No era exactament així

La premsa sempre és un bon indret on trobar petites perles relacionades amb la ciència. L’únic que cal tenir és la precaució de no donar-ho per bo tot el que hi diuen. I és que la necessitat de posar un titular impactant pot tergiversar, i molt! les coses.

L‘altre dia vaig topar amb un d’aquests encapçalaments. Deia: “Uno de cada tres planetas conocidos más allá del Sistema Solar podría albergar vida”. Que fort! Un de cada tres son molts! Com que el tema m’apassiona, de seguida vaig seguir amb la noticia. I aquí la mosca em va començar a pujar al nas. La veritat és que costava de seguir el que explicava. Sobretot perquè molt del que estava escrit es referia a suposicions.

La notícia venia a dir que alguns planetes gegants podrien haver migrat fins les seves estrelles i que això hauria modificat l’entorn espacial, desencadenant la formació d’oceans que podrien ser propicis per la vida.

La noticia seguia una mica, però el nombre de suposicions i de condicionals no disminuïa, de manera que vaig anar a buscar l’article original en la revista Science, i aquí, ja no hi trobava res del que el titular afirmava. L’estudi és una simulació del comportament de determinats planetes gegants i de les probabilitats que en aquells sistemes es formin altres planetes similars a la Terra. Un treball complex, i certament interessant, però molt llunyà del que el diari publicava al titular.

De fet, la noticia del diari em recordava una anècdota que explicava en Carl Sagan sobre els perills del mètode deductiu en la ciència. Això és treure conclusions a partir de les dades que es disposa, però sense verificar-ho desprès. L’exemple era el de “Venus i els dinosaures”

A principis del segle XX els astrònoms van enfocar els telescopis en direcció a Venus, però no van poder observar gairebé res. El problema era que l'espessa atmosfera de Venus tapava la superfície. Això, van deduir, volia dir que Venus tenia un clima completament cobert de núvols, i per tant, devia ser extremadament plujós.

Per tant, si hi havia terra ferma a la superfície, tindria un aspecte pantanós.

I en el cas que a Venus hi hagués vida, aquesta havia d’estar adaptada a aquesta mena d’indrets. Això ja a passat a la Terra, de manera que podien aparèixer formes de vida similars.

I com que hi havia dinosaures que vivien en els pantans, ja que tenim restes de fòssils de dinosaures en aquests indrets, doncs era possible que a Venus hi hagués dinosaures o criatures molt similars.

Interessant. Però en realitat, quin havia sigut el seu raonament?

Doncs en resum era: Miro a Venus i no veig res, per tant, segurament hi ha dinosaures.

És per aquesta mena de coses que els científics són tant pesats demanant més comprovacions i mai semblen estar prou segurs de les coses. L'experiència diu que sempre cal dubtar dels raonaments, i el millor és verificar-ho absolutament tot. I si pot ser unes quantes vegades, millor. I encara millor si ho fan científics diferents. I tot i així mai no es pot descartar un error que hagi passat per alt a tothom.

Per contra, els xarlatans i els pseudocientífics els podeu reconèixer perquè normalment no aporten dades concretes sinó piles de raonaments i bonics castells a l’aire edificats sobre molt pocs fets contrastables.