H5N1, alguna bona notícia per fi?

H5N1. La grip aviar. La possible Gran Pandèmia. Durant temps aquestes paraules van ser el principal motiu d’alarma a les notícies. Aquells dies el consum de pollastre va baixar i ens miràvem els ocells com si fossin una amenaça mortal. Desprès altres amenaces amb orígens més humans van prendre el relleu en les nostres pors i la grip aviar va passar a ser un record esporàdic.

No és que l’amenaça ja no hi sigui, però no podem viure en un estat de por permanent i els humans ens acostumem a tot.

De totes maneres, els investigadors continuaven la recerca, al ritme normal que aquestes coses requereixen. Cal dir que aquest és un ritme força més lent que el que apareix a les pel·lícules. Si recordeu en Dustyn Hoffmann a “Esclat”, tenien una epidèmia d’un virus similar a l’ébola en un poble dels Estats Units. Corrien molt, patien molt, ho passaven molt malament, però finalment atrapaven al mico portador del virus i d’allà obtenien els anticossos amb els que curaven als bons americans del poble. Tot en una tarda!!!

A la vida real caldrien uns quants mesos si tot anés molt, però molt, bé. Cosa que vol dir que a la vida real, tots els habitants del poble pringarien. Un final poc cinematogràfic.

Però en el cas de la grip aviar encara disposem de temps. I uns investigadors del Vietnam han trobat una explicació al perquè aquest virus resulta tant letal. Ho acaben de publicar a Nature Medicine i això pot ser l’inici del camí cap al tractament.

Van analitzar la sang de divuit pacients, i van trobar que els que van morir tenien un nombre més elevat de virus en la sang. Això no sembla sorprenent. Com més virus tinguis a dins, pitjor pronòstic tindràs. L’interessant era que també tenien una concentració molt elevada de citoquines. I aquí sembla que hi ha la clau.

Les citoquines son unes proteïnes que fan servir les cèl·lules per comunicar-se. Com que no tenen ulls ni orelles, el que fan es enviar-se senyals químics. Doncs les citoquines son una mena de senyal d’alarma que posa en marxa la resposta inflamatòria primer i el sistema immunitari desprès. Quan el cos detecta la presencia d’algun virus comença a fer algunes citoquines, de manera que les cèl·lules de defensa es posen a atacar al virus.

El problema amb l’H5N1 és que fa que el cos generi moltíssimes citoquines. I això fa que la resposta inflamatòria inicial sigui tant exagerada que acaba destruint els pulmons del pacient.

Com si totes les alarmes de la ciutat comencessin a sonar alhora i la policia es posés a disparar indiscriminadament.

De manera que potser una excessiva resposta de defensa és el que causa la mort en el cas de la grip aviar. Cal dir que això passa en altres malalties i és un quadro freqüent a les UCIs dels hospitals.

La bona noticia és que, a més dels antivírics, podrem fer servir medicaments anticitoquines, que ja n’hi ha desenvolupats.