Un pesticida de consum habitual

Que el tabac és dolent per la salut no és cap descobriment. Tothom ho sap, o ho hauria de saber. Si tothom deixés de fumar el nombre de casos de càncer de pulmó disminuiria d’una manera que cap recerca biomèdica, cap tractament, podria ni somiar en aconseguir. Tenim una solució simple per evitar uns deu milions de morts anuals i no l’apliquem. Els humans som complicats.

El problema òbviament és que el tabac causa addicció. He dit que la solució era simple, però això no vol dir que sigui fàcil. Molts fumadors voldrien deixar-ho, però literalment són addictes a una droga i desenganxar-se no és fàcil en absolut. Una cosa que els fabricants de tabac saben molt bé i que intenten potenciar per tal de mantenir la clientela.

El que causa addicció del tabac és la nicotina. El nom deriva del nom de la planta del tabac, Nicotiana tabacum. Un nom que es va posar en honor a Jean Nicot, ambaixador francès a Lisboa i l’home que va introduir el tabac a la cort de França l’any 1560.

El cas de la nicotina és curiós, perquè en parlem d’ella sense gaire preocupació, els fumadors la inhalen, els qui ho volen deixar es posen pegats per ajudar-se a passar la síndrome d’abstinència i els fumadors passius també la respirem. Però la nicotina és un dels verins més potents que fabriquen les plantes. Tant que, abans que sintetitzessin el DDT, es feia servir nicotina com a plaguicida. Possiblement és per això que la planta fabrica nicotina. No deixa de ser una manera d’esdevenir tòxica pels insectes.

N’hi ha prou amb uns cinquanta mil·ligrams de nicotina per matar una persona. I per fer-nos una idea, la dosi necessària per matar un ratolí és de 90 mg/kg en el cas de la cocaïna, però de tan sols 3 mg/Kg si parlem de la nicotina. De manera que la nicotina és tòxica, molt tòxica.

Però els fumadors, naturalment no arriben a aquestes dosis. Una cigarreta té entre un i dos mil·ligrams de nicotina. A més, una part es destrueix en cremar i una altra part se'n va amb el fum, de manera que el que entra al cos és al voltant de mig mil·ligram. Una dosi que no mata immediatament, però que per compensar, causa addicció i càncer.

I aquí la nicotina mostra una altra característica particular. En la forma química que és absorbida en fumar es dissol perfectament a la sang, travessa la barrera que aïlla el cervell de la majoria de substàncies tòxiques i s’uneix a receptor de les neurones d’una manera increïblement ràpida. La nicotina arriba al cervell vuit segons després de fer una calada a la cigarreta. Cap altra droga la supera en velocitat!

En el cervell fa el que moltes drogues. Estimula el centre del plaer, causa eufòria, també és relaxant i sobretot, modifica l’activitat de les neurones, de manera que quan no hi ha nicotina en el cos, es genera una sensació de malestar que únicament es pot evitar aconseguint més nicotina per satisfer les neurones.

Però el tabac que comprem és un producte molt ben dissenyat. S’hi ha afegit un grapat de substàncies per treure les parts desagradables i potenciar el plaer, i l’addicció. Per exemple s’hi afegeix urea, de manera que la nicotina s’absorbeix millor. Així els cigarrets generen una sensació més agradable i els consumidors en compren més.

Ah! I tot allò de “light”, “ultraligh” i “doble filtre” o coses similars que poden donar la sensació de menor toxicitat... doncs per desgràcia no és ben bé així. De fet, és un bon negoci per les tabacaleres. Com que tenen menys nicotina o el filtre en reté més, el fumador nota que no en té prou i, simplement, fuma més. Una brillant jugada de la industria, que aparenta ser més curosa amb la salut dels fumadors, però que al final el que fa és vendre més cigarretes.

De fet, es podria escriure pàgines i pàgines sobre la toxicitat del tabac. En realitat ni tan sols coneixem la totalitat dels milers de productes que conté una cigarreta i com es modifiquen després de cremar i ser metabolitzats per l’organisme. No coneixem del tot, tots els detalls, però si que sabem fa molts anys que fumar causa càncer de pulmó. També de llengua i de gola, principalment als que fumen en pipa o cigars. Aquests no s’empassen el fum, de manera que els pulmons se'n lliuren, però el coll i la boca no.

I en realitat tampoc descobriríem res de nou. Els fumadors no són ximples ni suïcides. No tenen cap interès en morir amb els pulmons fets una pasta negrosa. Simplement una hàbil combinació de propaganda, pressió social i, normalment, inconsciència juvenil, els ha enganxat a una droga.

Amb tot el que això comporta.