dimarts, de setembre 12, 2006

No era exactament així

La premsa sempre és un bon indret on trobar petites perles relacionades amb la ciència. L’únic que cal tenir és la precaució de no donar-ho per bo tot el que hi diuen. I és que la necessitat de posar un titular impactant pot tergiversar, i molt! les coses.

L‘altre dia vaig topar amb un d’aquests encapçalaments. Deia: “Uno de cada tres planetas conocidos más allá del Sistema Solar podría albergar vida”. Que fort! Un de cada tres son molts! Com que el tema m’apassiona, de seguida vaig seguir amb la noticia. I aquí la mosca em va començar a pujar al nas. La veritat és que costava de seguir el que explicava. Sobretot perquè molt del que estava escrit es referia a suposicions.

La notícia venia a dir que alguns planetes gegants podrien haver migrat fins les seves estrelles i que això hauria modificat l’entorn espacial, desencadenant la formació d’oceans que podrien ser propicis per la vida.

La noticia seguia una mica, però el nombre de suposicions i de condicionals no disminuïa, de manera que vaig anar a buscar l’article original en la revista Science, i aquí, ja no hi trobava res del que el titular afirmava. L’estudi és una simulació del comportament de determinats planetes gegants i de les probabilitats que en aquells sistemes es formin altres planetes similars a la Terra. Un treball complex, i certament interessant, però molt llunyà del que el diari publicava al titular.

De fet, la noticia del diari em recordava una anècdota que explicava en Carl Sagan sobre els perills del mètode deductiu en la ciència. Això és treure conclusions a partir de les dades que es disposa, però sense verificar-ho desprès. L’exemple era el de “Venus i els dinosaures”

A principis del segle XX els astrònoms van enfocar els telescopis en direcció a Venus, però no van poder observar gairebé res. El problema era que l'espessa atmosfera de Venus tapava la superfície. Això, van deduir, volia dir que Venus tenia un clima completament cobert de núvols, i per tant, devia ser extremadament plujós.

Per tant, si hi havia terra ferma a la superfície, tindria un aspecte pantanós.

I en el cas que a Venus hi hagués vida, aquesta havia d’estar adaptada a aquesta mena d’indrets. Això ja a passat a la Terra, de manera que podien aparèixer formes de vida similars.

I com que hi havia dinosaures que vivien en els pantans, ja que tenim restes de fòssils de dinosaures en aquests indrets, doncs era possible que a Venus hi hagués dinosaures o criatures molt similars.

Interessant. Però en realitat, quin havia sigut el seu raonament?

Doncs en resum era: Miro a Venus i no veig res, per tant, segurament hi ha dinosaures.

És per aquesta mena de coses que els científics són tant pesats demanant més comprovacions i mai semblen estar prou segurs de les coses. L'experiència diu que sempre cal dubtar dels raonaments, i el millor és verificar-ho absolutament tot. I si pot ser unes quantes vegades, millor. I encara millor si ho fan científics diferents. I tot i així mai no es pot descartar un error que hagi passat per alt a tothom.

Per contra, els xarlatans i els pseudocientífics els podeu reconèixer perquè normalment no aporten dades concretes sinó piles de raonaments i bonics castells a l’aire edificats sobre molt pocs fets contrastables.

10 comentaris :

eldamar ha dit...

Si es cert no s'ha de creure tot el que es veu o es llix,s'ha de verificar tot, abans de que t'ho cregues completament.

gudulina ha dit...

El q han aconseguit era el q volien, cridar l'atenció amb el titular i llegir-lo. I després passa el q passa...

Dan ha dit...

elamar. I tant. Amb el temps un s'acostuma a condicionar-ho tot a una seguent revisió, pero de vegades cansa.

gudulina. Tens rao. D'aixo es tracta, suposo.

el perdedor ha dit...

Ja sé que no és aquest el tema principal del post, però m'ha fet gràcia el primer paràgraf. Aquest és un dels mals del nostre temps, penso jo. El que passa és que només ens n'adonem quan la caguen en temes que coneixem. Així, aquest titular, a mi me l'haguessin colat tranquilament. Però a en Dan no!!! Amb els poquets temes que sé de què van, m'indigno sol. Per norma, cal desconfiar de la premsa...

Dan ha dit...

je je perdedor. Tens tota la rao: Cada un detecta les pifies en el que coneix, i per si de cas, millor tenir un cert nivell de dubte (sense paranoiar-se eh!)

CUCALELLA ha dit...

Està clar que els periodistes som com som... però només cridant l'atenció a l'audiència podem aconsseguir que arribin a llegir el nostre reportatge o noticia, però és perque hi ha molt poca gent que realment llegeixi coses. :-D

Labmaniakes ha dit...

Buff!Quant de temps sense passar-me per aquí!A mi em fa molta ràbia, perquè això que expliques ens passa amb moltíssimes coses, ens enganyen molt fàcilment i com que (com a mínim jo) no controlo tots els temes de la vida, sempre penso que mai puc estar segura del que m'expliquen...

eldamar ha dit...

Cadascu compta la noticia segons vols, l'autentica veritat es molt dificil de trobar en qualsevol periodic o televisió o qualsevol cadena de radio.

La reusenca ha dit...

Hola Dan! amb l'inici de curs, jo també començaré a aprendre moltes coses passant per la teva web, com "antes"... Sempre m'ha costat tant d'imaginar que som quelcom tan petit en un immens univers...

Dan ha dit...

Cucalella! caram, potser ha sortit un pel critic amb els periodistes. Jo tant sols volia resaltar que cal ser critic amb tot.

labmaniakes, quan de temps! vosaltres ja sabeu que sempre publiquen que el cancer esta a punt de curar-se i tot això, oi?

eldamar. Es que la veritat absoluta tampoc deu existir.

reusenca, benvinguda! com va l'inici de curs? ;-)