divendres, de setembre 22, 2006

Remakes

La ciència-ficció és un gènere literari ben curiós, perquè si agafem una definició estricta, això és: obres de ficció basades en desenvolupaments previsibles del coneixement científic (o alguna cosa similar), la gran majoria de novel·les i pel·lícules que es presenten com a ciència ficció haurien de descatalogar-se per ser incloses en el gènere de la pura fantasia.

Però tampoc cal filar massa prim i per tant s’accepta com obra de ciència ficció qualsevol història en la que surti una nau espacial, un extraterrestre o una màquina del temps.

Potser a la pel·lícula podrem sentir el soroll del motor de les naus encara que estiguin a l’espai, on no es pot sentir cap so, perquè no hi ha una atmosfera per transmetre les ones sonores, però això és un detall menor. Igual passa amb les explosions. Una batalla completament silenciosa no té impacte cinematogràfic, tot i que el coneixement científic diu que així és com serien en realitat.

Tampoc cal tenir en consideració detalls de la biologia extraterrestre. Oportunament quasi tots els aliens son pràcticament humans. Potser de color de pell estranya i pinta de llangardaix, però la majoria tenen dues cames, dos braços, dos ulls, mesuren més o menys un metre setanta (les femelles una mica menys) i molts aprenen a parlar anglès en un tres i no res!

Això ja per no dir que en alguns casos (Independence Day) els seus ordinadors poden ser infectats per virus com els que tenim aquí. Es podria pensar que fan servir versions futures de Windows, encara que dubto que si fos així poguessin arribar fins a la Terra sense quedar penjats a mig camí.

Però hi ha una característica molt interessant i que sovint passa desapercebuda. Moltes obres de ciència ficció són, únicament, adaptacions al futur de grans clàssics o històries ben conegudes.

Per exemple, la saga de la “Fundació” de l’Isaac Asimov és un “remake” de la “Caiguda de l’Imperi Romà” Sols cal canviar Roma pel planeta Trantor. De fet, l’autor no se n’amaga gens. Fins i tot fa servir el refrany “Tots els camins (de la galàxia) porten a Trantor”.

Més subtil és el cas de “La Guerra de les Galàxies”. La primera pel·lícula és, ni més ni menys que un western canviant l’època de la guerra d’independència americana per un futur molt, molt, llunyà. Tenim cavalcades que enlloc de cavalls fan servir naus espacials, hi ha els “Saloon” on tenen lloc duels i tenim els dolents que son els de l’Imperi. No és casualitat que en versió original els dolents parlin anglès amb accent britànic (l’imperi, naturalment) mentre que els bons ho fan amb accent americà.

I finalment un clàssic: E.T. Aquest és dels que passa més desapercebut tot i que evidentment està basat en el que segurament és un dels "best sellers" més famosos de la història.

Perquè..., qui és el protagonista de E.T.?

Doncs un ser que baixa del cel, que fa miracles, que és amic dels nens, que mor però que poc desprès ressucita i que al final torna a ascendir al cel després de deixar-nos un missatge de pau.

No us sona?


15 comentaris :

Anònim ha dit...

He rigut molt amb les futures versions de Windows! :)

Alfonso ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Alfonso ha dit...

Ja se de qui parles.. de Son Goku!

eecalvet_ ha dit...

...Terminator, potser?

;)

Boníssim, Dan, en la línia. Diuen que tot està escrit, ja. Ara només es pot adaptar.

Dan ha dit...

menxu! imaginat ser l'informatica d'una nau espacial. Allo si que seria pressio cada vegada que es pengi l'ordinador!!!

molt bona k. Jo hauria triat en cor-petit, pero ja fa el fet.

perdedor! Home, missatge de pau en Terminator, no ho se. Des del punt de vista del Bush potser si. ;-)

Anònim ha dit...

jeje, molt bo el teu post, m'ho he passat molt bé llegint-lo.XD

Anònim ha dit...

"Sayonara, baby" no vol dir "la pau sigui amb vosaltres (i amb el vostres esperit)"?

És que jo, de japonès, poquet...

Anònim ha dit...

Ostrès ... ni se m'havien passat pel cap aquestes semblances ... molt bo.

Salut!

CUCALELLA ha dit...

Vajaaaa. Com ens enganyen i nosltres pensant que E.T era un extraterrestre ;-P

Dan ha dit...

Ei eldamar! Avui era relaxadillo el post.

perdedor... es clar. vist així terminator si que es una possibilitat seriosa.

omalaled! quan m'ho van comentar jo tambe em vaig quedar parat. I es que l'Spielverg es molt murri!

cucalella. Ves a saber. Potser l'extraterrestre era el de la historia original. (n'hi ha que ho pensen)

Anònim ha dit...

I el Terminator, com si fos l'apocalipsi. Fins i tot el subtítol era 'El dia del judici final'.
No fa gaire que et llegeixo, has fet cap post a l'inversa? Coses on la ciència ficció s'hagi avançat a la realitat.

Dan ha dit...

Doncs si. (El problema es que no se com linkar-ho directament i no per mesos). Es del 14 de desembre del 2005. Un sobre l'ascensor espacial que surt en algunes noveles de l'Artur C Clark ( o a les de la serie Marte Rojo, verde i azul). Tot just ara començen a pensar en fabricar-lo.

Anònim ha dit...

El vincle és A quin pis va?. Segueix l'estructura blog/any/mes/titol.html
Moltes gràcies!! De passada he mirat alguns posts més.
PD: M'agrada el bloc. T'enllaço.

Dan ha dit...

Coi! Mira que era fàcil. Gracies!

Anònim ha dit...

DAN! HERETJE! (no pel comentari de l'ET, sinó pel que acabes de dir del sistema operatiu del Déu-Màquina Gates...)

:DDD