divendres, de setembre 01, 2006

Bio

Feta la llei, feta la trampa. Això ho sabem prou bé tots. Però hi ha vegades que es passen molt, i un bon exemple el vàrem tenir amb tots els aliments “Bio” que ara estan desapareixent dels mercats. De fet, no desapareixen sinó que canvien el nom. I és que fins fa poc, la denominació “Bio” la podien posar a productes que en no en tenien res de “bio”. Una manera ben poc subtil d’enganyar als consumidors, fent-los creure que consumien productes més saludables que altres, quan en realitat eren tots pràcticament iguals.

I això que no és que abans no estigués clarament regulat. Hi ha un parell de normatives europees que especifiquen quins requisits ha de complir un aliment per poder ser catalogat com a “Bio”. Però va caldre fer una normativa que ho especifiques encara més per tal que les grans marques posessin ordre i modifiquessin els noms. Té nassos, perquè ara insisteixen en què el producte és el mateix, que sols varia el nom. Cosa que ratifica el que abans, de “Bio” no en tenien res.

I és que perquè un producte sigui considerat “Bio” (o “Eco”) ha d’elaborar-se sense substàncies químiques i sintètiques (additius, pesticides o organismes modificats genèticament).

De manera que, al menys, ara els consumidors tindrem clar que és el que comprem, cosa que ja és una bona notícia. De fet, el trist és que això sigui una notícia, però que hi farem.

Però, dit això, cal anar amb compte amb les exageracions. I és que també s’en diuen moltes amb respecte dels aliments “Bio”. Perquè si que és cert que aquests aliments tenen menys pesticides (o restes de pesticides) que els normals, però tampoc cal paranoiar-se. Ja fa un parell de generacions que hem crescut menjant aliments tractats amb molts productes i tampoc estem tant fumuts. De fet, mai s’ha disposat de tants i tant variats aliments com els que tenim a l’abast en les societats occidentals. I cal reconèixer que això és en bona part gràcies a la química.

D'altra banda, els aliments “Bio” no son necessàriament més rics en nutrients, ni més equilibrats que els normals. Els nutrients son, si fa no fa els mateixos, i l’equilibri a la dieta és una cosa que hem de cuidar nosaltres, que ja som grandets.

En canvi, si que és cert que son menys nocius pel medi ambient i afecten menys a la biodiversitat. I sobretot si que acostumen a tenir molt més bon gust. L’altra cara de la moneda és que sols amb aliments “Bio” difícilment es podria generar tanta quantitat d’aliment com necessiten les societats industrials.

Per tant, sembla que el més assenyat serà combinar els dos tipus. Especialment ara , que ja no ens prendran el pel amb l’etiqueta “Bio”. La veritat és que la meva preferència pels aliments ecològics està relacionada sobretot amb el sabor. Els seus efectes sobre la salut sempre m’han semblat que s’exageraven molt.

I és que aquell sabor dels préssecs de veritat, quan n’enganxes un de bo...

6 comentaris :

gudulina ha dit...

Jo crec q estem molt enganyats en moltes coses. Com allò de "sin conservantes ni colorantes" i després veus la data de caducitat i és al cap de no sé quants dies...Qui s'ho creu això? Conservants segur q en porten...

bellosoli ha dit...

això darrer del sabor dels prèssecs de veritat m'ha recordat al saura i els tomàquets!

Jo espero tot l'any a que arribi l'estiu i tinguem les peres i, sobretot, les nectarines blanques del poble de ma mare! són un vici!!! aquest any, però, no n'he tingut!!!

el perdedor ha dit...

Aquest és el típic debat de sobretaula familiar... Si m'ho permets, m'aprenc el post, el deixo anar tal-qual i, el proper Sant Esteve, triomfo com la cocacola!

Com t'ho fas, Dan, per explicar-te tan bé?

efe ha dit...

D'acord, produïm més que mai. Ara caldia produir millor... I potser millor és sense pesticides (entre altres coses).

Dan ha dit...

gudulina! tens rao. L'empipador es que ens considerin rucs.

bellosoli. Doncs jo me n'he fet n fart de nectarines aquest any. :-)

Perdedor. Endavant. Fes-lo servir sempre que vulguis.

efe. Si senyor. Ara ja tenim la quantitat. Dons toca apostar per la qualitat.

leanan ha dit...

oh, senyor dan! ja torna a ser aquí!!

que bé que bé :) que vostè sempre m'assegura aprendre una cosa nova al dia!