Alguna cosa deu passar

Quan parlem dels huracans de l’any passat, de seguida pensem en el Katrina. Normal, tenint en compte la magnitud de la tragèdia que va desencadenar, sobretot (però no únicament) a Nova Orleans. Era un fet molt infreqüent, un huracà de força 5. La màxima a l’escala de Saffir-Simpson.

Però cal no oblidar que tant sols poques setmanes després ens tornava a sorprendre la violència de l’huracà Rita. I una mica abans havia arribat l’huracà Ivan. Recordo els titulars dels diaris enfront l’amenaça de “Ivan el terrible”. I, contra el que pugui semblar, Katrina no va ser el més fort. El rècord el té el Wilma, un monstre amb una pressió baromètrica de 882 hPa al seu centre i que segurament ha sigut la pitjor tempesta de la que tenim noticies que hagi arribat mai a Mèxic.

L’any 2005 tot va sortir de mesura. Des que es tenen registres a l'Atlàntic mai hi havia hagut tantes tempestes tropicals en un any (en vàrem tenir 28). Ni tants huracans (14). Ni tants que arribessin a força 5 (4 en total).

També es va esgotar la llista de noms i es va haver d’emprar les lletres de l’alfabet grec per identificar les 6 tempestes tropicals que es van formar desprès del Wilma (de les quals, dues van ser, de nou, huracans). Tot en aquest any va ser excepcional.

Però ben mirat, els fets excepcionals estan deixant de ser excepcionals.

Cada dos per tres sentim que s’ha batut un rècord de temperatures, o de pluges o de sequera, o de... Molt bé, algunes vegades són exageracions i també és cert que la natura va per cicles. Però la sensació que alguna cosa es descontrola cada vegada és més intensa, i pot ser molt inquietant.

I en el fons, tampoc cal complicar-se molt la vida. L’escalfament global fa que els oceans disposin de més energia, i aquesta energia es manifesta en forma de fenòmens meteorològics més potents. Tot plegat son faves comptades.

Però encara hi ha opinions en contra. Veus que apunten que, en realitat tant sols tenim registres fiables d’una fracció molt petita del clima. Tot el que està passant pot ser, perfectament part d’un cicle natural en el que l’activitat humana hi tingui ben poc a veure. Desprès de tot, sabem que en èpoques pretèrites hi ha hagut períodes glacials que han anat i vingut. I aleshores, no hi havia gasos hivernacle, ni augments de CO₂ ni res de tot això.

És possible que sigui cert. Però no sembla una actitud molt raonable. Si algú s’adona que està menjant bolets verinosos i comença a trobar-se malament, és possible sigui un encostipat i que els bolets no hi tinguin res a veure, però el mes assenyat és actuar ràpidament i anar a l’hospital. No fer res si que és una ximpleria.

I ara ha sortit a la llum que l’administració dels Estats Units ha bloquejat la publicació d’informes que apunten a una relació entre la creixent intensitat dels huracans i l’escalfament global.

Tots tenim clar que hi ha massa interessos econòmics per part de les indústries petrolieres i del carbó. I també hi ha sospites que suggereixen que hi ha pressions per publicar treballs que minimitzin l’impacte de l’activitat humana en tot plegat.

Potser caldria fer com els pneumòlegs. Fa temps es van adonar que apareixien molts treballs que indicaven que fumar no causava càncer de pulmó. I “casualment” la majoria d’aquests treballs estaven finançats per les tabaqueres. Per això, avui en dia, per publicar un treball a les revistes de pneumologia cal firmar un document declarant que la investigació no està subvencionada per cap industria tabaquera.

Doncs em pregunto qui finança els treballs que diuen que no, que l’activitat humana no està tenint cap efecte important en el clima. Em pregunto qui és que diu que podem seguir cremant petroli i generant gasos hivernacle sense cap problema.

I el cas és que m’imagino la resposta.