divendres, de desembre 05, 2008

Nutrigenòmica. Una oportunitat i un risc.

Una paraula que anirà guanyant protagonisme en un futur relativament proper és la nutrigenòmica. Amb aquest nom ja es veu que es tracta de combinar la nutrició amb el que anem coneixent sobre els gens. Sobre el paper ha de ser un avenç espectacular per millorar la qualitat de vida de tots nosaltres, però, com tot, també amaga uns quants problemes que convindrà tenir presents de bon començament.

Primer les bones noticies. Cada vegada és més econòmic fer un estudi genètic a partir d’unes poques cèl·lules. L’any 2001 es va publicar per primera vegada la seqüència del genoma humà després d'uns quants anys de treball i una milionada en diners i esforços. Des d’aleshores s’han anat coneixent els genomes d’altres espècies, cada vegada més de pressa i a un cost cada vegada més barat. Avui encara és molt car, i probablement inútil, tenir el genoma individual, però al ritme que anem, obtenir la seqüència genètica de cada un de nosaltres a un preu assequible i a partir d’un simple anàlisi de sang serà qüestió de pocs anys.

I tenir aquesta informació ens pot donar pistes de a quines malalties som més propensos. Avui ja coneixem moltes variants de proteïnes que metabolitzen més de pressa o més lentament del normal alguns productes i de vegades això s’associa a malalties. També es pot detectar una tendència a tenir nivells alts de colesterol, una major dificultat per incorporar calci als ossos o una síntesi d’algun compost en quantitats justetes.

La gràcia és que si podem saber això, podem prendre mesures nutricionals per compensar-ho abans que apareguin els símptomes. Per exemple, si tenim un receptor per la vitamina D que està associat a un major risc d’osteoporosi, doncs puc acostumar-me a prendre aliments rics en calci i en vitamines per prevenir-la. En canvi altres detectaran que tenen una variant d’un enzim que fa que l'aminoàcid cisteïna es degradi més lentament, i això s’ha relacionat amb major risc de malalties cardiovasculars. Per tant, caldria menjar aliments rics en vitamines del grup B per reduir aquesta possibilitat.

D’aquesta manera, cada un de nosaltres podria fer una dieta adaptada a optimitzar el funcionament del seu organisme compensant els dèficits i no patint per allò que ja funciona correctament. Realment és molt important saber quins són els nostres punts febles!

Fantàstic, no? Doncs si! És fantàstic!

Però ara toca deixar la teoria de la ciència i baixar al món real. En realitat ja hi ha empreses que ofereixen anàlisi nutrigenòmica personalitzada. Als Estats Units, per uns 200 euros pots tenir aquesta mena d'anàlisi. La clau és que no cal tenir tota la seqüència del genoma, sinó únicament cal analitzar les parts que sabem que poden estar implicades en aquests problemes. Però tot i que poder disposar d’aquesta informació és una passada, en realitat és només una part relativament senzilla de l’anàlisi.

Perquè una variant genètica per si sola no ens diu gran cosa. La manera com interactuen aquests gens amb la nostra manera de viure pot variar moltíssim. Puc tenir un receptor de la vitamina D que estigui perfecte, però si no prenc el Sol aquesta vitamina no s’activarà i tindré problemes. Molts dels problemes que coneixem associats a gens, en realitat es donen en grups de població particulars. Això fa que ens haguem de sentir en perill si tenim una variant “dolenta”, però no som del grup de risc? En principi, no, però segur que no seria millor fer la dieta per si de cas?

Al final és fàcil que deixem una vida tranquil·la i despreocupada, i la substituïm per una obsessió per prevenir uns riscos potencials que, moltes vegades no estaran justificats. I és que és molt fàcil espantar-nos!

L’objectiu, perfectament legítim, de les empreses és guanyar diners. I per això podem imaginar que aviat (de fet, ja n'hi ha avui en dia) veurem campanyes publicitàries molt ben fetes, oferint-nos la clau de la salut a partir del control nutricional de la nostra base genètica. En ocasions pot ser una cosa molt bona, però coneixent com som els humans, molt probablement es convertirà en una moda obsessiva. Una moda que farà que la mania pels aliments saludables d’avui en dia sigui únicament el principi d’una moguda molt més gran. Ja m’imagino iogurts especials per als portadors de la variant TLR del gen DR2d. O fruites enriquides en antioxidants per als qui tinguin una baixa expressió de no-se-quin gen.

S’hi podrà guanyar molts diners, de manera que em temo que això acabarà passant. D

Caldrà ser molt meticulós per interpretar tota aquesta informació. Al final quedarem uns pocs que seguirem dient el que dic sempre. Una dieta variada i ben cuinada és el millor. Potser m’arriscaré a perdre uns mesos de vida, però els que visqui els viuré molt més tranquil i gaudint molt més de la gastronomia.

És genial poder prevenir malalties, però no vull que el meu ADN decideixi quan cafè he de prendre!

14 comentaris :

Vallve ha dit...

És cert tot el que dius, però no cal arribar al anàlisis genòmic individualitzat per a començar a "gaudir" del que s'anomenen aliments funcionals. Abans tindrem al nostre abast, com ja comencem a tenir ara, aliments genèrics per a baixar el colesterol, activar les defenses, ....
Jo crec que el principal problema en tot això, més que l'obsessió que pot tenir cada un (allà ell si es vol obsessionar), és la informació i publicitat que facin les empreses. Diuen que la legislació canviarà i que per dir que un determinat aliment té uns determinats efectes beneficiosos, caldran una sèrie d'evidències científiques complertes. Això són bones notícies. Caldrà però que després es controli i no es permeti la publicitat enganyosa. De fet ja hi han hagut casos de publicitat que s'ha fet retirar perquè les evidències en que es basaven eren molt pobres. Fixeu-vos en un anunci d'aigua mineral amb gas que diu "...estem estudiant el metabolisme del colesterol", abans deien i els van fer retirar l'anunci que "la seva aigua ajudava a baixar els nivells de colesterol".

Carquinyol ha dit...

Les coses, moltes vegades, no són ni bones ni dolentes, la seva qualificació depèn de l'ús que se'ls doni. En un mṕn perfecte tots aquests mecanismes d'ajuda a la salut serien fantàstics, però en el món que vivim... bé, el problema ja no és només l'explotació publicitària i la generació d'aliments per a determinats col·lectius (ja tens raó que la gent s'obsessiona molt), hi ha perills, penso, més greus.

Així, per exemple, alhora de fer assegurances de vida o anar a cercar feina aquests anàlisi es poden tornar molt importants. Suposo que per a determinades feines fins i tot estaria bé, però molt em temo que es generalitzarà.

Sembla ser que la privacitat cada dia tendeix a ser menys privada.

kika ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
kika ha dit...

jo crec que donats tots els interessos economics, incloent els que comenta el carquinyol, la probabilitat de que t'enredin es tan gran, que el benefici que en podriem treure de fer-los-hi cas no compensa la preocupacio, i el cost en temps i en diners del que implica.
estic 'absolutament' convençuda de que se'n pot treure mes profit de: viure amb calma i tranquilitat, sense presses ni obsessions, i fer i menjar les coses que et venen de gust!

Dan ha dit...

Vallve. Certament el que fan es un analisi de sneps, que facilita molt la feina . No cal, ara per ara, conèixer al detall tot el ADN brossa que tenim, per poder identificar punts importants per la salut. El problema no es a l'analisi sinò a l'interpertació de les dades. I l'exemple que poses és molt indicatiu.

Carquinyol. Es clar. la nutrigenòmica és únicament una de les aplicacions del coneixe,ment del genoma. N'hi ha moltes més. Realment la imaginació és el límit! per a be o per a mal.

kika. El que dius es cert per la majoria de persones que estem raonablement sans. però per als qui poden patir una malaltia seriosa, les coses son diferents. Per exemple, hi ha qui pot patir una malaltia de Crohn o una colitis ulcerosa, de la que potser es podrien prevenir els brots si sabes que i com ha de menjar. Aleshores ja no seria un problema de moda i publicitat sinò una opció terapèutica fabulosa que val molt la pena tenir en compte.

Agnès Setrill. ha dit...

Malauradament, no fan anuncis que diguin: "Pren-te amb calma la vida, menja sa,i no et creguis tots els anuncis, hi sortiràs guanyant amb salut, i diners".

O: "Informa't bé del teu problema avans de creure't aquest anunci, pot ser que hi hagi alguna cosa millor,".
Aquest potser hauria de ser obligatori davant de molts anuncis.,com ho és el que fan després dels anuncis dels farmacs, lo de "llegeixi's les instruccions, consulti al farmacèutic,..."

Asimetrich ha dit...

Sobre la possibilitat de negoci (enganyós) d'aquestes empreses que fan anàlisis de marcadors i et recomanen una dieta, us poso un exemple, és un fragment d'un post antic que al seu torn es basava en un article de New Scientist o Scientific american (ara no ho recordo):

"A una d’aquestes empreses van enviar 3 mostres. La primera era d’un home de 48 anys, del qui es van inventar uns hàbits com tabaquisme, exercici, dieta. La segona era d’una nena petita, de la que es van inventar un altre perfil femení adult. La tercera era d’una altra nena petita i van dir que era d’un home de 59 anys. La resposta va ser la mateixa per tots tres: Alt risc d’Osteoporosis, Diabetis tipus dos, pressió arterial i infart... casi res eh? Per a colmo, ni es van enterar que els hi colaven una mostra femenina dient que era d’un home... bona forma de contrastar dades. I per més colmo, i ara ve la bona, en tots els casos es recomanava la ingesta d’un suplement que ven la mateixa empresa al mòdic preu de ... 1200 dòlars anuals. Casi res!."

Feta la llei feta la trampa!.

Per últim, només puntualitzar que del que parles és de nutrigenètica. La nutrigenòmica és l'estudi de la modulació de l'expressió gènica per nutrients. Tot i que cada cop veig que se li diu de les dues maneres indistintament a la nutrigenètica.

Anna ha dit...

ara ens hem de conformar amb SNPs, però no dubto que ben aviat podrem sequenciar genomes sencers. De fet, un consorci ja ha començar un projecte per sequenciar 1000 genomes humans sencers en només 3 anys, i hi ha un premi de 10 milions de dòlars per qui aconsegueixi sequenciar 1000 genomes humans, en 10 dies, per menys de $10.000 el genoma (http://www.xprize.org/). Sóm a les portes del futur!

Anònim ha dit...

Com tot, és evident que els extrems son dolents. Però el coneixement dels nutrients a nivell de modulació gènica (nutrigenòmica) i com determinats polimorfismes podem influenciar el metabolisme i per tant l'aparició de certes patologies amb més freqüència és interessant i important. Així, ben utilitzat pot ser útil en determinats sectors de la població, en quan a la prevenció. Evidentment que per interessos econòmics se'n pot fer un mal ús i que la publicitat és enganyosa (també diuen que els sabons treuen les taques miraculosament i sense fregar..ja,ja).
El coneixement d'aquesta relació nutrient-genoma-metabolisme a portat a relacionar baixes ingestes de determinats micronutrients i increments de determinades malalties, com bé has comentat la disminució de la ingesta de vitamina B12 i B9 (folat) amb un increment de homocisteina en sang i major risc cardiovascular, però també amb una disminució de la capacitat cognoscitiva en gent gran. Això de manera general, si a més coincideix amb la presencia d'un determinat polimorfisme la incidència i magnitud és més gran.
Amb això vull dir que potser si ens fixéssim més en els nutrients, dieta, potser podríem eliminar certs fàrmacs que no serien necessaris. En aquest sentit, hi ha una cosa que fa temps que em té intrigada. He llegit varis treballs d’estudis relacionats amb el suplement de vitD i Ca en gent gran per disminuir la pressió sanguínia, on els resultats son molt positius, hi ha una reducció significativa (també hi ha relació entre estatus Ca, vitD i hipertensió en l’embaràs). Es sabut que en gent gran en general hi ha problemes d’hipertensió. La gent gran té una disminució en l’absorció de vit D, en la seva síntesi en la pell i en la formació del compost actiu en el ronyó (ei! per cert no pel sol!, en la pell per efecte de la radiació solar es forma el precursor i no la forma activa!!!) Sembla lògic pensar en aquesta suplementació, no?. No coneix-ho a ningú que li donin vitD i Ca per la tensió, només fàrmacs !!! que sovint els resultats no son del tots eficients i van canviant.
Ho sento pel rotllo, i potser m’he anat una mica del tema, però el que volia dir es que potser modificant una mica la ingesta de certs nutrients podríem evitar prendre molts fàrmacs i sempre seria més sa, no? Es per mirar la banda positiva!

Anònim ha dit...

Aquí un futur publicitari defensant la causa: la publicitat no crea cap necessitat. Evidentment, que no és ètic explotar aquesta tendència a la paranoia de la humanitat, però abans seria millor evitar que un simple anàlisi condicionés la nostra vida sense necessitat que no pas atacar les empreses que se n'aprofiten.
I per cert que a mi el metge em diu que faci dieta per una possibilitat real d'emmalaltir, imagina't com seria la cosa si pertanyés a un grup de risc, per al qual ni tan sols hi ha una evidència empírica (diguem-ne que n'hi ha una de teòrica) de patir una determinada dolència.

Alasanid ha dit...

Jo de moment estic d'acord amb tu Dan,intentaré seguir gaudint dels àpats. Ara imagina que es comença una dieta d'aquestes i al cap d'uns anys acabes aixafat pel típic piano o enclusa que cauen de ves a saber on.

Anònim ha dit...

Mo,tb és molt interessant el que dius, però,em podries dir que es Ca? Gràcies.

Dan ha dit...

Agnés. Aquests anuncis no els faran, és clar. però hauríem d'educar als nens per que sempre tinguin present tot això davant dels anuncis!

Assimetric. Ja el conec l'article. Allà hi havia molta publicitat falsa que es fa avui. Perquè per bo que sigui l'anàlisi, si la interpretació que en fan es un nyap, no en treiem res.
I, això que sempre surti que per viure més sa els has de comprar el seu producte....

Anna. No vull ni imaginar com serà d'aquí a cinquanta anys. No caldrà ni punxar-te per fer l'anàlisi!

Mo. Certament el problema no és a la nutrigenòmica, sinó a l'aplicació que en faran per guanyar diners. Una història que ja em vist moltes vegades.
I en això que dius de substituir alguns fàrmacs per dietes més sanes. Bé, aquesta seria la idea. però de moment el que es fa es posar coses als aliments perquè semblin fàrmacs. Suplementar-los amb omega 3, calci, totes les vitamines, carnitina, i que se jo que més.
No serà que així es guanyen més diners?! :-)

moz. Doncs aquesta vegada discrepo. La publicitat és molt bona creant necessitats. De fet, no es aquesta la seva principal funció?
Es cert que no cal atacar les empreses que ofereixin la possibilitat de fer aquestes anàlisis. però al mon real ja veuràs com seran les mateixes empreses que oferiran els suplements per compensar desajustos genètics.
I en realitat això tampoc és dolent necessariament. El problema seran els abusos. Quan intentin vendre més productes en base a suposats riscos. Caldrà un control molt acurat d'aquest negoci.

Alasanid. Si tu. Aquestes encluses que cauen son un maldecap! :D
Però tens tota la raó!

Carla. El Ca que diu Mo és el calci.

Goblin77 ha dit...

Com s'ha dit per aquí una dieta equilibrda amb un fort component de fruites i verdures ja és funcionalment activa. Els aliments funcionals que es van estudiant també podrien ser entesos com a medicaments. Hi ha gent que s'ha de regular el colesterol per exemple, si en el futur hi ha un aliment (una llet, un iogurt,...) que pogués substituir una pastilla, no estaria malament. EL negoci sempre el fan les empreses, l'educació de la societat ho hauria de contrarestar.