divendres, de desembre 30, 2005

Colors

A mi, la festa dels toros no puc dir que m’agradi. Suposo que és pel que representa de ritualizar la mort de l’animal, escenificar la crueltat i tot aixó. No ho se, però difícilment m’hi veureu. Tot i que he de reconèixer que l’estética que l’envolta pot tenir atractiu. El Sol de la tarda, la arena, els “trajes de luces”, la sortida del brau, el color del “capote”. És innegable que té una certa màgia plàstica. Tot i així, no fa per mi.
Però sempre m’ha fet gràcia la història del color vermell per atraure al toro. Sobretot, des que vaig descubrir que els toros no distingeixen el color vermell!
Quan m’ho van dir em vaig preguntar com es pot saber de quina manera veuen els colors els altres? Però la fisiologia tenia la resposta: Els ulls dels vertebrats tenen dos tipus de cèl.lules a la retina. Unes son els bastons. Reaccionen a la llum més aviat blavosa, però de poca intensitat. Son els que ens permeten veure-hi gairebé a les fosques. Per això al capvespre tot agafa un color grisós, sense matisos cromàtics. Sols funcionen els bastons.
Les altres cèl.lules son els cons. I aquests son els que ens permeten veure els colors. L’únic problema és que requeréixen una llum més intensa i per això funcionen bé sols quan es de dia. En tenim de tres tipus: Uns que responen a la llum vermella, uns altres a la llum verda, i els tercers a la blava (tots, amb un ampli “més o menys”). Les combinacions donen lloc a tota la gamma de colors que podem veure. I quan alguns no funcionen correctament, apareix el daltonisme i altres alteracions.
I resulta que els toros, i molts altres mamífers, sols tenen dos tipus de cons. Els que responen al verd i els del blau. Per això els toros no poden veure el vermell!
I no saben el que es perden, perque viure en un món que sols te tonalitats blaves i verdes ha de ser una mica trist. Us imagineu perdre’s la dolçor dels daurats de la tardor o l’esclat de la primavera? Encara que segurament fora pitjor viure en un món únicament de vermells, sense la tranquilitat que transmeten els blaus. Seria per parar boig.
Però molts altres animals deuen pensar el mateix de nosaltres. N’hi ha que tenen quatre tipus de cons, de manera que també poden veure l’ultraviolat! Fruites que per nosaltres son de color verd llis, en realitat presenten un mosaic de taques de color (de color UV). El plomatge de molts ocells o les ales de molts insectes ens poden semblar espectaculars, però en realitat no els veiem complerts! Imagineu qualsevol quadre que us agradi, i ara treieu-li un color. Doncs així és com veiem el món segons la majoria d’ocells, peixos i rèptils.
I tot això pel que fa a captar els colors. El que no se és si tots ho interpretem igual dins el cervell, en la nostra percepció de la realitat. Potser el que jo mentalment interpreto com a blau, s’interpreta groc en la ment d’algú altre.
Uf! No ho cambiaria pas. M’agrada el meu món cromàtic.

6 comentaris :

Nica ha dit...

Suposo que a cada tipus d´organisme li agrada la manera de percebre els seus colors, jo potser canviaria 5 minuts la meva visió per la que em permetés distingir caminets en les fulles de les orquídies, com els hi passa a alguns tipus d´abelles ;-). Respecte als toros, si que és veritat!!!! Suposo que li posen vermell a les corridas per continuar amb el show... de fet, el que els toros veuen és el moviment del capote ;-).

Dan ha dit...

En realitat, si fos per 5 minuts, acceptaria canviar moltes percepcions amb altres, i no sols de la vista (que tambe).
I, certament, una corrida de toros, amb el capote de color ver turquesa, no seria lo mateix!

imma ha dit...

bé, jo quan vaig a una exposició d'art impressionista, sempre em trec les ulleres, per intensificar la barreja dels colors, el desenfocament... no sé, un dia ho vaig provar i és com màgic...

Myrddin ha dit...

Al final segueixo sense entendre el que més em fascina: com és que el toro sempre envesteix contra el capote?? A mi, si m'estiguessin clavant punyals a l'esquena contínuament i fent-me anar d'un lloc a l'altre, en comptes d'embestir el capote m'emportaria per davant el torero. Serà perque els ensenyen des de petits?

Dhamma ha dit...

Dan, et convido a conèixer (si ja no la coneixies), la Sinestèssia, una disfunció genial que pateix o disfruta, segons el cas, una petita part de la humanitat.

Aquí un article aclaridor: http://es.geocities.com/margozi2000/sinestesia.htm

Jacme ha dit...

N'hi havia un que dia: «Naveguem en un mar color de vi». Era Homer, i quan parlava del color del vi no es referia a que fos rogenc, sinó d'un to fosc. La raó és ben senzilla, la gamma cromática de la seua llengua era hereva de l'indoeuropeu de l'època glacial, i a la neu, de colors vius mediterranis ben pocs... Saps quantes paraules utilitzen els esquimals per al que nosaltres diem "blanc"? I tenim el mateix sistema perceptiu! Com sempre tot depén del color amb què es mira...