dijous, de setembre 21, 2006

Un altre invasor.

Ja han tornat a saltar les alarmes per una nova espècie invasora que està colonitzant les nostres ecosistemes. En aquesta ocasió es tracta de l’Ebre, i l’invasor és un musclo, el musclo zebra (Dreissena polymorpha). Ja es tenia notícia de la seva presència a la part baixa del riu, però ara ja està arribant a zones que fins ara estaven netes, i no hi ha res que el pugui contenir. De fet, molts responsables donen per fet que a la llarga ocuparà tots els rius de la península.

I no és que siguin alarmistes. Simplement és el que està passant a altres països com estats Units o França. Quan aquest petit musclo arriba a un indret, ben aviat s’escampa arreu.

El musclo zebra és originari del Càucas. I va arribar als Estats Units viatjant amb tota probabilitat als tancs de llast dels vaixells. Com que es tracta d’una espècie que es reprodueix molt ràpidament, de seguida es va fer un lloc en els rius americans i va anar desplaçant la fauna bivalva local.

També s’escampa amb facilitat enganxat a les quilles de les barques, o fins i tot a les potes d’alguns ocells. Finalment hi ha pescadors que el fan servir com esquer i així, involuntàriament contribueixen a escampar-lo per altres rius.

No son unes característiques sorprenents. Totes les espècies invasores les comparteixen: Alta tassa de reproducció, resistència a condicions hostils, falta de depredadors en els nous hàbitats. La mateixa història de sempre.

És curiós que aquí ja va rem tenir una inicial colonització, al riu Llobregat, a principis dels 80. Però en aquella ocasió es va poder frenar a temps. Com? Doncs no per cap acció humana sinó per culpa, o gràcies a, les catastròfiques riuades del 1983. A més de carreteres i ponts, l’aiguat es va emportar la colònia de musclos zebra. Alguna cosa bona va tenir aquell desastre.

A l’Ebre es va detectar al pantà de Riba-roja l’any 2001 i ara ha arribat a la capçalera del riu. Ja hi ha notícies de la seva presència a algun embassament de Burgos.

El problema és que fa poblacions enormes i en conseqüència consumeix molt dels nutrients que abans eren disponibles per la fauna local. Algunes poblacions de musclos de riu autòctones arriben a morir asfixiades sota una massa enorme de musclos zebra, i finalment hi ha el tema econòmic. A sobre de les pèrdues per la pesca, aquestes colònies de musclos zebra tenen el mal costum de taponar canonades i coses així. Un problema seriós per les industries que agafen aigua del riu. I no diguem ja per les centrals nuclears i les seves canonades de refrigeració.

Però s’hi pot fe ben poca cosa. Endarrerir l’inevitable i poc més. Als estats Units va arribar als grans llacs a la dècada dels 80, i desprès d’un període d’expansió moderada, va arribar una fase de creixement accelerat que li ha permès colonitzar tota la meitat oriental de Nord-Amèrica.

Si almenys servís per posar als arrossos... però ni això.

12 comentaris :

menxu ha dit...

És curiós que una criatureta tant petita pugui arribar a ser tant destructible :(

menxu ha dit...

*destructora :P

Dan ha dit...

No te'n pots fiar dels que semblen innocents. Els petits (i les petites) son els mes perillosos!!!!
;-)

CUCALELLA ha dit...

Mare meva amb les plagues!!! Al meu poble sempre hi ha una plaga de mosques a l'estiu que és flipant. Tot està ple de mosques enganxades: als cotxes, les parets, als fanals, etc. :-P

el perdedor ha dit...

Ara que sembla que torna a estar de moda dubtar-ne, això no ve a corroborar una miqueta les idees d'en Darwin? Perquè el muscle-zebra no deu pas tenir cap missió divina per a complir, oi?

Dan ha dit...

cucalella. Mosques enganxades al cotxe. wecs! pero al menys son mosques autòctones!

perdedor. Ho proposarem a discutir. Pero com que els designis del senyor son inescrutables, doncs ves a saber. Potser el cel n'es ple de musclos zebra

eldamar ha dit...

es cert no t'has de refiar de les coses petites i si no mira el grans dictadors l'altura que tenien XDDD

Jacme ha dit...

ja fa dies que emprenya lo musclet este... de tant en tant obren les comportes del pantà per «netejar» lo riu, però la mesura només és un pedaç temporal perquè el condemnat no se'n va. La veritat que no li veig solució fàcil...

PD: dan, revisa lo teu correu, que t'he enviat un missatge!

pere ha dit...

El musclo zebra, el temible mosquit zebra, tampe pel sud, la mosca negra, que sembla que és temible. Això de la immigració no hi ha qui ho aturi. I com dius tu, en el cas del musclo el que preocupa no és que hagi arribat, sinó que fa fora antics habitants del país.

N'estàs segur que no ens el podem menjar? És tòxic o simplement poc agradable al paladar? Perquè en el segon cas m'ofereixo per fer una esforç al menys un dia a la setmana.

Cosespetites ha dit...

Llegin-te m'ha sorgit un dubte; pot ser no ho he entès bé: aquest musclos poden viure tant en aigua dolça com salada? O no han arribat per mar? Curiositat només (que no és poc).

Dan ha dit...

Dolça. Viuen en aigua dolça. Pero aguanten dies fora l'aigua, de manera que poden ser transportats en cpases o barquetes d'aquelles que porten a sobre els cotxes.

Cosespetites ha dit...

Gràcies Dan, no havia pensat en aquesta possibilitat.