Nutrigenòmica. Una oportunitat i un risc.

Una paraula que anirà guanyant protagonisme en un futur relativament proper és la nutrigenòmica. Amb aquest nom ja es veu que es tracta de combinar la nutrició amb el que anem coneixent sobre els gens. Sobre el paper ha de ser un avenç espectacular per millorar la qualitat de vida de tots nosaltres, però, com tot, també amaga uns quants problemes que convindrà tenir presents de bon començament.

Primer les bones noticies. Cada vegada és més econòmic fer un estudi genètic a partir d’unes poques cèl·lules. L’any 2001 es va publicar per primera vegada la seqüència del genoma humà després d'uns quants anys de treball i una milionada en diners i esforços. Des d’aleshores s’han anat coneixent els genomes d’altres espècies, cada vegada més de pressa i a un cost cada vegada més barat. Avui encara és molt car, i probablement inútil, tenir el genoma individual, però al ritme que anem, obtenir la seqüència genètica de cada un de nosaltres a un preu assequible i a partir d’un simple anàlisi de sang serà qüestió de pocs anys.

I tenir aquesta informació ens pot donar pistes de a quines malalties som més propensos. Avui ja coneixem moltes variants de proteïnes que metabolitzen més de pressa o més lentament del normal alguns productes i de vegades això s’associa a malalties. També es pot detectar una tendència a tenir nivells alts de colesterol, una major dificultat per incorporar calci als ossos o una síntesi d’algun compost en quantitats justetes.

La gràcia és que si podem saber això, podem prendre mesures nutricionals per compensar-ho abans que apareguin els símptomes. Per exemple, si tenim un receptor per la vitamina D que està associat a un major risc d’osteoporosi, doncs puc acostumar-me a prendre aliments rics en calci i en vitamines per prevenir-la. En canvi altres detectaran que tenen una variant d’un enzim que fa que l'aminoàcid cisteïna es degradi més lentament, i això s’ha relacionat amb major risc de malalties cardiovasculars. Per tant, caldria menjar aliments rics en vitamines del grup B per reduir aquesta possibilitat.

D’aquesta manera, cada un de nosaltres podria fer una dieta adaptada a optimitzar el funcionament del seu organisme compensant els dèficits i no patint per allò que ja funciona correctament. Realment és molt important saber quins són els nostres punts febles!

Fantàstic, no? Doncs si! És fantàstic!

Però ara toca deixar la teoria de la ciència i baixar al món real. En realitat ja hi ha empreses que ofereixen anàlisi nutrigenòmica personalitzada. Als Estats Units, per uns 200 euros pots tenir aquesta mena d'anàlisi. La clau és que no cal tenir tota la seqüència del genoma, sinó únicament cal analitzar les parts que sabem que poden estar implicades en aquests problemes. Però tot i que poder disposar d’aquesta informació és una passada, en realitat és només una part relativament senzilla de l’anàlisi.

Perquè una variant genètica per si sola no ens diu gran cosa. La manera com interactuen aquests gens amb la nostra manera de viure pot variar moltíssim. Puc tenir un receptor de la vitamina D que estigui perfecte, però si no prenc el Sol aquesta vitamina no s’activarà i tindré problemes. Molts dels problemes que coneixem associats a gens, en realitat es donen en grups de població particulars. Això fa que ens haguem de sentir en perill si tenim una variant “dolenta”, però no som del grup de risc? En principi, no, però segur que no seria millor fer la dieta per si de cas?

Al final és fàcil que deixem una vida tranquil·la i despreocupada, i la substituïm per una obsessió per prevenir uns riscos potencials que, moltes vegades no estaran justificats. I és que és molt fàcil espantar-nos!

L’objectiu, perfectament legítim, de les empreses és guanyar diners. I per això podem imaginar que aviat (de fet, ja n'hi ha avui en dia) veurem campanyes publicitàries molt ben fetes, oferint-nos la clau de la salut a partir del control nutricional de la nostra base genètica. En ocasions pot ser una cosa molt bona, però coneixent com som els humans, molt probablement es convertirà en una moda obsessiva. Una moda que farà que la mania pels aliments saludables d’avui en dia sigui únicament el principi d’una moguda molt més gran. Ja m’imagino iogurts especials per als portadors de la variant TLR del gen DR2d. O fruites enriquides en antioxidants per als qui tinguin una baixa expressió de no-se-quin gen.

S’hi podrà guanyar molts diners, de manera que em temo que això acabarà passant. D

Caldrà ser molt meticulós per interpretar tota aquesta informació. Al final quedarem uns pocs que seguirem dient el que dic sempre. Una dieta variada i ben cuinada és el millor. Potser m’arriscaré a perdre uns mesos de vida, però els que visqui els viuré molt més tranquil i gaudint molt més de la gastronomia.

És genial poder prevenir malalties, però no vull que el meu ADN decideixi quan cafè he de prendre!