dimarts, d’abril 28, 2009

Un nivell més en l'epidèmia

Doncs seguim un dia més amb el tema de la grip porcina. Amb totes les portades dels diaris parlant-ne amb grans titulars és difícil pensar en altres temes de ciència. Cal dir que tot i que alguns medis digitals semblen una mica massa alarmistes, la majoria dels medis de comunicació aporten informacions prou correctes. Al menys sembla que aquesta vegada s’han pres la molèstia de buscar epidemiòlegs i microbiòlegs per contrastar el que diuen.

A hores d’ara la OMS ja ha pujat el nivell d’alerta fins al 4. Això vol dir que la malaltia s’encomana de persona a persona amb facilitat. En això no és diferent que qualsevol grip. Fins ahir estàvem en nivell 3, que indica que la malaltia pot passar dels animals a les persones, però difícilment entre elles. Vist el nombre de casos, era evident que calia passar al nivell 4. Naturalment, mentre el nivell és de 3, encara hi ha facilitats per mantenir-la controlada o, si més no, continguda en una zona limitada. Però amb el 4 les coses ja són molt més difícils d’aturar.

El següent nivell, el 5 es posa quan els contagis es donen entre persones de, al menys, dos països diferents de la mateixa regió OMS. Això és perquè la OMS ha dividit el planeta en sis regions sanitàries diferents. Quan això passa és que la malaltia ja s’escampa per molts indrets alhora i que la pandèmia és a punt d’esclatar del tot. Bàsicament el nivell 5 és un avís als governs que el temps per preparar les mesures necessàries en forma d’hospitals, personal i medicaments, s’està escurçant ràpidament.

Com que de moment tots els casos que s’han donat a altres països es van contagiar a Mèxic, encara no es dóna la situació per canviar de nivell. El que compta és on et vas contagiar, no on ets ara mateix. Òbviament cal controlar els viatgers ja que és a través d’ells que pot arribar el virus fins altres països.

Finalment el nivell 6 és quan els contagis es donen entre persones de països pertanyents a diferents regions OMS. És el punt àlgid de la pandèmia.

Però encara segueix. A continuació vindria la fase post-pandèmica, quan segueixen apareixent brots, però van deixant d’estar connectats entre si. Poden donar-se rebrots, però la tendència durant uns mesos seria la de disminuir fins tornar als nivells normals.

De nou, cal notar que tots aquests nivells fan referència a la facilitat per escampar-se la malaltia i no al nivell de gravetat que té. Afortunadament la majoria de casos sembla que són lleus i no s’ha donat cap mort fora dels casos de Mèxic. I també cal anar amb compte amb les dades. Si comparem les xifres de casos sospitosos i confirmats trobem que al mateix Mèxic hi ha prop de 2000 casos sospitosos... però únicament 26 de confirmats! Amb seguretat n’hi haurà més, però no tothom que té tos o una pneumònia és una víctima de la grip porcina. Amb l’alarma que hi ha és fàcil que algú amb mal de cap i una mica de tos ja passi a la llista de possibles casos.

Un altre detall és el que passa amb la carn de porc. Bàsicament, no passa res. Molts diaris ja insisteixen en que no hi ha cap problema a menjar-ne. El virus s’encomana per les vies respiratòries, i a no ser que inhalem la carn crua, no passa res per menjar-la. A més, els porcs d’aquí no tenen aquesta mena de grip. És ridícul deixar de menjar carn de porc d’aquí perquè uns porcs de Mèxic han agafat la grip.

De manera que, en resum, hi ha un risc, real, de pandèmia de grip. D’una soca de virus provinent dels porcs i que incorpora característiques dels virus dels humans i de les aus. Això, de fet, no és cap novetat. Aquests tres espècies estem intercanviant-nos els virus des de fa moltíssims anys. La malaltia és contagiosa, però no en un grau excepcional sinó més aviat com totes les grips. A més, per ara, tampoc sembla especialment virulenta i tan de bo segueixi així.

Però sobretot: Les condicions sanitàries que tenim actualment no tenen res a veure amb les que hi havia quan es van donar la gran i tràgica epidèmia de l’any 1918. Hi ha qui fa números per comparar, però és absurd. Al 1918 estaven en plena guerra mundial i el que es feia era negar l’epidèmia per no donar ànims als enemics. En aquelles condicions era impossible enfrontar-s’hi. Res a veure amb les condicions actuals. Ara disposem de millors sistemes de control, tenim medicaments antivirals raonablement efectius i, sobretot, hi ha informació disponible que permet prendre mesures i avisar la gent del que cal fer.

Hi ha moments en que en mirar les imatges de la televisió de la mateixa ciutat de Mèxic semblaria que estem més espantats aquí que allà mateix.

I una última curiositat. El nom d’influenza, que s’aplica a la grip diuen que es va popularitzar a Itàlia al segle XVI, quan creien que l’aparició periòdica de brots de grip era causada per la influença dels astres.

8 comentaris :

nephew ha dit...

Suposo que amb la grip aviar tampoc hi havia cap problema en menjar aviram, perquè el virus també es transmetia per l'aire (això crec).

Thera ha dit...

Era d'esperar aquest canvi de nivell.

Els carrers de Mèxic estan deserts i es veu que no hi ha ningú enlloc, tothom tancat a casa. Sí que hi ha molta por. El que passa és que les imatges que ens transmenten per tv són dels primers dies, repartiment de masqueretes,... A mi m'han dit que hi havia força 'cnguelis' entre la gent d'apeu...

Carquinyol ha dit...

Jo crec que encara estem en fase clara de prevenció, i que el canvi d'escenari es pot donar quan aparegui un cas d'una persona contagiada que no hagi estat a Mèxic. Òbviament també de la virulència de la malaltia, una dels altres factors que s'ha d'estudiar en detall.

Tot i així, que el primer afectat sigui d'Almansa no ajuda a tranquilitzar... ja sé sap que "Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança" !!

PS: Psss... no diguis res de la carn de porc, a veure si baixa el preu del pota negra !! ;)

Modgi ha dit...

Control·lat? i ara què faig amb l'escafandra?!

Joana ha dit...

Anirem seguint l'evolució de la possible pandèmia, però si que quan hagi un afectat que no hagi anat a Mèxic, suposo que agfarà el cangueli a tothom, tot i que si es transmet per l'aire, no és pas tan difícil de que passi.

Asse ha dit...

Alguns apunts sobre el paràgraf optimista. No vull fer de profeta de l'apocalipsi però cal tenir-ho present. És cert que ara no s'intenta amagar la grip, sinó que s'informa la població per prevenir-la, i també és cert que tenim antivírics que els combaten. Però compte! Només en tenim dos! I la grip és molt mutant i recombinant. Rarament es fa servir antivírics per la grip, ja que normalment no cal. L'ús intensiu que se n'està fent pot generar en qualsevol moment una soca resistent als antivírics o pot recombinar-se en qualsevol moment amb soques resistents.

A més, hi ha un altre gran problema a tenir en compte que no hi era el 1918: la SIDA. Ara tenim 35 milions de persones molt susceptibles a morir en massa per culpa d'un nou virus. Per sort la major part de sidosos es troba en països no especialment freds que és on la grip s'hi troba a gust, però preguem per què no arribi a escampar-se fins a estats fallits com Zimbabwe on la tragèdia estaria servida.

Carme ha dit...

A jutjar pel que es llegeix en el següent post: Epidemia - crónica desde México, sembla que sí que hi ha por a Mèxic.

Ens parla de "sensacions apocalíptiques, atur galopant, crisi a la que encara no veiem el final, virus mai vist, epidèmia... què hi haurà a continuació? L'ésser humà, tan poderós i tan fràgil a la vegada. Conquerim l'univers però ens fa tremolar un virus."

Quan ho he llegit, he recordat algunes de les coses que has anat explicant aquí, Dan. I m'he dit "aquest no llegeix Centpeus".

Dan ha dit...

Nephew. En principi no hi havia problema. El virus de la grip sempre va per vies aèries.

Thera. I ara surt que el govern d'allà vno va informar al principi del que estava passant. Buf, sempre la mateixa història. i els que ho paguen són els més febles.

carquinyol. De fet seria una sorpresa que es quedes limitada a on està. Encara que tot podria passar. Mentre no tingui cap mutació que n'augmenti la virulència rai. I també pot ser la grip del proper hivern sigui justament aquesta soca.

Modgi. Tu tingues-la a ma per si de cas.

Joana. En realitat, això que dius és el més probable que passi abans o després.

Asse. Si, si. El virus pot canviar en qualsevol direcció. I certament, els antivírics tenen una eficàcia limitada. res a veure amb els antibiòtics. Però ja es alguna cosa. El jo que volia dir era que la situació no es pot comparar a la de 1918.
El problema de la SIDA i l'Àfrica si que pot ser molt seriós, però queda una mica compensat pel fet que en aquell clima el virus resisteix molt pitjor.

Carme. Si. Si que sembla que ja n'hi ha. Normal. I certament els virus ens recorden quina es la nostra posició real a la natura.