diumenge, de desembre 04, 2005

La gran cinta

Aquesta setmana va aparèixer en un diari una noticia inquietant. Sembla que la "Gran Cinta Oceànica" és a punt de trencar-se. I si això passés, seria una molt mala notícia per a tots nosaltres. De fet, la nostra forma de viure en depend de la Cinta.
Però que és aquesta Cinta? I en que ens afecta?
Doncs la Gran Cinta és la resposta a una pregunta que et pots fer al mirar un atlas. Si Nova York i Lisboa (o Barcelona) estàn gairebé a la mateixa distància de l'equador, com és que aquí tenim un agradable clima temperat mentre que a Nova York tenen uns hiverns freds a matar? La resposta ja us la imagineu: És per culpa (o gràcies a) la Gran Cinta Oceànica. Es tracta d'una corrent d'aigua que transcorre per tots els oceans de la Terra. Mou per la superfície aigua calentona i relativament poc salada de l'oceà Pacífic en direcció a l'Àfrica i puja per l'Atlàntic, passant pel Carib i per enfront d'Europa. Si! per això el nostre clima és temperat, perquè la calor que transporta aquesta enorme quantitat d'aigua ens escalfa. I un cop arriba a l'Atlàntic nord, es refreda, es torna més salada i retorna, per una zona més fonda, de nou cap al Pacífic.
La Cinta ajuda a mantenir l'equilibri climàtic del planeta... però ara és a punt d'anar-se'n a fer punyetes.
I la culpa és de l'escalfament global, que fa que molt gel de l'Àrtic s'estigui fonent. I això que hi te a veure? Doncs que molta aigua freda i poc salada s'està posant pel mig del camí de la cinta i això fa que s'interrumpeixi la circulació! Son les mesures obtingudes per boies fixes o per satèl.lits les que han alertat d'això. De manera que no és únicament una possibilitat llunyana, sinò que sembla que ja tenim el merder en marxa.
En realitat la cinta no sempre ha funcionat com ara. Hi ha hagut periodes en que s'ha aflebit i altres en que s'ha aturat. La dada a considerar és que quan la Cinta s'atura, a Europa hi ha periodes Glacials. Ja sabeu: El gel de l'Àrtic que arriva fins als Pirineus, mamuts per la Cerdanya, ossos polars per la Provença... Adeu al fantàstic clima mediterrani (per a mi el millor del mon).
Recordeu la película "El dia de Mañana"? Nova York congelat, onades gegantines i tot alló? Doncs la presunta base científica de la pelicula era justament el trencament de la cinta. La resta de la película tenia bastantes (per no dir moltes) bestieses i exageracions, però al menys era entretinguda.
De manera que tenim una interessant paradoxa: L'escalfament global ens pot portar de cap a un periode glacial.

7 comentaris :

La reusenca ha dit...

De fet, això que expliques és un símptoma més que el Planeta ens deu odiar cada cop més... Les illes de la Polinèsia desapareixeran d'aquí a poc temps, i nosaltres només fem servir un 3% d'energies alternatives a Catalunya! Sort que la Generalitat ens reparteix folletons amb el diari del diumenge, perquè tots ens hi concienciem. Tu ho fas des del teu blog. Gràcies.

Dan ha dit...

Gràcies a tu! Mica en mica farem que el planeta ens estimi una mica mes (potser)

Anònim ha dit...

el que em sorprèn és que encara aguanti la cinta... de la manera com maltractem el planeta m'extranya que no es reboti més contra nosaltres...

Ararat ha dit...

Sí, en aquest link es parla amb més deteniment de la qüestió

http://www.astroseti.org/vernew.php?codigo=1696

M'agrada que hi hagi gent que tracti temes ambientals als seus blogs. Et felicito.

I la veritat és que és una putada tot plegat. I el més probable és que ens ho menjem tots nosaltres.

A Treballar doncs!

Ah, i per exercir d'ambientòleg repel·lent, l'aigua freda que es forma en superfície a l'àrtic té una concentració de sals més elevada, i no pas més baix acom has dit, ja que al congelar-se l'aigua el glaç expulsa de la seva estructura les sals (ions) que augmenten la salinitat. De fet, la combinació de temperatures més fredes i salinitat elevada fa l'aigua més densa, per al qual cosa s'enfonsa i comença a circular pel fons oceànic.

Vagi bé!

Dan ha dit...

Ostresssss! Tens rao. Aigua freda i salada per sota.
Gracies per l'aclariment.

Myrddin ha dit...

A mida que anava llegint anava recordant l'argument inicial de la pel.lícula que has esmentat de Roland Emmerich. La resta de la peli seran bestieses, però el canvi hi és.

Com sempre, Estats Units es farà el sord. Dirà que en altres ocasions la cinta també s'havia afeblit i mai ha passat res, no es pot demostrar al 100%, etc etc. Només ens adonarem quan ja s'ens hagi esclatat tot a la cara i estiguem de merda fins al coll. Qui sap si amb una dotzena de Katrina's obririen els ulls, potser.

Tot plegat fot pena, perquè es podrien fer moltes més coses de les que es fan, i si no es fan és perque no hi ha voluntat política per fer-ho. Avui dia ja hi ha gent que viu amb energia solar. I a què esperen a promoure la comercialització de cotxes híbrids o moguts amb hidrogen? Que si fotin en serio d'una vegada.

Pia Almoina ha dit...

De fet, el fenòmen del Niño hi està molt relacionat, em sembla. Fa poc vaig veure un documental que en parlava i apuntava aquesta mateixa hipòtesi: el reescalfament del planeta està fent canviar aquests fenòmens i corrents marines, la qual cosa provoca canvis climàtics arreu del món. Ai, ai ai...