatozoides a aguantar en condicions el llarg camí que els espera. I també d’aquí sortiran les prostaglandines que va trobar Euler als anys trenta.
Quan arriba l’hora de la veritat es generen contraccions que posen en marxa totes aquestes secrecions, i no pas de manera caòtica sinó relativament ordenada, de manera que la composició del semen va variant per moments (encara que espermatozoides se’n poden trobar des del primer instant per mala sort d’alguns).
En tot cas, de tant en tant va bé recordar que potser l’aparell reproductor dels mascles no és tan simple es pot arribar a creure. Encara que el que atreu l’atenció acostuma a ser, òbviament, l’erecció, una mirada més atenta revela moltes glàndules fent molta feina i de manera molt coordinada.
5 comentaris :
Tot i ser premi Nobel al sentir el cognom no he pensat en ell... És que dir-se Euler deu marcar de per vida.
Potser es veu tot més complex del que semblava perquè des de fa molts anys s'ha anat dient que l'home és prou més simple que les dones, no?
Sempre m'ha sorprès l'habilitat d'alguns per descobrir què fa cada peça del cos humà.
Molt interessant, però jo em quedo amb els impulsos nerviosos que acompanyen tots aquests processos! ;-)
alasanid. Una cosa es ser menys complicat. L'altra es ser simple. És molt diferent!!!
asimetrich. Toma! i jo i tots. Una cosa no treu l'altra! :-)
Té collons la cosa!!
Si, però al final hi pinten relativament poc.
Publica un comentari a l'entrada