Un any fresquet

Una vegada més un titular ha aconseguit desconcertar-me. Aquesta vegada ha sigut quan he llegit que “El 2008 s’acaba com l’any més ‘fred’ d’aquest segle”. Realment aquest any m’ha semblat d’allò més normal meteorològicament parlant. Potser un estiu poc calorós, però això ja és d’agrair si recordem les onades de calor dels darrers anys. En canvi, la tardor ha sigut plujosa, com ha de ser. I la primavera igual. Les pluges que van omplir de nou els embassaments van ser “agua de mayo” tal com prediuen els refranys. Finalment tenim un hivern amb nevades com feia temps que no veiem per alegria dels amants dels esports de neu.

Però l’any més fred del segle?

I a sobre, la noticia comença dient que serà el 10è amb les temperatures més elevades des del 1850. Aleshores, com lliga tot?

Doncs el periodista ha tingut gràcia (ho he de reconèixer) perquè en realitat, del segle XXI únicament portem 8 anys. I d’aquests, el 2008 ha sigut realment el més fresquet.

Per desgràcia això no vol dir que el canvi climàtic estigui afeblint-se. Les corbes de temperatures al llarg dels anys són en forma de dents de serra. I ocasionalment és clar que hi haurà anys freds. I amb seguretat també alguns d’anòmalament freds. El preocupant és la tendència global. Una tendència que requeriria de molts anys seguits fresquets per poder ser optimistes.

I, segurament el 2008 ha sigut un any poc càlid perquè a finals de l’any passat va tenir lloc el fenomen de “la Niña”. Una alteració en les temperatures de l’aigua de l’Oceà Pacífic de característiques contràries a la més famosa de “El Niño”. La Niña sembla portar menys daltabaixos que el Niño, i aquesta vegada potser ens ha regalat amb un clima més ajustat a la norma.

Encara que si això fos així, seria preocupant. Que les alteracions tinguin com efecte restablir els nivells normals... no hauria de ser normal!

En tot cas, als diaris també està apareixent molt una gràfica que mostra la relativa disminució de les temperatures globals en els darrers quatre o cinc anys. O una altra que mostra temperatures estables des de fa uns anys. I sempre amb un seguit de conyes sobre si l'escalfament és una campanya de científics histèrics, de conspiradors misteriosos o de l’Al Gore per vendre més llibres.

Curiosament aquesta gràfica mostra dades únicament des del 1979. I això és molt poc temps per veure tendències. Perquè si volem podem dir que del 1983 al 1986 també va baixar la temperatura! És clar, després va seguir pujant, i a cada oscil·lació acabem una mica més amunt.

Quan s’agafen períodes més llargs es veu que hi ha pujades i baixades, igual que la borsa. Però l’important, una vegada més és la tendència. L’any 1998 va ser extraordinàriament calorós. Allò, però, no volia dir que el canvi climàtic agafés un ritme vertiginós. Simplement era un pic més d’un gràfic ple d’oscil·lacions. Aquest 2008 és a la part baixa de la corba. Genial, però tampoc vol dir que ja no calgui amoïnar-se, com alguns negacionistes encara semblen suggerir.

De manera que el més intel·ligent sembla ser mirar de prevenir les activitats que poden causar un augment de la temperatura (llegeixis, generar tantíssim CO2 i gasos hivernacle) i anar seguint atentament les dades sense paranoies en cap sentit. Que ni la catàstrofe és imminent quan tenim un any calorós, ni cal deixar de vigilar quan tenim un any més aviat fresc.

Aquestes coses són molt complexes, i sembla que tothom en vol saber més que l'Organització Mundial de Meteorologia.