dimarts, de setembre 19, 2006

Heroïna, o el fracàs de les bones intencions

En una fotocòpia d’un antic anunci trobo una cosa que em costa de creure... fins que recordo com va començar tot. L’anunci es va publicar a “The Medical Press and Circular Advertiser” el 22 de Novembre del 1889 i és propaganda de “especialitats farmacèutiques de la Bayer. Es fa ressò de tres nous fàrmacs de nova generació (nova al segle XIX naturalment). Son el Tanicé, l’Aspirina i... l’Heroïna!!!

Naturalment el que sorprèn és que l’heroïna aparegui al costat de l’aspirina. Però en aquells temps encara no tenien ni idea del que tenien entre mans. A la propaganda hi diu que és “un excel·lent substitut per la codeïna... que ha donat excel·lents resultats en casos de bronquitis, faringitis i asma bronquial. L’Heroïna no causa restrenyiment i pot administrar-se a pacients amb el cor feble o que no toleren la morfina”.

Una informació semblant es pot trobar a les versions antigues (molt antigues) d’algunes enciclopèdies. Allà hi diu que l’Heroïna “actua como sedante cardiovascular y ejerce una acción secundaria sobre las vias digestivas. Se recomienda en las afecciones catarrales broncopulmonares y la tuberculosis, en la disnea, el asma bronquil y los sudores difusos. Es un buen sucedaneo de la codeína y la morfina, teniendo la ventaja de no provocar estreñimiento ni causar hábito. Su efecto analgésico es, sin embargo, inferior al de dichos alcaloides...”.

Ara podria fer gràcia si la història de l’heroïna no fos tant dramàtica. Però a l’inici era simplement un altre dels fàrmacs que va sintetitzar en Felix Hoffmann. Fa poc vaig comentar que en Hoffmann havia aconseguit sintetitzar per primera vegada l’àcid acetilsalicílic, conegut comercialment com “Aspirina”. Ho va fer afegint un grup acètic a la molècula de l’àcid salicílic, que tot i que anava bé, tenia molts efectes secundaris. Doncs esperonat per l’èxit amb l’aspirina, i aprofitant que ja tenia clar com acetilar molècules, el que van fer va ser posar-se a provar-ho amb altres preparats. I el següent va ser la morfina.

La morfina era un dels fàrmacs de que disposaven els metges per combatre el dolor. Però aleshores ja sabien que causava addicció. El que cercaven era un anàleg de la morfina, que fos igualment efectiu contra el dolor, però que no causes addicció. I van intentar-ho amb el mateix procediment que tant bon resultat havia donat amb l’àcid salicílic. Van acetilar la molècula de morfina i van sintetitzar per primera vegada l’Heroïna. Això va passar tant sols onze dies desprès de crear l’aspirina.

La Bayer la va patentar i es va comercialitzar durant uns anys (del 1898 fins al 1910) com a “anàleg no addictiu de la morfina”. Però naturalment, al final es van adonar que de “no addictiu” res de res.

El que passava era que el fetge i el cervell poden metabolitzar l’heroïna i la tornen a convertir en morfina, alliberant-la a la sang en diferent concentració. El més greu sembla ser que mentre que la morfina té dificultats per arribar al cervell, l’heroïna pot fer-ho amb facilitat. Un cop allà es pot transformar en morfina i torna bojes a les neurones.

Tot plegat va ser un desastre comercial per la Bayer, i un drama per futures generacions de toxicòmans i les seves famílies. Una dada interessant és que la patent va seguir en mans de la Bayer fins que al final de la primera guerra mundial la va perdre, igual que la de l’Aspirina. És curiós com dos molècules tant diametralment oposades en els seus efectes sobre la humanitat han tingut uns inicis tant similars.

Malgrat tot, en alguns països com Anglaterra (la veritat és que aquí no ho se) encara es pot administrar heroïna com a fàrmac per alleugerir el dolor en pacients terminals. Son aquells pacients als que la morfina ja no els fa efecte i que, en ser terminals, la possible addicció ja no seria un problema. Naturalment el control sobre aquests fàrmacs és màxim.

La història de l’heroïna és una mostra de com un intent de fer una bona cosa (un fàrmac per tractar el dolor) pot esdevenir un malson. I és que, com diu el refrany: “de bones intencions l’infern n’és ple).

8 comentaris :

Alepsi ha dit...

La història de les drogues és més o menys similar en totes elles... un dia algú les descobreix (o les sintetitza) les prova i diu "coi, va fantàstic per alleugerir el mal de cap" (o els mals de cap... depèn de com). I vinga a utilitzar la droga... fins que algú posa l'accent en aquells efectes secundaris a llarg termini que havien passat desapercebuts... ups! Vaja! És addictiva! Però el mal ja està fet. Ja l'han encolomat a moltes persones que necessitaran seguir-la utilitzant... i per tant se'n seguirà fent... i per tant, sempre hi haurà nous addictes... que necessitaran seguir-la utilitzant.... i.... així infinitament.

ñ ha dit...

Amb el tabac ningú sospitava que era nociu, tothom fumava i de repén als anys 80, va canviar la història.
Sort que els investigadors hi són per... perquè hi són, Dan? :P
El que me sorprèn és que a principis del 1900, no s'investigués els efectes adictius,abans de llançar com a fàrmac l'heroïna.

CUCALELLA ha dit...

La veritat és que moltes vegades fent les coses bé ens surten malament. Però també crec que l'home ha d'anar fent proves per a poder avançar en la ciència. Un professor meu de la universitat ens explicava que l'home al principi de la historia no coneixía les plantes, no en sabía els efectes que tenia cadascuna d'elles i per això va tenir que anar provant-les una a una per a coneixer-les realment, però es clar ,això també suposava de vegades que algú tingués que morir, doncs moltes plantes són verinoses, i fins que no les provaven no ho sabien. Per molt dur que sigui, l'home gairebé sempre aprén dels errors.

eldamar ha dit...

si es cert investigant es com s'aprenc, la cienci avança a una velocitat desmesurada, l'home jo crec que li costa molt apendre del seus errors,l'historia ha demostrat q moltes vegades es cau pel mateix forat

Dan ha dit...

Tens rao alepsi. De fet, fa segles que la cosa funciona aixi. Els farmacs son substancies que tenen efectes sobre el cos. I sempre n'hi ha de indesitgables. No deu ser casualitat que en angles "farmacs" i "droges" es diguin igual "drugs".

Nú. Bona pregunta. Els investigadors hi som per fer el xafarder (amb mètode). El que devia passar era que les normatives de seguraetat dels farmacs aleshores eren molt mínimes. Pensa que hi havien relativament pocs medicaments realment efectius. I no havien topat amb les grans tragedies associade a la toxicitat dels fàrmacs. Avui costa moltissim aprobar un nou medicament i les probes de seguretat son increïbles. Pero va ser per causa de la Talidomida. Fins aleshores tot era molt relaxat.

cucalella. I no vull ni pensar com devien ser algunes de les probes que feien. Pensa quemolts alquimistes morien enverinats pels seus productes o per toxicitats a llarg termini. Ecs

eldamar. La ciencia avui en dia va molt mes de pressa que la capacitat que tenim per assimilar tot el que genera. I si que es cert que mai aprenem dels errors. Pero això ja dificilment es podra parar.

omalaled ha dit...

Per cert, sabies que ASPIRINA ve del seu nom original (ASPIRIN) que a la seva vegada ve de A (acetil) SPIR (Siraea ulmaria, nom de la reina de los prados) IN (d’origen desconegut)

Aquest article, Dan, amb el teu permís, te l'agafo ;)

Salut!

Dan ha dit...

je je. Estas al tanto de tot. L'IN del final (INE en angles) era una terminacio tipica per indicar que eren medicamens: Aspirine, heroine, morphine, codeine...

Cap problema amb que l'agafis, "off course" ;)

bellosoli ha dit...

doncs mai no hauria pensat que l'aspirina i l'heroïna fossin filles del mateix pare! és que hi ha germans que no s'assemblen gens ni mica!