Un gas inquietant

Que poden tenir en comú una extinció en massa que va succeir fa 500 milions d’anys, la crisi energètica, el Triangle de les Bermudes, i finalment l’escalfament global? Doncs fàcil: un compost anomenat hidrat de metà.

L’hidrat de metà és una estructura cristal·lina de gas metà envoltat de molècules d’aigua. Sembla gel, però tant sols és manté estable a alta pressió i baixa temperatura. Si el deixem al damunt de la taula es descompon ràpidament alliberant el metà en forma de gas.

I el metà és un gas que es pot aprofitar com a combustible. Per exemple, hi ha instal.lacions que fan gas metà a partir de la descomposició de la matèria orgànica. Potser recordeu la pel·lícula Mad Max 3, la Tina Turner controlava la Cúpula del Tro: una planta on feien gas a partir de merda de porcs. Doncs el gas que obtenien era justament el metà.

I on es pot trobar l’hidrat de metà? Doncs a les profunditats oceàniques. Allà es donen les condicions de baixa temperatura i alta pressió que permeten que es mantingui estable. I sembla que n’hi ha molt. Moltíssim. Molt més que totes les reserves de carbó, petroli i gas plegades.

De manera que si es pogués explotar industrialment, tindríem resolt el problema energètic durant uns quants segles. I de fet, països com Japó, sense gas ni petroli, ja es plantegen començar a fer-ho.

Però (sempre hi ha un però) la tecnologia per obtenir-lo encara no està gaire desenvolupada i cal tenir en compte un petit detall. El metà és un potent gas hivernacle. És a dir que si s’escapés una quantitat relativament important de metà a l’atmosfera, l’efecte hivernacle augmentaria molt i, en conseqüència, l’escalfament global es dispararia.

Això és el que es pensa que va passar fa 250 milions d’anys. Aleshores va desaparèixer el 90% de les espècies vives de la Terra. La del Triàsic-Permià va ser l’extinció en massa més important que hi ha hagut. Molt pitjor que la dels dinosaures. I la causa sembla que va ser un canvi climàtic brutal degut a l’alliberament de l’hidrat de metà retingut al fons del mar.

De manera que poca broma amb aquest compost.

Ara bé, el més inquietant és que no resulta impossible que això torni a passar aviat. Amb l’escalfament global causat per l’efecte de l’activitat humana, estan succeint canvis en les corrents marines. Això pot fer que en alguns indrets, l’aigua del mar freda deixi de fluir. I això pot permetre que l’hidrat de metà retingut al fons es desestabilitzi i el metà s’alliberi en forma de bombolles gegants. De fet, n’hi ha prou amb un augment d’uns pocs graus perquè això passés.

Aleshores si que tindríem un bon cas d’efecte hivernacle i canvi climàtic.

I finalment, que hi te a veure tot això amb el Triangle de les Bermudes? Ja sabeu, la zona on diuen que es produeixen misterioses desaparicions de vaixells i avions. Doncs potser l’hidrat de metà en sigui la causa.

Si una bombolla de metà de centenars de metres de diàmetre puja sobtadament a la superfície del mar passa una cosa molt curiosa: la densitat de l’aigua baixa de cop. I això fa que un vaixell que es trobi allà, deixa de flotar! Simplement s’enfonsa en un tres i no res. Com si fos una pedra. Una cosa semblant passa amb els avions. Poden volar bé en l’aire (nitrogen i oxigen) però no s’aguanten en una atmosfera rica en metà, que és massa lleugera. Si una bombolla de metà apareix de cop, es pot formar momentàniament una zona en la que els avions que passin per allà caurien com pedres i sense previ avís.

Potser això és més probable que no pas que sigui una zona d’estiueig d'extraterrestres amb ganes d’abduir turistes.