El tòxic llot roig

Durant uns dies hem anat seguint les notícies sobre el vessament tòxic que ha tingut lloc a Hongria. Un dipòsit es va trencar i una riuada de llot vermell va escampar-se escampant la destrucció allà per on passava. Alguns pobles han estat abandonats ja que la vida en aquell indret ha esdevingut impossible, i s’han produït víctimes mortals durant els primers dies.

El fang vermell causant de tots els mals és el producte resultant del procés de fabricació de l’alumini. L’alumini no es troba com a tal al nostre planeta. Forma part de diferents minerals, però cal aplicar diferents processos per purificar-lo. El que es fa servir actualment és el que es coneix com a mètode Bayer, inventat per un cosí del Bayer que va començar a fer aspirines. El punt de partida és un mineral anomenat bauxita, que conté molt alumini. La bauxita es tritura i es tracta amb un bany de sosa a alta temperatura. La sosa és el nom comú per l’hidròxid sòdic, un producte molt alcalí que desfà l’alumini que conté la bauxita per formar hidròxid d’alumini.

L’hidròxid d’alumini posteriorment es tractarà per fer precipitar l’alumini i seguir amb el procés, però tota la resta de materials que hi havia a la bauxita, més tota la sosa que s’hi ha afegit queden com a productes residuals que emprenyen, contaminen i fan nosa. Per tant el que es fa és dipositar-los en grans basses com la que s’ha trencat. Una cosa similar a la que ens passa amb els purins aquí.

El problema principal causat pel trencament té a veure amb l’alcalinitat del fang. Per això els tècnics anaven mesurant el pH a mida que la esllavissada s’anava apropant al Danubi. Això del pH és una manera de mesurar com d’àcida o alcalina és una solució. Estrictament és una mesura del contingut de protons que hi ha a la barreja. Sense entrar en detalls, cal recordar que un pH neutre és de 7. Si un líquid té un pH de 7 vol dir que no és ni àcid ni alcalí. Si el pH baixa vol dir que la substància es va tornant àcida, mentre que si el pH augmenta la substància és més alcalina (o bàsica).

En condicions fisiològiques les nostres cèl·lules, la sang i la majoria dels fluids biològics es troben a pH 7.4, és a dir, lleugerament alcalins. I allunyar-se massa d’aquests valors de seguida afecta les cèl·lules. Així s’entén que el fang tòxic, que inicialment tenia un pH proper a 14 fos tan perillós. Especialment per un motiu que cal tenir en compte. Les xifres de pH indiquen una escala logarítmica. Això vol dir que un pH de 8 és deu vegades més alcalí que un de 7. I un de 9 és deu vegades més que un de 8 (i 100 vegades més que un de 7). Per tant. Un pH de 14 era molt, molt, alcalí. En realitat sembla que les víctimes mortals van ser per les cremades causades per la gran alcalinitat del fang. bàsicament era com banyar-se en una piscina de lleixiu.

Per sort, a mida que el fang va barrejant-se amb els components del terra va perdent alcalinitat i el pH es va normalitzant. Tot aquella zona ha esdevingut un tub d'assaig gegant on tenen lloc un bon nombre de reaccions químiques a l'aire lliure.

Però a més, el fang conté un bon nombre de metalls pesants que poden ser aspirats i que poden contaminar el terra i les aigües. Els problemes que causen no son tant immediats, però igualment importants. No s’hi juga amb els metalls pesants. N’hi ha que són radioactius, poc, però ho són, sobretot perquè durant el procés s’han concentrat. De fet, el llot roig es considera un “Material naturalment radioactiu, tecnològicament incrementat” una categoria de productes que sempre donen problemes per desfer-se’n .

Tot plegat un bon merder. I mentrestant, els fabricants sembla que es fan els desentesos.