dilluns, de setembre 04, 2006

Stonehenge

De vegades és fantàstic el nivell d’imaginació que es fa servir per explicar allò que no sabem. Avui he anat buscant per internet coses sobre el monument megalític de Stonehenge, i us prometo que he al·lucinat amb les coses que arriben a dir.

Ja sabeu que Stonehenge és un impressionant conjunt de cercles construïts alguns amb terra i sorra i altres, els més fotografiats i espectaculars, amb grans blocs de pedra. Sembla que es va anar construint en diverses etapes. Així, la part més antiga és el cercle exterior, en part excavat i en part elevat, i que data dels voltants del 2900 a.c. Segles desprès, cap al 2000 a.c., es van afegir els blocs de pedra, portats des de canteres llunyanes. I posteriorment encara va anar patint diferents transformacions, com acostuma a passar amb aquesta mena de construccions.

Però la gran pregunta és quina era la finalitat del monument. I aquí, la imaginació es dispara, i de quina manera!

La més comú de les explicacions és que ho van fer construir els druides per fer els seus cerimonials. De seguida en bé al cap en Merlí, amb el Rei Artús i tota la fascinant mitologia celta. El detall que no tenen en consideració és que la cultura celta va florir a Britannia uns quants segles després de la construcció de Stonehenge.

A veure. Quasi segur que els druides devien fer rituals allà. Però el que feien sembla que era aprofitar un antic lloc sagrat. No el van fer construir ells. De manera que la pregunta del perquè original segueix en peu.

Una altra explicació que trobo divertida és la que afirma que era una mena d’observatori astronòmic per saber quan arribaven els moments òptims per les feines del camp. Sincerament, jo conec alguns pagesos i saben perfectament els ritmes anuals. I sobretot estic segur que no pensarien mai de la vida en transportar pedres de vàries tones de pes simplement per saber quan cal sembrar o recollir. De fet, aquesta interpretació és la típica d’un passerell de ciutat que mai ha anat al camp i que no en sap res de la vida de pagès.

Les explicacions que fan intervenir extraterrestres són entranyables, però no tenen cap ni peus. Uns aliens que viatgen fins la Terra per ajudar a una tribu a aixecar pedres? Increïblement naïf.

Al final sempre queda l'explicació religiosa. Un temple per adorar als Deus. Quins Deus? Ni idea, però totes les tribus i cultures tenen els seus Deus. I a ells els hi dediquen grans construccions sense cap utilitat pràctica. Tot i que cal recordar que tenir contents als Deus és una utilitat molt pràctica pels seguidors del Deu en qüestió.

De moment no hi ha resposta definitiva. I penso potser sigui una sort. Així es manté la màgia de l’indret. Una màgia que comparteix amb altres llocs del mon i que ens inquieta i ens fascina alhora.

5 comentaris :

CUCALELLA ha dit...

Vajaaa...realment la gent ja no sap que inventar-se per a respondre a preguntes que no saben, però així és l'home, creatiu per a tot el que l'envolta. :-P

bellosoli ha dit...

a veure a veure! un respecte que el tema és seriós! fa poc vaig assistir a una reunió secreta entre els grans savis del nostre temps: Carlos Jesús, Rapel, Aramis Fuster i George Bush (aquest darrer no gran entés en ocultisme però de destacades capacitats intel·lecutals) i vam dictaminar que aquest lloc és la porta que comunica el nostre món amb l'Illa de l'Elvis Prestley (on recordem també hi viuen Jim Morrisson, JF Kennedy, Jesús Gil...)

Ara seriosament. Crec que és francament difícil arribar a conèixer mai el seu veritable orígen. Si hi ha 9 segles entre la part més antiga i la part dels monòlits, de ben segur que ni tan sols els que hi van portar els monòlits sabien l'origen de les excavacions! Sigui com sigui és un lloc maco i fascinant, i això ja fa que valgui la pena!

Dan ha dit...

cucalella tens rao. La creativitat que no falti.

bellosoli. Deu meu! Vas sobreviure a la reunio sense greus danys cerebrals? ;-)

pia almoina ha dit...

Es d'aquells llocs que sempre dius que hi has d'anar però i mai hi vas... Però, ara que se que podré veure l'Elvis, agafaré bitllet. ;)

Mery Cherry ha dit...

també havia sentit a dir que era un rellotge de sol gegant... qui en dóna més?