dijous, d’abril 30, 2009

La patata

És una de les herències que ens van deixar els Inques del Perú, va servir d’aliment a tota Europa, les seves malalties van causar la mort de milions d’irlandesos i van fer que la història canviés definitivament, i a més a més, la Trinca li va dedicar una cançó. Realment té molt mèrit la patata.

Una de les coses més curioses en la història de la patata (Solanum tuberosum) és que la van portar a Europa no com una potencial font d’aliment sinó com a planta exòtica per fer bonic. Això és perquè les flors són més boniques del que s’imaginen la majoria d’habitants de ciutat que únicament han vist les patates en pràctiques bosses de dos quilos i mig. Aquestes flors quedaven molt bé en els jardins de la noblesa europea. I que servís d’aliment als indis del Perú no era important perquè amb la mentalitat dels conquistadors, no n’havíem d’aprendre gaires coses d’aquells pobles que consideraven inferiors.

Però amb el temps va ser evident que la patata era una bona font d’aliments. A més, per les classes més pobres tenia la virtut que no calia moldre-la ni preparar de cap manera especial. Simplement recollir els tubercles i a cuinar!

Aquesta facilitat va ser, a la llarga un problema. Molts indrets van acabar per dependre exclusivament de les patates per l’alimentació de la majoria de gent. Irlanda n’era el cas més paradigmàtic. Per això, quan la collita de patates no era prou bona, es donaven èpoques de fam més o menys problemàtiques. Era part de l’estat natural de les coses, fins que va aparèixer un fong, la Phytophthora infestans, o míldiu de la patata, que va arruïnar les collites durant uns quants anys consecutius. Allò va causar la gran fam irlandesa 1845 a 1849, que va resultar en la mort de prop d’un milió de persones i la marxa de dos milions més, principalment cap els Estats Units.

Sense aquella catàstrofe, els grups d’immigrants i, conseqüentment la història dels Estats Units, hauria sigut ben diferent.

De patates (o trumfes, o també creïlles) n’hi ha de moltíssimes varietats diferents. I amb elles es poden preparar infinitud de menjars. A més, també es pot fer fermentar per preparar begudes alcohòliques. En l’alimentació humana únicament la superen en importància els cereals més comuns, el blat l’arrós i el blat de moro. Però amb la patata cal anar amb compte. Pot arribar a ser tòxica. Més del que molts es pensen.

Tal com fan molts vegetals, la patata fabrica un producte tòxic, la solanina, com a defensa enfront els animals, com ara el bonic escarabat de la patata. I ingerir massa solanina pot arribar a provocar una intoxicació greu. Una pista per identificar si la patata conté massa solanina és mirar si ha agafat color verd a l’interior. El verd és clorofil·la, però indica que la patata ha estat exposada a la llum i ha començat a fer fotosíntesis. I aleshores també ha fet solanina. Per això els pagesos saben molt bé que les patates cal guardar-les en indrets secs i foscos.

Afortunadament al cuinar-les bona part de la solanina es destrueix, però per si de cas, millor no menjar patates verdes que, a més, tenen el gust de la solanina, que és un alcaloide i per tant, amargant.

I curiosament, les patates també es fan servir per altres coses a part de per menjar-les nosaltres o alimentar el bestiar. Amb el midó que contenen les patates la indústria del paper fabrica cartró, però també cosmètics, dentifricis, detergents, cola adhesiva,...

Realment van estar molt inspirats els antics inques quan van començar a cultivar els precursors de les patates modernes.

13 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Sembla mentida les voltes que fa la vida, el que al començament semblava superficial i sense importància al final ha resultat ser un dels pilars bàsics de la societat.

Si és que els Inques ja sabien el que feien, ja... ben bé es podria escriure "El Senyor de les Creïlles" !!

Mo ha dit...

solanina, jo normalment deia solanidina, buscant per tal esbrinar si hi havia alguna diferencia he trobat
http://www.agrodigital.com/PlArtStd.asp?CodArt=27261
un nou us per la patata, per tal d'obtenir anticonceptius més barats.
les patates son de veritat molt versàtils!!!
bon dia

McAbeu ha dit...

No m'en recordo d'on ho he tret però tinc entès que quan a Europa van veure que les patates tenien molt d'aliment els governants en van promoure el consum però sense explicar que s'havien de menjar els tubercles i la gent es menjava les fulles de la planta que no són comestibles, amb els problemes de salut corresponents.
Una altra planta que van portar d'Amèrica com planta ornamental fou la del tomàquet i mira ara.
I els de La Trinca, uns cracks sense cap mena de dubte!

Carquinyol ha dit...

Torno un altre cop per comentar-te que abans feia brometa amb el "Senyor de les Creïlles"... però realment les patates són com els trífids i volen dominar el món!!

Pensa en l'innocent Mr. Potato, doncs bé... ara aquells nens van de cirurgià en cirurgià canviant-se ulls, llavis i tot el que pugui ser!! I després va ampliar la família amb la Ms. Potato !!

Ens volen controlar !!

PS: Potser he menjat massa patata verda ?

kika ha dit...

en el cas d'irlanda durant un període de depressió una baixada del preu de les patates va provocar una gran davallada del consum de patates.
això contradiu la llei més gran de l'economia: quan el preu d'un producte puja la gent en compra menys i quan el preu baixa la gent en compra més.
la raó del que va passar a irlanda és que en aquells moments l'alimentació de la gent més pobre consistia ùnicament en patates: amb els diners que tenien no podien comprar res més, i així subsistien. quan el preu de les patates va baixar, van poder dedicar una part de les seves rendes a comprar carn: ja no els calien tantes patates!

David ha dit...

Almenys els irlandesos hi van portar la seva base musical i els USA han pogut parir músics com cal.
I que en són de bones les patates !!

Laia ha dit...

Ostres... amb això de la fermentació m'he quedat sorpresa... no sabia que se'n feien begudes alcohòliques també! La base de carbohidrats la té, però ho desconeixia i m'ha fet gràcia :)

bon cap de setmana!

Agnès Setrill. ha dit...

Costa imaginar-se la nostra dieta sense patata. ...truita de patata, patates fregides, purés amb patata, verdura amb patata, patates "xips"...sort que la van portar cap aquí.

Alasanid ha dit...

Sí, la veritat és que la patata ha marcat força la història.

Ara ja sé alguna cosa més de les patates i és això de la solanina, me les miraré més d'a prop. Ara la veritat és que a mi la patatera no m'ha atret mai, potser és perquè no la trobava exòtica...

Thera ha dit...

Sí, però és veritat que cal anar en compte amb el component de toxicitat que pot presentar la patata, quan es presenta amb tonalitat verda o bé crua, sobretot les dones embarassades, d'alguna manera se l'havia relacionat amb casos d'espina bífida.

bajoqueta ha dit...

Ai a mi m'encanten les pataques :)
Si que ho havia sentit a dir que eren tóxiques si te menjaves la part verda, una vegada m'ho havien explicat. Realment un petit aliment molt gran.

Proximo ha dit...

Cóm va això? Per als valents que no temen la solanina:

truita de patates "Está de muerte" acudit dolent...

rösti aquesta la he mirat de fer i és boníssima ^^

Júlia ha dit...

Que ja Adam i Eva va ser una enredada, que no era una poma, que era una patata!

Uauu!! Com havia arribat a cantar aquesta cançó!!