dimarts, de desembre 09, 2008

Un pesticida de consum habitual

Que el tabac és dolent per la salut no és cap descobriment. Tothom ho sap, o ho hauria de saber. Si tothom deixés de fumar el nombre de casos de càncer de pulmó disminuiria d’una manera que cap recerca biomèdica, cap tractament, podria ni somiar en aconseguir. Tenim una solució simple per evitar uns deu milions de morts anuals i no l’apliquem. Els humans som complicats.

El problema òbviament és que el tabac causa addicció. He dit que la solució era simple, però això no vol dir que sigui fàcil. Molts fumadors voldrien deixar-ho, però literalment són addictes a una droga i desenganxar-se no és fàcil en absolut. Una cosa que els fabricants de tabac saben molt bé i que intenten potenciar per tal de mantenir la clientela.

El que causa addicció del tabac és la nicotina. El nom deriva del nom de la planta del tabac, Nicotiana tabacum. Un nom que es va posar en honor a Jean Nicot, ambaixador francès a Lisboa i l’home que va introduir el tabac a la cort de França l’any 1560.

El cas de la nicotina és curiós, perquè en parlem d’ella sense gaire preocupació, els fumadors la inhalen, els qui ho volen deixar es posen pegats per ajudar-se a passar la síndrome d’abstinència i els fumadors passius també la respirem. Però la nicotina és un dels verins més potents que fabriquen les plantes. Tant que, abans que sintetitzessin el DDT, es feia servir nicotina com a plaguicida. Possiblement és per això que la planta fabrica nicotina. No deixa de ser una manera d’esdevenir tòxica pels insectes.

N’hi ha prou amb uns cinquanta mil·ligrams de nicotina per matar una persona. I per fer-nos una idea, la dosi necessària per matar un ratolí és de 90 mg/kg en el cas de la cocaïna, però de tan sols 3 mg/Kg si parlem de la nicotina. De manera que la nicotina és tòxica, molt tòxica.

Però els fumadors, naturalment no arriben a aquestes dosis. Una cigarreta té entre un i dos mil·ligrams de nicotina. A més, una part es destrueix en cremar i una altra part se'n va amb el fum, de manera que el que entra al cos és al voltant de mig mil·ligram. Una dosi que no mata immediatament, però que per compensar, causa addicció i càncer.

I aquí la nicotina mostra una altra característica particular. En la forma química que és absorbida en fumar es dissol perfectament a la sang, travessa la barrera que aïlla el cervell de la majoria de substàncies tòxiques i s’uneix a receptor de les neurones d’una manera increïblement ràpida. La nicotina arriba al cervell vuit segons després de fer una calada a la cigarreta. Cap altra droga la supera en velocitat!

En el cervell fa el que moltes drogues. Estimula el centre del plaer, causa eufòria, també és relaxant i sobretot, modifica l’activitat de les neurones, de manera que quan no hi ha nicotina en el cos, es genera una sensació de malestar que únicament es pot evitar aconseguint més nicotina per satisfer les neurones.

Però el tabac que comprem és un producte molt ben dissenyat. S’hi ha afegit un grapat de substàncies per treure les parts desagradables i potenciar el plaer, i l’addicció. Per exemple s’hi afegeix urea, de manera que la nicotina s’absorbeix millor. Així els cigarrets generen una sensació més agradable i els consumidors en compren més.

Ah! I tot allò de “light”, “ultraligh” i “doble filtre” o coses similars que poden donar la sensació de menor toxicitat... doncs per desgràcia no és ben bé així. De fet, és un bon negoci per les tabacaleres. Com que tenen menys nicotina o el filtre en reté més, el fumador nota que no en té prou i, simplement, fuma més. Una brillant jugada de la industria, que aparenta ser més curosa amb la salut dels fumadors, però que al final el que fa és vendre més cigarretes.

De fet, es podria escriure pàgines i pàgines sobre la toxicitat del tabac. En realitat ni tan sols coneixem la totalitat dels milers de productes que conté una cigarreta i com es modifiquen després de cremar i ser metabolitzats per l’organisme. No coneixem del tot, tots els detalls, però si que sabem fa molts anys que fumar causa càncer de pulmó. També de llengua i de gola, principalment als que fumen en pipa o cigars. Aquests no s’empassen el fum, de manera que els pulmons se'n lliuren, però el coll i la boca no.

I en realitat tampoc descobriríem res de nou. Els fumadors no són ximples ni suïcides. No tenen cap interès en morir amb els pulmons fets una pasta negrosa. Simplement una hàbil combinació de propaganda, pressió social i, normalment, inconsciència juvenil, els ha enganxat a una droga.

Amb tot el que això comporta.

11 comentaris :

Agnès ha dit...

Vaig deixar de fumar,gràcies a un principi de pulmonía, i, (com que s'escau dir-ho aquests dies) a la marató de tv3 d'un any que parlaven del cancer de pulmó. Les imatges i la febre que patía, van servir de terapia de txoc!
Ho recomano!

Núria ha dit...

Si algú va anar a veure l'exposició Bodies a Barcelona l'any passat va poder contemplar com queden els pulmons amb tan sols uns quants cigarrets i també els pulmons d'un fumador intens. Impactaven! Espero que algú n'agafés consciència.

Per altra part, un dels països productors de Tabac, Andorra, es resisteix a fer lleis anti-tabac. El tabac es ven a tots els comerços, en grans aparadors, a l'abast de tothom i amb grans tanques publicitàries. Es pot fumar a qualsevol lloc públic, menys als hospitals o escoles (només faltaria) i ara sembla que en alguna instal·lació esportiva. Des del Govern estan preocupats pel consum de drogues dels joves. Un dia vàrem demanar que perquè no començaven per fer lleis restrictives del tabac. La resposta va ser prou clara: "però vosaltres què voleu, enfonsar el país o què?"

David ha dit...

Sort que no he fumat mai !!!!!!!

Carquinyol ha dit...

Vivim a una societat complexe i estranya, molt influenciada per una cosa anomenada diners que fa que tot es comporti d'una manera irracional. Un observador aliè que no coneixes això dels diners ens trobaria ben bojos !!

Laia ha dit...

Sabia que portava "merda", però... urea també??? Ostres, remou l'estómac de pensar-hi!

moz ha dit...

Doncs hauré fumat uns quatre o cinc cigarrets en ma vida i plaer el que és plaer, no en produeixen gaire. Pensava que l'únic plaer que es derivava del tabac era treure't la síndrome d'abstinència.
No sabia que la nicotina també causés el càncer, pensava que sortia pel fum i el quitrà i coses d'aquestes. En fi, gràcies per il·lustrar-nos, un cop més.

Alasanid ha dit...

Vuit segons només!!??

Jo havia sentit que també portava o produïa cianhídric i amoníac. I segur que hi ha moltes coses més...

Posts d'aquests ajuden a veure quina és la millor opció quan et donen a triar i diria que a llarg termini vaig fer bé amb la meva tria.

kika ha dit...

molt bonica la foto.

Dan ha dit...

Agnès. Doncs vas fer molt ben fet! Conec uns quants que han aprofitat una pulmonia per deixar-ho.

Núria. Sembla que hi ha coses que no cambiaran mai, i una és que "la pela es la pela". Depriment tot plegat.

David. La veritat es que jo tampoc li he trobat mai el gust. Realment una sort.

carquinyol. Un observador neutral ens consideraria sonats per això i per moltissimes altres coses. Deu ser part de l'encant dels humans.

laia. Si, si. Urea i uns quants milers de productes més.

moz. El quitrà i altres coses també. No se quins són els més cancerigens de tots.

Alasanid. Que en porti no ho se, però durant la combustió es fgenera molta cosa. Motla ... brrr.

kika. Gràcies! fins i tot en això cal mirar la estètica :-)

Lukas4 ha dit...

Hi ha un article de Loretta Napoleoni que diu: els sistemes fiscals de molts estats estan fortament finançats per ingressos derivats del tabac. Algú va comptabilitzar, amb ironia o cinisme, com una part positiva els ingressos fiscals per impostos sobre el tabac més l’estalvi de pensions per mort prematura del fumadors i com la part negativa les despeses sanitàries, més la pèrdua d’hores de treball, d’aquells malalts per conseqüència del tabac, i el resultat encara era positiu per l’hisenda.

felix ha dit...

I think is very interesting this article