dimarts, de setembre 26, 2006

Ötzi

Un cadàver amb ferides d’arma blanca, de fet, encara en tenia una clavada a l’espatlla que li havia perforat del pulmó. A la roba i al ganivet que portava també hi havia restes de sang, però les anàlisis d’ADN van revelar que era sang pertanyent al menys a dues persones més. Quasi amb tota seguretat hi va haver una lluita i l’home va morir a conseqüència de les ferides. Però dos detalls fan d’aquest un cas diferent a la resta.

El cadàver es va trobar, congelat, a 3250 metres d’altitud.

I la policia no va obrir cap investigació per esclarir els fets. La causa era la data probable de la mort. L’home havia expirat fa uns... 5300 anys!!

Al 1991 una parella d’excursionistes van topar amb una troballa inesperada. Entre el gel mig fos d’un indret dels Alps austríacs sobresortien unes restes humanes congelades. Les autoritats van fer portar les restes a Insbruck. Una feina rutinària, perquè cada any desapareix algun alpinista en caure a esquerdes de les geleres de la zona.

Però la història va canviar quan un arqueòleg de la Universitat va determinar que aquell cadàver pertanyia a un home del neolític. Era molt més antic que les mòmies egípcies!

Com que la zona on va aparèixer son els Alps d’Ötztal doncs el van batejar amb el nom de “Ötzi”.

I des d’aleshores s’han aplicat els mètodes dels C.S.I. per saber coses com qui era Ötzi, d’on venia, quan va morir i perquè va acabar els seus dies en un indret tant inhòspit com aquell. Desprès de tot, aquesta era una gran oportunitat per saber coses de la vida dels humans al neolític.

Ötzi era un home no massa alt segons els nostres paràmetres. Feia un metre i 59 centímetres i tenia 46 anys. El seu ADN indica que el seu origen era al nord d’Europa. Tenia algunes costelles i un braç trencats, però que ja havien curat. També patia d’artritis.

L’anàlisi de l’única ungla que es va trobar mostraven unes marques anomenades “línies de Beau”, que apareixen quan les ungles deixen de créixer per causa d’una malaltia. Per tant, Ötzi havia estat malalt en tres ocasions durant els darrers sis mesos de la seva vida. També es van trobar restes de cucs. Un paràsit intestinal que li devia provocar diarrees o disenteria, encara que no es pot precisar si va ser greu o no.

L’anàlisi dels budells va mostrar quins havien sigut els darrers àpats que va fer. Unes farinetes fetes amb un blat primitiu, fruites del bosc, carn de cérvol i cabra alpina i... molses!

Això va ser una sorpresa ja que les molses no acostumen a entrar a les dietes dels humans. Ara bé, si que es feien servir per embolicar menjar, de manera que potser va empassar-se part del “paquet” amb que guardava les provisions.

Per cert, la presència de restes de molses en foses sèptiques primitives va permetre descobrir que molsa era el que feien servir com a “paper higiènic”.

Altres estris que portava també van ser interessants. Una gorra de pell d’ós, unes sabates fetes amb pell trenada i amb una capa aïllant feta d’herba. Un ganivet amb punta de sílex i mànec de fusta. Un carcaj amb fletxes (la majoria sense punta). Una bossa amb eines per fer foc... I una destral amb el mànec de coure! Això era molt poc freqüent i sembla indicar que devia ser un paio important.

La pregunta d'en quina època va morir es va poder respondre per restes de pol·len d’un arbust (Ostrya carpinifolia) que es van trobar també als budells. El pol·len es degrada de seguida, de manera que el devia ingerir molt poc abans de la seva mort. Potser es trobava en l’aigua que va beure. El cas és que això va indicar que la mort es va produir a finals de primavera o principis d’estiu.

Potser era un xaman que va ser expulsat de la seva tribu, o potser un comerciant que creuava els Alps i va ser assaltat per lladres, o potser...

I és que hem aprés moltes coses de l’Ötzi, però moltes altres mai no les sabrem.

8 comentaris :

gudulina ha dit...

sempre m'ha cridat l'atenció aquest tipus de trobades, ja siguin mòmies o els nostres antecessors. No sé si es morbo o què, però m'agrada posar-li cara i saber com era la seva vida.

bellosoli ha dit...

si ho poguessim saber tot d'ell aleshores perdria l'encant del misteri que l'envolta.

Dan ha dit...

gudulina! aqui esta la gracia. Que passin de ser una momia a ser una persona que va viure realment.

bellosoli. Això tambe ens passa amb els vius, no?

èlsinor ha dit...

Per cert, que gràcies a l'ADN mitocondrial se n'ha trobat una parenta viva: una dona irlandesa...que treballava al laboratori que estudiava la mòmia!

D'altra banda, al poblet de Laces, prop de la glacera on van trobar Oetzi, s'ha descobert una estela de l'Edat del Coure que --amb molta imaginació?-- podria descriure com el van matar (vegeu-ho ací).

I una observació final: tal com ho dius, sembla que l'Oetzi és originari del nord d'Europa, però la BBC arreplegava que el seu ADN mitocondrial pertany a l'haplogrup K1, que s'hi troba al sud dels Alps i arriba al nord de l'àrea d'Otzal on el van trobar; és així o potser hi ha algun estudi nou sobre el tema?

Com a curiositat, ací hi voreu la reconstrucció de la cara d'Oetzi.

Molt interessant el teu post... :)

Dan ha dit...

Ei èlsinor. Quina canya, la parenta viva. Encara que suposo que si l'arbre es prou antic tots podem estar emparentats amb tots. I l'article de la BBC es posterior a la meva font, de manera que segurament han afinat mes les dades. Espero que segueixin apareixent coses.

Ens llegim!

èlsinor ha dit...

Sí, parents ho som tots de tots: la qüestió és la llunyania respecte a l'avantpassat en comú. Així, jo vaig descobrir casualment a la viquipèdia que, per part materna, sóc parent de la reina Victòria d'Anglaterra i, actualment, de la reina Sofia; clar que la nostra avantpassada en comú va viure...fa 20.000 anys! (I a la Catalunya Nord, per cert).

denke ha dit...

Aquestes troballes son increibles. Be, mes que les troballes les pelis que en deriven.
Recordo que la BBC ho ha fet fins i tot amb dinosaures!

pive ha dit...

io mirant a lenciclopedia nacional vax descobri qu el oetzi tenia el pene de 45 cm. vaia pullot!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!