dimecres, de novembre 04, 2009

La fi d'un símbol

El seu nom està inevitablement lligat amb imatges de vida salvatge i amb novel·les de Hemingway. El Kilimanjaro, la muntanya africana per excel·lència, és d’una bellesa hipnòtica quan la mires des de la sabana de Kenya. És màgic admirar les neus perpetues cobrint la gran explanada del cim com a fantàstic horitzó per les imatges d’elefants, zebres i nyus que es mouen per la zona d’Amboseli. Si algun dia en teniu ocasió no us ho deixeu perdre.

Però, a més, mireu de fer-ho aviat. Aquest paisatge tant i tant característic sembla que té els dies comptats per causa, com no, de l’escalfament global. Tot i que les geleres del Kilimanjaro no eren desbordants com les alpines o les de l’Himàlaia, porten allà fa, al menys, onze mil anys. El motiu és l’altura de la muntanya. Més de cinc mil metres (de fet, quasi sis mil) que no està gens malament. Més alta que el Mont Blanc.

Que la gelera anava fent-se més i més petita es venia observant fa temps. Comparar les fotos de l'any 1993 amb les del 2000 és espectacular i alhora depriment. Les dades de l’any 1900 indiquen que la zona coberta pel gel era de dotze quilòmetres quadrats. Avui en dia en resten únicament dos. I el ritme de desgel cada vegada és més ràpid. Durant la primera meitat del segle XX retrocedia a ritme d’un 1 % anual. Però últimament ja va a gairebé el 3 % anual. El resultat és que on hi havia geleres eternes, ara hi ha terra erma.

Per desgràcia, aquesta muntanya no és una excepció. Simplement és la més característica d’Àfrica. Però el destí de les masses de gel d’aquell continent segueix un ritme semblant. D’Àfrica i de la resta del planeta.

Potser que aquesta desaparició generi algun canvi en el clima i el comportament de les aigües i la pluja de la regió. En tot cas, sospito que serà de menor intensitat que els induïts per l’acció directa dels humans.

El Kilimanjaro és especial pel seu simbolisme i pel misticisme que l’envolta. A la famosa novel·la “Les neus del Kilimanjaro” Hemingwai comença escrivint:

"El Kilimanjaro és una muntanya coberta de neu de 5.895 metres d'alçada, i diuen que és la més alta d'Àfrica. El seu nom és, en massai, «Ngáje Ngai», «la Casa de Déu». A prop del cim es troba l'esquelet sec i gelat d'un lleopard, i ningú ha pogut explicar mai què estava buscant el lleopard per aquelles altures”.

D’aquest lleopard mai he sabut si va ser real o una simple llegenda, encara que he vist alguna foto que suggereix que si que va existir. De totes maneres més enllà d’un animal mort, ha esdevingut un símbol del misteri d’Àfrica. Que hi feia un lleopard allà dalt? Hi ha moltes coses que no podrem entendre mai i això ens fa sentir més humans. I amb la desaparició de les neus del Kilimanjaro també perdrem part de la màgia que aquest món ens ofereix.

A les geleres del “Kili” li queden menys de vint anys. El compte enrere s’acaba ràpidament i com que tinc seriosos dubtes que podem aturar el rellotge, simplement queda aconsellar que ho visiteu si podeu. Al menys podreu dir que vosaltres les vàreu veure abans que es convertissin en un record d’allò que vàrem tenir i vàrem deixar perdre.

11 comentaris :

Carquinyol ha dit...

company, això no pot pas ser... el cosí d'en Rajoy li va dir que això den canvi climàtic no era pas cert !!

(i en Rajoy va dir que allò del Prestige no era una marea negra sinó uns filets de plastilina, i... )

McAbeu ha dit...

Avui ens parles de les geleres del Kilimanjaro i fa uns dies per TV3 ens van dir el mateix de les dels Pirineus.
No ens adonem que aquest problema va més ràpid del que ens sembla i fa por pensar que segurament ja no té solució.

Alepsi ha dit...

Ostres Dan... Ja m'agradaria poder-ho visitar abans que es fongués del tot... però em fa l'efecte que m'hauré de conformar amb veure'n les fotografies....

Dan ha dit...

Carquinyol. Si. I també diu que mana al seu partit... :)

McAbeu. Si les que estan a més de conc mil mentres pateixen, les que hi havia a tres mil metres, pots comptar!

Alepsi. No perdis l'esperança. Mai se sap on ens portarà el futur. Igual d'aqui a un any estàs prenent cerveses entre els nyus i les gaceles :-)

pol ha dit...

Bufa... Alepsi, no ho vegis com una fita impossible, si tens una mica d'estalvis -difícil avui en dia- i ets un xic caminadora, no el deixis escapar per la pressió èpica que representa!

Vaig parlar de dos dels dies en el meu bloc, no sé perquè no hi són els altres, els tinc al diari! Aquest temps...

http://closca.sytes.net/?p=267
http://closca.sytes.net/?p=269

La sensació és quelcom que no havia experimentat mai i que mai oblidaré, no sé si per la falta d'oxigen, però era com estar drogat per la fita, amb una felicitat extrema que desbordava.

Dan ha dit...

pol. Ostres!! L'has fet el kilimanjaro! Quina enveja. Mirar-ho de lluny es una cosa, però pujar-hi ha de ser una passada. No només has vist les neus. Les has trepitjat!

Laia ha dit...

Uff, a Ecologia, el primer dia em van passar el documental de l'Al Gore i hi sortia, l'abans i el després del kilimanjaro... Però és clar, tres anys enrere! També vaig trobar aquest article amb fotos força desmoralitzadores...

Dan ha dit...

De fet, aquest article que dius ha sigut el que m'ha fet pensar en escriure el post. Si que es desmoralitzant.

assumpta ha dit...

I ara volen anar a corre-cuita, però no se pas si s'hi arribarà a temps. Les glaceres dels pirineus també diuen que en pocs anys estaràn separades i que això accelerarà la seva desaparició.
Potser d'aquí a un temps només ens quedaràn les fotografies i rellegir en Hemingway per a poder gaudir de la seva bellesa.
Em fa sentir malament tot plegat, s'està anant tot en orris davant dels nostres propis nassos!!!
:(

Dan ha dit...

En realitat només ho diuen, però es fa ben poca cosa. Les dels Pirineus, hem tingut sort de veure-le's, perquè en quatre dies seran un record d'allò mes enyorat.

pol ha dit...

@Dan No creguis... Avui en dia ja no cal trepitjar neu, la gelera que hi ha és ben petitoia, si bé n'estava el camí del cim del cràter envoltat, el camí en si no en tenia, i hi devia haver tan sols dits de neu al voltant. Veient les fotografies del què era, la veritat és que preocupa bastant, com bé apuntes... la fi del símbol, la muntanya gelada de l'Àfrica.