Més a poc a poc

La ciència és una cosa relativament senzilla quan es mou en aspectes conceptuals i de teories. Discussions entre erudits, interpretacions de dades i construcció de teories més o menys encertades. Tothom es mira el tema des d’una certa distància, donant per cert que els que parlen tenen coneixements, experiència i dades que els confereixen una certa autoritat. I normalment és cert. Sempre en sap més un expert en un tema que no pas els que tenim alguna idea general, però no som experts.

Ara bé. Quan es passa de les teories a l'aplicació pràctica, a la vida real, és interessantíssim la quantitat d’experts que surten de sota les pedres per opinar i criticar els suggeriments dels que fins aleshores havien sigut considerats entesos qualificats. I amb això no vull dir que no es pugui opinar de tot ni que els experts no la caguin amb una certa freqüència. Tan sols apunto que trobo divertides moltes “cartes dels lectors” que surten als diaris. Especialment el to pontificador que fan servir.

Per això m’han divertit molt les reaccions que s’han publicat a la norma aprovada fa uns mesos que restringia la velocitat als accessos a Barcelona a 80 km/h. Sobtadament tothom era expert en tràfic, consum de carburant dels vehicles i taxes de sinistralitat. I moltes veus van posar el crit al cel criticant, per ineficient, aquesta mesura. Alguns auguraven major consum de combustible (i, per tant, més contaminació) en tenir que circular amb marxes més curtes. Altres pronosticaven un augment dels embussos ja que, en anar més a poc a poc, els cotxes estarien més estona a la carretera contribuint a col·lapsar-les.

De totes maneres sospito que el que passava en general era, simplement, que toca els nassos anar a 80 km/h per una autopista quan fa estona que vas a 120 km/h (o més).

Reconec que al principi no veia clara la qüestió. Però quan vaig buscar una mica d’informació, de seguida vaig comprendre que el control del tràfic és un tema molt complicat que no es pot valorar amb dues opinions aparentment assenyades ni amb una única teoria. A la pràctica els models que es fan servir apliquen teories de la dinàmica de fluids, del tràfic d’informació, de la psicologia dels conductors, de la mecànica dels motors i d’un grapat de factors més que fan que controlar el flux vial sigui una empresa extremadament complexa.

Al final, el millor ha sigut fer la prova. I el resultat sembla que no ha sigut dolent. El nombre d’accidents mortals, i sobretot el de ferits greus, s’ha reduït considerablement. I això per si sol, ja justifica la mesura. En canvi, la contaminació no ha baixat tan com es preveia. Hi ha qui veu un fracàs en això, però aconseguir que deixi d’augmentar i que disminueixi, ja és un factor positiu.

Però, per a mi, el més curiós han sigut dos factors subjectius completament i per tant, sense cap valor científic.

El primer és que ara tinc la sensació que els accessos a la ciutat són més fluids. Tots anem més lentament, però la resultant és que no hi ha embussos. Potser la mecànica de fluids en tingui l'explicació. Un corrent d’aigua es mou molt millor mentre manté un règim laminar. Si la velocitat augmenta hi ha el risc que apareguin turbulències, i aleshores el resultat global és que es trenca el ritme suau que portava i el flux se’n ressenti. En el cas dels cotxes, si tots anéssim en plan flux laminar a 120 km/h aniríem més de pressa mentre no passi res, però qualsevol alteració, que a velocitats menors no tindria efecte, pot distorsionar el tràfic creant un embús.

És allò que diem que si un conductor toca lleugerament el fre i s’encén el llum, encara que no freni de veritat, uns quants cotxes enrera acaben aturant-se perquè cada conductor frena una mica més per si de cas. I és que a mida que augmenta la velocitat el caos entra més fàcilment.

L’altre és la contradicció entre els sentiments i les dades. Reconec que és una mica irritant frenar i anar a 80 km/h. Ja ets a prop del final del viatge i tens ganes d’arribar. Anar més lent eternitza el final. Però ho fa realment?

Setze quilòmetres a 120 km/h es fan en vuit minuts, mentre que si vas a 80 km/h trigues dotze minuts. La diferència és únicament de quatre minuts! Això, en un viatge llarg, és prou irrellevant. I a sobre, amb menys probabilitats d’embussos. De manera que és un problema més psicològic que de temps.

Però aquí hi ha la clau. Els sentiments ens diuen que ens estan limitant la manera de conduir i que triguem més. Un fet que ens molesta. I enfront d’un sentiment les dades objectives hi tenen poc a fer.

Encara que insisteixo: Si aquest any el nombre de morts i de ferits greus ha disminuït gràcies a la mesura, benvinguda sigui. I de pas, potser sigui un bon moment per començar a habituar-nos a un ritme de vida més pausat, que sempre és més saludable.

Ben mirat, encara em puc permetre trigar quatre minuts més.