dimarts, de desembre 27, 2005

Infarts i tremperes

Quan prenem un medicament, sempre esperem que ens curi i que no ens porti problemes. Això és una mica optimista, ja que tots els fàrmacs, sense excepcions, tenen efectes secundaris indesitjats. El que fa la indústria farmacèutica és seleccionar aquelles fòrmules on els efectes beneficiosos son màxims i els dolents son mínims.
Però això requereix una quantitat de temps i diners impressionant. Per que un medicament nou tingui llum verda per surtir al mercat han de passar bastants anys des que s’inicia la investigació. I per cada fàrmac nou que surt, n’hi ha milers que no passen els filtres de seguretat i eficàcia exigits.
Per això, una altre cosa que fa la indústria és intentar trobar noves aplicacions a fàrmacs que ja estan al mercat. I de tant en tant s’en surten. Això és el que va pasar amb la pastilleta més famosa dels últims temps. La Viagra!
I és que en realitat es va trobar una mica per casualitat. Inicialment era un medicament per tractar els infarts, ja que augmentava el flux de sang als vasos del cor. Però no era gaire eficaç i, quan en van sortir de millors, van mirar a veure que en podien fer amb ell. El més bo és que, en aquell temps, ja hi havia laboratoris treballant en medicaments per tractar la impoténcia. Poca broma!, imagineu-vos que podeu descubrir alguna cosa que us permet guanyar un cèntim d’euro cada cop que algú fot un polvet. (Feu números! I a veure que us sembla).
Feia uns pocs anys, el Premi Nobel de medicina l'havien guanyat uns investigadors per haver descobert que una molécula que causava dilatació dels vasos sanguinis era, en realitat un gas: l’òxid nítric. Això va ser una novetat i de seguida es va començar a estudiar molt. Resulta que si les parets de les artéries més petites fabriquen òxid nítric, l’arteria es dilata i, per tant, hi passa més sang.
Com que en el fons, una trempera és simplement que els vasos del penis s’omplin de sang, de seguida es va pensar que si podien fer que les arteries que irrigen el penis fessin òxid nítric s’acosenguiria una erecció com Deu mana.
De fet, el que passa en la vida real és que quan un paio rep els “estímuls adequats” el cervell envia unes senyals a unes neurones que hi ha al voltant dels vasos sanguinis del penis. Son aquestes neurones les que fan l’òxid nitric, la sang comenta a entrar a sac i, apa! a disfrutar! (És ben cert que el principal órgan sexual és el cervell)
El problema difícil era aconseguir que l’óxid nítric es fabriqués en el lloc adequat i en el moment oportú.
Però vet aquí que els fabricants d’aquell fàrmac (el citrat de sildenafil) per prevenir infarts es van adonar que els pacients que tractavem amb el seu medicament estaven molt contents, perque trempaven molt i amb molta facilitat! Quan ho van investigar va resultar que el medicament el que fa no és induir la síntesi de l’òxid nítric, sinò mantenir els seus efectes durant molt més temps. És per això que actua únicament quan el cervell envia els senyals cap “allà a baix”. No abans (que seria incòmode) ni després (que seria cansat).
I en adonar-se’n, de seguida van tancar la línia de recerca sobre els infarts, i es van dedicar a fer-se milionaris venent “Viagra”.
Això si que es un cop de sort ben aprofitat!

4 comentaris :

Nica ha dit...

Realment, el sexe mou més diners que els infarts, això està clar, ja se sap, els camins de la ciència a vegades donen resultats insospitats ;-)

Myrddin ha dit...

"...el cervell envia unes senyals a unes neurones que hi ha al voltant dels vasos sanguinis del penis."

Al voltant dels vasos sanguinis del penis hi ha neurones???? Ara si que m'has deixat parat...

Dan ha dit...

Si que hi ha neurones, home!
D'alguna manera s'ha d'enterar el penis que estem com una moto!
:-)

Anònim ha dit...

ostia tiu no m'esperava aixó del sexe