dissabte, de desembre 24, 2005

La mida, sempre la mida!

És interessant com algunes imatges es fixen en la ment. Per exemple, quan parlem de dinosaures, molt freqüentment el que ens bé al cap és la imatge d'un Tiranosaure. I desprès de "Jurasik park" encara més. Desprès podem pensar en un Braquiosaure o en un Triceratops i potser, si vàrem seguir la película atentament ens vindrà al cap el Velociraptor. Però aquest és com menys "dinosàuric". Sembla que per definiciò un dinosaure ha de ser gran, molt gran. I és que la definició de dinosaure és llangardaix terrible, de manera que efectivament tot indica que han de ser de mides considerables.
Però la realitat sempre és una mica més complicada. Dir "dinosaure" ve a ser com dir "mamífer". Un grup molt ampli d'animals. I tant de mamífers com de dinosaures n'hi ha de totes les mides. De fet, l'animal més gran que (per ara) tenim constancia que ha existit és un mamífer: la balena blava.
I amb els dinosaures, doncs també n'hi havia de petitons (i potser bufons). El més petit que es conèix és el Mussaurus. Això vol dir "dinosaure ratolí", i potser era más gran que un ratolí, però no gaire més. Segurament li hauria escaigut millor el nom de ratasaure, perque la mida ve a ser més aviat com la d'una rata.
De totes maneres, tampoc està del tot clar, ja que el que s'ha trobat son restes de cries. Potser naixien molt petits i desprès creixien i creixien i creixien...
Un altre dinosaure petitonet eren el Compsognatus. El nom vol dir "bones urpes" de manera que sembla que era "pequeño pero matón". En realitat tenia la mida d'una gallina, però era carnívor i s'alimentava de iguanes i coses així. Això ho sabem perque han trobat els ossos d'una sargantana dins la cavitat toràcica d'un d'aquests fòssils.
De manera que ja ho sabeu: a més dels clàssics dinosaures (el tirano, el braquio i la saura i en punxetes), n'hi havia de totes les formes, mides i caràcters. A veure quan poden fer realitat la ficció i fabricar uns quants dinosaures vius! Perquè, més o menys, tenim idea de la forma. Però em pregunto, la pell, de quin color devia ser?
I és que això si que no se'n té ni idea. Els colors desaparèixen en els fòssils. Quan és dibuixen sempre és basant-se bàsicament en la inspiració de l'artista.
I és que a partir únicament d'un esquelet, qui es podria imaginar que les zebres tenen ratlles?

10 comentaris :

Nica ha dit...

Dels dinosaures se n´ha dit de tot, i com sempre, estic més que segura que la realitat superaria la ficció, t´imagines un dinosaure lila amb taques vermelles ;-)? Fora conyes, jo també m´he preguntat molts cops com devia ser la seva pell, només ens queda somiar ;-). A part d´això, segur que devien ser fascinants, amb tants nínxols diferents ocupats, el que va ser trist va ser realment la seva extinció, bé, trist potser no perquè llavors nosaltres no hi seriem aquí, comentant aquest blog ;-). Petonets i MOLT bon NADAL Dan!!!

Nica ha dit...

P.D. Per cert, ja he acabat el calendari d´advent, la última xocolatina era de xocolata amb llet, avellanes i coriandre :P

Dan ha dit...

Bon Nadal Nica! ;-)
Xocolata avellanes i coriandre!!!! Quina canya!!

Dhamma ha dit...

Ni tant sols s'ha trobat res amb un mínim de pigmentació? Ni elements químics que puguin donar idea del color?

Pobres zebres. Ja m'imagino la peli "Segle XX park" que feran d'aquí a uns milions d'anys i elles sortiran totes blanques, o verdes, o com les girafes".

Bon Nadal!

Anònim ha dit...

Quantes coses que no sabem encara, veritat...?
No recordo on, vaig llegir que l'organisme viu més gran que existeix és un fong! ocupa una extensió de no sé quants camps de futbol i deien que se li calculava un pes extraordinari. Quines coses...
Veig que també t'agrada l'astronomia. Tenia un bloc que en parlava, però ja vaig deixar-lo. Si li vols fer un cop d'ull veuràs el que hi penjava:
http://www.blocat.com/1412

Perejoan

Dan ha dit...

Hola dhamma. Doncs que jo sapiga, no queda res de pigments. I si en queda algun son massa pocs per generalizar. De egades s'ha trobat la marca de la pell. Que dona idea de la textura. Però aixo es tot. Molt bo lo del "Segle XX park"!!

Dan ha dit...

Home Perejoan! Eres tu el de Selene!!!
Quan el vaig descobrir ja l'havies tancat :-(

Anònim ha dit...

Sí, saps què passa? que lamevaweb (ara blocat) només et dóna 5MB per arxius, i després, per penjar unes fotos, n'has d'esborrar unes altres. I és clar, allò sense fotos perd molt... :(
A més, també tinc un altre bloc, i noi, massa feina!
Perejoan

xiu de nu ha dit...

A vegades ens sentim gegans, davant d'un "Compsognatus".
A vegades ens sentim petits,
tot imaginant Neptú.
A vegades voldriem ser grans però ens trobem enmig de les rambles envoltats per milers de persones i sense coneixen cap, fet que ens fa sentir molt i molt petits.

Bon Nadal a tu també Dan.

miri ha dit...

Com sempre, ben curiós! Que passis un Bon Nadal!