dijous, de desembre 11, 2008

De veritat és doctor?

Quan algú arriba a fer el doctorat, al principi no n'és conscient, però en realitat ha assolit el màxim grau possible des d’un punt de vista acadèmic. El mateix nom ja ho indica, perquè doctor deriva del llatí docere “ensenyar”. Quan ets doctor es considera que ets docte, que tens prou coneixements com per ensenyar a la resta. No és qualsevol cosa.

I els que ho han aconseguit saben el que costa. Primer la carrera, desprès cal fer una tesi doctoral en algun departament universitari. Allà passaràs tres o quatre anys pencant molt. Afortunadament és sobre el tema que t’agrada, per tant es fa més fàcil. I el fet d’estar envoltat de mestres que fan recerca és un estímul fantàstic. Això sempre que tinguis una mica de sort amb els mestres. Que també pot ser motiu de decepció i frustració importants.

Si ho fas en ciències et trobes sobtadament fent experiments de veritat. Tan de veritat és, que si deixessin d’haver-hi becaris pre-doctorals, la recerca d’aquest país s’aturaria de cop. Bàsicament són els estudiants de doctorat els que treballen als laboratoris. I el millor de tot és el dia que t’adones que els dubtes que tens no els pots resoldre buscant llibres o treballs publicats. No trobaràs cap resposta perquè estàs investigant una cosa que encara no sap ningú. I s’espera que tu trobis la resposta i la comuniquis a la resta de la comunitat científica del món.

Encara que la recerca sigui sobre temes poc punters, que no sigui res de l’altre món, és igual. Quan realment te n’adones que investigues una cosa que encara no se sap, és impressionant. Aleshores entens el que representa un doctorat.

Per això de vegades no entenia algunes persones que tenen el títol de doctor, però que semblaven tenir un nivell de coneixements, com a mínim, discutible. Normalment els trobes en pàgines defensores del creacionisme o de pseudociències. Allà sempre hi ha un article del “conegut doctor fulano de tal, de la prestigiosa universitat de tal lloc”. El problema eren les afirmacions, molt poc rigoroses en el que deien.

Explicacions que ignoren les lleis de la termodinàmica. Afirmacions manifestament falses sobre estructures de proteïnes, numero de supernoves o durada dels dies en temps passats. Hi ha coses que pots interpretar d’una manera o d’una altra. Sempre es pot rebatre una llei de la ciència, que mai són definitives, i és perfectament lícit portar la contraria a tothom. Però el que no es pot fer és ignorar les dades que sabem. No la interpretació de les dades, sinó les dades en si.

Per això, quan llegia articles d’aquests prestigiosos doctors alguna cosa no m’encaixava. Fins que vaig descobrir el que era.

Resulta que hi ha centres que emeten títols de doctor amb una “extremada” facilitat. Tanta que es pot aconseguir un doctorat en un parell de setmanes i sense necessitat d’anar a classe. De fet, algunes d’aquestes “Universitats” són poc més que un estable amb una bústia i un apartat de correu. Això si, amb una gran pàgina web. Són les que s’anomenen “factories de títols”.

És clar. Si algú es presenta com doctor per la “Patriot Bible University” ja hauria de fer malpensar (la de la foto de dalt!). El que passa és que normalment no dius per on t’has doctorat. I aquest cas és frapant, però altres semblen molt reals, com la “Cambridge State University”, on pots aconseguir un doctorat en sis mesos. O la “LaSalle University (Louisiana)” que s’ha posat un nom similar a la “La Salle University (Phyladelphia)”. La segona és una Universitat de veritat. La primera és una factoria de títols. I la llista d’aquestes institucions no és curta precisament.

Per això moltes vegades, defensors del creacionisme o de diferents pseudociències es presenten com a doctors per alguna Universitat, i sembla que el que diuen està recolzat per llargs anys d’estudi i per coneixements adquirits treballosament. I resulta que no. Que el títol que es posen abans del nom no vol dir pràcticament res.

Això no implica necessàriament que els seus arguments siguin falsos o erronis. Però en tot cas, els desautoritza com a defensors d’aquells arguments, els que siguin. I és que el mínim que es pot demanar és una certa honestedat a l’hora de presentar-te.

De manera que la propera vegada que topeu amb algun “doctor” desautoritzant les opinions de la comunitat científica i oferint-vos una veritat que només ell i uns pocs més coneixen, mireu atentament on va aconseguir el títol. No sigui cas que en lloc de doctor sigui, simplement, un xarlatà amb gràcia.

11 comentaris :

Núria ha dit...

Com a mínim deuen ser llicenciats, no? Que no hi ha cap tipus de regulació sobre l'homologació dels títols de doctor? Les llicenciatures bé han d'estar homologades.

Asimetrich ha dit...

Personalment, si es fan creacionistes i critiquen la ciència etc amb títols falsos que facin, que al final s'acaben desemmascarant. El que no puc aguantar, i els haurien de fotre a la presó, són els que falsifiquen títols de medicina i es passen anys portant consultes o treballant com a metges. A saber els diagnòstics erronis que han fet que podrien costar vides i tot. Això de la falsificació de títols pot ser molt però que molt perillòs.

Carquinyol ha dit...

me'n recordo del cas dels blavers, que durant un temps van estar ventant el cas d'un expert alemany que feia costat a les seves tesis. En aquell cas no és que no fos doctor, és que ni existia...

Això dels títols és una mica un campi qui pugui, al no existir una forta regulació a nivell mundial que ho reguli,

Dan ha dit...

Núria. Doncs el cas és que de vegades ni això. Hi ha regulació, però se la salten o van a estats on la regulació té punts foscos.

Asimetrich. Aquests si que estan cometen un delicte!

carquinyol. Es que queda tan bé posar el titol de doctor quan convé! I es tan cansat obtenir-lo que, si ningù ho ha de comprobar, per que prendres la molestia?

Anna ha dit...

i jo que em pensava que anaves a criticar els metges... :P

kika ha dit...

però també hi ha gent que té el títol de doctor per universitats famoses i reconegudes i que diuen bestieses i ben grosses.
un títol, encara que estigui homologat no es garantia de res.
s'ha de mirar sempre el contingut.

kika ha dit...

un exemple del que deia: el senyor rodrigo rato va fer i defensar (amb excel·lent cum laude, és clar)la seva tesi doctoral mentre era ministre d'economia, vicepresident del govern, i vicesecretari del pp.
no devia treballar gaire en la tesi, no? o si?

MARTELL DE REUS ha dit...

Jo m'he fet Físic Nuclear, com el Sr. Vidal-Cuadras. Em van enviar un mail on per 100$ m'oferien un títol universitari i m'ha fet gràcia tenir aquest de cara a Nadal.

matgala ha dit...

Mmm... però tinc un dubte: si ets doctor en alguna cosa representa que saps del teu tema, però... no podries dir alguna animalada molt gran en un altre tema?

És només un dubte.

Ah! I això s'avisava abans, coi! Que jo fa molts anys que m'hi barallo!!! :-P

Asse ha dit...

Suposo que aquí estareu pensant en els típics creates estatunidencs (com en Kent Hovind que diu haver ensenyat ciències durant anys i és absolutament fals). Però no cal anar tan lluny. El cèlebre creacionista "César Vidal", conegut sobretot per tenir un programa a les tardes a la COPE té segons ell 3 doctorats. 2 d'ells, però són d'institucions no homologades dels EUA.

Són, a més, doctorats en filosofia i teologia, però això no impedeix que citant-los pugui parlar amb una prepotència folla sobre temes científics que no entén.

Dan ha dit...

Anna. Criticar als metges...? ;-)

kika. Si. De bestieses en trobes a tot arreu. El titol no es garantia de res,... però un títol fictici es garantia de fantasma al canto!

Martell de Reus. Jo em demanaré el de expert en art etrusc, que també llueix molt! :D

matgala. En els altres temes estaràs igual que la resta de població, es clar. I per tant, pots dir moltes animalades. Hi ha qui les diu fins i tot en el seu tema...
Com! No estaves avisada? Doncs ara ja es massa tard, no?
:-P

Asse. Si. Aquí a prop també hi ha uns quants exemplars que no tenen desperdici!