dilluns, d’octubre 11, 2010

El tòxic llot roig

Durant uns dies hem anat seguint les notícies sobre el vessament tòxic que ha tingut lloc a Hongria. Un dipòsit es va trencar i una riuada de llot vermell va escampar-se escampant la destrucció allà per on passava. Alguns pobles han estat abandonats ja que la vida en aquell indret ha esdevingut impossible, i s’han produït víctimes mortals durant els primers dies.

El fang vermell causant de tots els mals és el producte resultant del procés de fabricació de l’alumini. L’alumini no es troba com a tal al nostre planeta. Forma part de diferents minerals, però cal aplicar diferents processos per purificar-lo. El que es fa servir actualment és el que es coneix com a mètode Bayer, inventat per un cosí del Bayer que va començar a fer aspirines. El punt de partida és un mineral anomenat bauxita, que conté molt alumini. La bauxita es tritura i es tracta amb un bany de sosa a alta temperatura. La sosa és el nom comú per l’hidròxid sòdic, un producte molt alcalí que desfà l’alumini que conté la bauxita per formar hidròxid d’alumini.

L’hidròxid d’alumini posteriorment es tractarà per fer precipitar l’alumini i seguir amb el procés, però tota la resta de materials que hi havia a la bauxita, més tota la sosa que s’hi ha afegit queden com a productes residuals que emprenyen, contaminen i fan nosa. Per tant el que es fa és dipositar-los en grans basses com la que s’ha trencat. Una cosa similar a la que ens passa amb els purins aquí.

El problema principal causat pel trencament té a veure amb l’alcalinitat del fang. Per això els tècnics anaven mesurant el pH a mida que la esllavissada s’anava apropant al Danubi. Això del pH és una manera de mesurar com d’àcida o alcalina és una solució. Estrictament és una mesura del contingut de protons que hi ha a la barreja. Sense entrar en detalls, cal recordar que un pH neutre és de 7. Si un líquid té un pH de 7 vol dir que no és ni àcid ni alcalí. Si el pH baixa vol dir que la substància es va tornant àcida, mentre que si el pH augmenta la substància és més alcalina (o bàsica).

En condicions fisiològiques les nostres cèl·lules, la sang i la majoria dels fluids biològics es troben a pH 7.4, és a dir, lleugerament alcalins. I allunyar-se massa d’aquests valors de seguida afecta les cèl·lules. Així s’entén que el fang tòxic, que inicialment tenia un pH proper a 14 fos tan perillós. Especialment per un motiu que cal tenir en compte. Les xifres de pH indiquen una escala logarítmica. Això vol dir que un pH de 8 és deu vegades més alcalí que un de 7. I un de 9 és deu vegades més que un de 8 (i 100 vegades més que un de 7). Per tant. Un pH de 14 era molt, molt, alcalí. En realitat sembla que les víctimes mortals van ser per les cremades causades per la gran alcalinitat del fang. bàsicament era com banyar-se en una piscina de lleixiu.

Per sort, a mida que el fang va barrejant-se amb els components del terra va perdent alcalinitat i el pH es va normalitzant. Tot aquella zona ha esdevingut un tub d'assaig gegant on tenen lloc un bon nombre de reaccions químiques a l'aire lliure.

Però a més, el fang conté un bon nombre de metalls pesants que poden ser aspirats i que poden contaminar el terra i les aigües. Els problemes que causen no son tant immediats, però igualment importants. No s’hi juga amb els metalls pesants. N’hi ha que són radioactius, poc, però ho són, sobretot perquè durant el procés s’han concentrat. De fet, el llot roig es considera un “Material naturalment radioactiu, tecnològicament incrementat” una categoria de productes que sempre donen problemes per desfer-se’n .

Tot plegat un bon merder. I mentrestant, els fabricants sembla que es fan els desentesos.

9 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Els fabricants es fan els desentesos i a les primeres notícies sempre es feia referència a que la culpa de tot era 'una errada humana'.

I és veritat, però no en el sentit que li volen donar. L'errada humana és la de sempre, no mirar pel planeta on estem i tractant productes perillosos com aquests només des d'un punt econòmic. I així ens va, amb fuges nuclears (explosió d'un reactor inclòs), fugues a empreses químiques, marees negres, etc etc etc

Xavier Aliaga ha dit...

Gràcies per l'explicació, clara i amena.

zel ha dit...

Totalment d'acord amb el Carquinyoli, som nosaltres que no sabem fer ús del nostre món, desastre total. I bona explicació, de veritat.

Brian ha dit...

La mare dels ous està en aquesta resposta del FAQ que ens enllaces a la pregunta del perquè no s'utilitza el llot vermell en procesos industrials:

The main reason is that the proposed processes are usually not economically viable...

Fins que no repercutim tots els costos -tots- en la producció de bens i serveis -des de l'aigua, la electricitat i totes les fonts de energia, fins a les matèries primeres, com l'alumini d'aquest cas- no hi haurà aturador a aquest desenvolupament irracional.

Gerard ha dit...

La veritat és que es tracta d'un desastre ecològic de magnituds colossals. El fang aquest s'ho ha carregat tot.
I ara a esperar que no es torni a trencar el dic...

Anònim ha dit...

Perdona Dan, però el títol seria "tòxic" ;P

Bon post, com sempre!

Laia ha dit...

Quan es juga amb foc, et cremes. Si es treballa amb materials tan perillosos, per què no es fan controls de qualitat i revisions de les instal·lacions com déu mana?

És ben cert que tot allò que es filtra també té conseqüències molt importants, ara bé, com que no es veu a simple vista...

Jesús M. Tibau ha dit...

qui s'ha enriquit no afluixa la mosca ni assumeix responsabilitats, i la resta a pagar, alguns durant tota la vida.
Tot això em sona massa

Dan ha dit...

Carquinyol. Exacte. L'errada humana va ser veure esquerdes i ignorar-les. Per això quan parlen de "instal·lacions completament segures" so se si riure o emprenyar-me. No hi ha instal·lacions a prova d'incompetents.

Xavier Aliaga. Gracies a tu per passar per aquí!

zel. EL que fa més ràbia és que si que sabem com caldria fer-ho. però primer van els calers i aleshores passa el que passa.

Brian. Caldrà que els humans canviem la nostra manera de ser. Els sociòlegs tenen molta feina!

Gerard. En realitat es quasi segur que es tornarà a trencar. I si plou i augmenta la pressió encar amés segur. Ara tot son presses a fer nous dics. Si s'hagués fet bé de bon començament...

Anònim. Glups! Ja ho he arreglat.

Laia. Si. Això dels controls acostuma a ser l'origen del problema. També devien dir que Txernóvil passava tots els controls. però qui controla que els controladors facin be la seva feina?

Jesús m. Tibau. Sembla que ja han empresonat algú. Això no repararà el mal, però potser farà que altres s'ho mirin una mica més.