dilluns, de novembre 17, 2008

La Moreneta

A Catalunya, si sentim qualsevol referència a “la Moreneta”, amb tota probabilitat no estarem parlant de cap noia brasilera o de la mascota de pèl fosc dels veïns. Aquí, la Moreneta és la Mare de Déu de Montserrat. Una de les icones menys discutides de Catalunya i apreciada fins i tot per ateus recalcitrants.

Segons la llegenda, l’any 880 uns pastorets van trobar la imatge dins una cova, després de veure una llum a la muntanya. El bisbe, un cop assabentat de la notícia, va ordenar que la imatge fos traslladada a la ciutat de Manresa, però va ser impossible ja que a mida que s’allunyaven de l’indret de la trobada, l'estàtua anava pesant més i més. Això es va interpretar com el desig de la Mare de Déu de quedar-se a l’indret on l’havien trobat i per això es va acabar per construir l'ermita de Santa Maria que amb el temps va donar lloc a l'actual monestir.

La llegenda és bonica, però no massa original. Moltes imatges de Verges tenen al darrera llegendes de trobades per pastors i de fets miraculosos que eviten el trasllat. En tot cas, la característica principal de la Moreneta és justament la que li dóna el nom. El color fosc de la imatge.

L’explicació més habitual és que originalment era blanca i que pel fum de les espelmes es va anar ennegrint progressivament fins arribar al color foc que la caracteritza. És una explicació raonable, ja que a la llegenda original ni tan sols s’esmenta que la imatge de la verge fos negra. A més, si ho hagués estat, els pastors difícilment l’haurien identificat amb la verge Maria.

A més, també hi ha imatges antigues que representen la Mare de Déu de Montserrat amb la pell de color clar. De totes maneres, això no és definitiu, perquè antigament les imatges que es pintaven no pretenien ser fidedignes, sinó representar allò que la gent esperava.

Però la història d’aquesta talla ha sigut agitada i la forma en que els fidels l’han pogut veure ha anat canviant molt al llarg dels segles.

Per començar, la imatge s’ha datat de finals del segle XII, de manera que si hi va haver una figura original que van trobar l’any 880, no és la que coneixem actualment. I a més, cada dos o tres segles ha sigut restaurada en major o menor grau. Durant molts anys l’estàtua anava coberta amb robes, de manera que la forma exacta de la talla va romandre desconeguda per moltes generacions. Per alguns era irreverent, i gairebé indecent, pensar en treure els vestits que cobrien la Mare de Déu. No obstant, quan es van retirar els vestits i es va poder admirar la bellesa de la talla es va decidir deixar-la en la seva forma original.

La figura va resultar danyada durant la guerra del francès, i també va ser amagada durant la guerra civil. En aquesta ocasió va ser amagada en un indret conegut únicament per tres monjos de la comunitat, de manera que ni el pare Abat en coneixia la localització. La mesura va tenir èxit i va salvaguardar la imatge per la posteritat.

Una reparació important de la figura es va fer al segle XIX. Aleshores es va canviar la imatge del nen, que estava en molt males condicions, per l’actual. També s’ha canviat els braços i les mans de la Verge, i la bola que sosté no hi era en la figura original. En ocasions hi posaven un ram, un ciri o una esfera per representar l’Univers.

Tot això va quedar de manifest en una restauració feta l’any 2001. Allà, les radiografies van permetre observar les variacions en les textures de les fustes fetes servir o els claus que a l’interior fixen les diferents parts. També es va analitzar el pigment que s’havia fet servir inicialment. Aquest compost tenia entre els seus compostos el carbonat de plom, que s’oxida i s’ennegreix amb el temps. Certament, el fum de les espelmes havia d’accelerar aquest procés, de manera que la imatge ja podria haver sigut més o menys “morena” en relativament pocs anys. Posteriors restauracions ja van incorporar el color fosc que caracteritza la figura.

La imatge és feta amb fusta d’àlber (Populus alba), un arbre de la família de les salicàcies. I justament d’aquesta família es va descobrir l’àcid salicílic, que va donar lloc a l’aspirina, un dels millors compostos que hem conegut per tractar el dolor i restablir el benestar físic. El fet que la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, que també ha ajudat a molts fidels a aconseguir el benestar espiritual, estigui feta en aquesta fusta és, si més no, una casualitat divertida.

14 comentaris :

Rita ha dit...

Un post molt interessant, com tots.

M'agradaria, sense ànim de res, però per tal d'ajudar a que es difongui entre els que ens agrada i estimem la llengua, explicar una cosa que em va dir una vegada un cap que vaig tenir, que s'estimava molt el país i que mai he oblidat i sempre més he emprat.

"Amb una expressió tan nostra i tan maca, i que només tenim nosaltres, els catalans, com és la de Mare de Déu, no sé perquè la gent diu verge".

Segueix amb aquesta funció tan didàctica que, si més no, a persones com jo, que sabem poc de tot, ens són tan i tan útils.
Bona setmana!

Dan ha dit...

Rita! tens raó i ja ho he arreglat. Saps? Quan ho escrivia em sonava estrany però no veia el perquè. Era això! A més, mira que de vegades he fet l'acudit dient que els catalans som tan discrets que no n'hem de fer res de si era verge o no i per això no ho comentem. Gràcies per l'apunt!

Rita ha dit...

Ei, Dan! Ara, brodat! :-)

Això que dius de la discreció no ho habia pensat mai, ni sentit, però ho afegiré al que deia aquesta persona, també m'ha agradat molt!

Anònim ha dit...

M'agradat!!! doncs jo l'estimo molt a la Moreneta, que a més es la patrona de Catalunya i que sovint la gent oblida i només pensa amb Sant Jordi.
Només una cosa, a mi sempre m'han explicat que al monestir la Mare de Déu tampoc s'hi havia volgut quedar i sempre la tornaven a trobar un altre cop a on l'havien trobat, on ara és "La cova" i que aquesta és l'original. No se si es cert és el que jo sempre he sentit.
Guy ;-)

Jansy ha dit...

Quines bones explicacions! La veritat és que a vegades desconeixem el que tenim més aprop, i sempre va bé recordar-les.

Jo em pregunto si la Mare de Déu que es pot veure públicament és l'original o una còpia. He sentit rumors, però no ho sé en absoluta certesa.

Efrem ha dit...

Caram quina bona ressenya! Gràcies per il·lustrar-nos sobre la tan nostrada Moreneta!

Núria ha dit...

Doncs a mi em fa una mica de ràbia aquesta moreneta. Totes les Mares de Déu trobades, quasi totes morenetes, anem agrupades el 8 de setembre, totes al mateix sac: Núria, Meritxell, Urgell, Ares, Covadonga, Aranzazu...no acabaria mai la llista. I la de Montserrat, apa, amb un dia per ella sola. Quina barra ;)!
A mi que no em treguin la Mare de Déu de Núria, patrona del bisbat d'Urgell i reina de tot el Pirineu!
Escombrant cap a casa... :)

Asimetrich ha dit...

molt interessant. De mares de Déu negres n'hi ha unes quantes arreu d'Europa. També diuen que les feien d'aquests colors foscos per representar l'adoració a la terra. També és una visió força catalana aquesta.

Dan ha dit...

Mo. Ui, de llegendes n'hi ha un grapat. I si que es veritat que molt agent pensa únicament en Sant Jordi. Calfdrà fer discriminació positiva per tornar l'equilibri? ;-)

jansy. Jo crec que es l'original, però segur segur, no ho se.

efrem. I tant nostrada. Que no ens la toquin, que sabran el que es bo!

núria Tomàs. Eiii, que no ets gaire objectiva en això. En realitat, la Mare de Déu de Núria encara ha tingut una història més agitada. Si fins i tot va ser segrestada!

asimetrich. Hi ha moltes històries al voltant de les mares de Déu negres. Algunes amb unnotable grau d'imaginació. Segurament és una barreja, perquè potser si que en alguna època i algun indret hi va haver alguna tradició de fer-les negres, però generalitzar és arriscat.

Alasanid ha dit...

Jo trobo normal que al cap d'una estona de traginar els pobres pastors es cansessin. A tothom li passa.

Pel que he llegit, doncs, és més vella del que m'esperava.

Laia ha dit...

ostres... no ho sé, després de tantes reparacons, i canviar el nen, i posar-li la bola (no en tenia ni idea de que abans no en tenia)... poca cosa en deu quedar de l'original de debò, no?

Dan ha dit...

alasanid. Home! Posa-hi una mica de la teva part. Els pastorets anaven fent relleus, però al final ni els més forts i descansats podien moure-la. En canvi, en direcció contraria cada vegada era més fàcil (si és que als físics se us ha d'explicar tots els components de l'equació!) :D

laia. Ei, que el punt central de l'estàtua, la Mare de déu, és la original (tot i que la corona no ho tinc clar). Però es clar, amb el temps, tot canvia.

Sergi d'Assís ha dit...

Hola Dan! Ni que sigui amb un cert retard (perquè he vist el post avui), puc dir que la imatge que està a la Basílica és l'original. En canvi, la imatge que es troba a la Santa Cova és molt posterior.

Dan ha dit...

Gràcies per l'aclariment. M'ho semblava, però és bó saber-ho del cert.