dilluns, de novembre 30, 2009

El fals carboni hidratat

Quan es parla de nutrició de seguida apareixen els carbohidrats o hidrats de carboni. També els podem anomenar sucres o glúcids, però per algun motiu es manté el nom d'hidrats de carboni malgrat que és dels més erronis que es poden trobar en el món de la bioquímica. Sobretot perquè un hidrat de carboni pot ser moltes coses, però cap de totes elles correspon amb un carboni hidratat.

El problema estava en la fórmula general d’aquests compostos. Quan es van fer les primeres anàlisis per identificar la seva composició es van observar uns quants detalls interessants. Eren uns compostos que no tenien nitrogen. Una diferència important respecte de les proteïnes i dels àcids nucleics. Encara que cal dir que en aquells temps, als àcids nucleics no se’ls feia gaire cas ja que les estrelles de la química de la vida eren les proteïnes. Però de sucres n’hi havia molts, i tot i que la seva composició presentava un nombre variat d’àtoms de carboni, sempre hi havia el mateix nombre d’àtoms d’oxigen i just el doble d’àtoms d’hidrogen.

Aleshores algú va fer una predicció raonable però agosarada ja que en realitat encara no disposaven de prou dades. Van pensar que la fórmula d’aquells compostos era Cn(H2O)n. És a dir, hi havia un nombre (n) d’àtoms de carboni, i per cada un d’aquests àtoms hi havia una molècula d’aigua. Això quadrava amb les dades i semblava raonable i elegant, de manera que el nom va sorgir de seguida: hidrats de carboni. Una manera de dir que tenien carboni hidratat.

Però amb el temps van anar comprenent millor que era el que teníem entre mans i, malgrat que la fórmula encaixés amb les dades, hi havia altres possibilitats que també encaixaven. I ara ja sabem que enlloc de la molècula hi ha cap aigua com a tal. El que hi ha són àtoms de carboni que per un costat tenen un hidrogen i per l’altre un hidroxil. Escrit d’una manera més química el que tenim és H-C-OH. El carboni s’uneix a dos carbonis més que presentarien la mateixa estructura. Només canvia una mica a dalt de la molècula i a baix. Però l’aigua, com a tal, no apareix per enlloc.

De totes maneres, una vegada el nom ha arrelat ja costa molt de canviar. Malgrat que sucres o glúcids es fa servir molt, el d’hidrats de carboni es manté i no sembla que hi hagi cap interès en canviar-lo. Segurament tampoc és massa important, però tot plegat és un bon exemple de com passen les coses en ciència i també en la vida en general. Tant bon punt tenim unes dades que ens fan arribar a una conclusió raonable tenim molta facilitat per donar-la per bona. I sovint oblidem que poden haver-hi altres explicacions que també encaixen amb les dades.

Per això sempre és bo tenir un punt de vista mínimament crític amb les coses, sobretot amb les que encaixen just amb el que ens agrada o amb les explicacions massa fàcils. És massa fàcil veure molècules d’aigua allà on en realitat no n’hi ha.

7 comentaris :

Carquinyol ha dit...

realment les explicacions massa fàcils són les que sovint t'has de mirar dues vegades perquè això de que tot quadri a la primera només passa a les pel·lícules...

... però era evident que aigua no podia ser, ja que aleshores haguessim tingut sucres amb memòria... el terror dels dietistes !!

:P

Vicent de l'Alcora ha dit...

Tens raó, al meu poble tots els camions eren "Pegasos". Però ara són "trailers" o "traylers". No és científic, tanmateix val com a exemple.

Clidice ha dit...

La teva conclusió serviria per a tantes i tantes coses avui dia! :) M'has fet recordar els malsons que em perseguien sempre que tenia classe de química :( i el pitjor és que m'agradava, encara que no me'n sortia :P

Joana ha dit...

Mai no m'ho havia plantejat això. Potser no m'ho havien explicat i simplement eren, glúcids i ja està. Canviar els noms que s'han fet servir sempre costa molt. En general la gent entén que un carbohidrat és "alguna cosa" que aporta molta energia si la menges i que també engreixa, per contra, si els dius que un plat de macarrons porta glúcids o sucres, et diran que no, que no són pas dolços.

Dan ha dit...

carquinyol.. mmmmm sucres amb memoria aquosa. Una porta oberta cap al premi Nobe. (O potser l'IgNobel?)

Vicent de l'Alcora. Ostres, els Pegasos! I no tenieu Barreiros? Eren com més petits.

Clidice. Es que les classes de química poden arribar a ser molt dures!

Joana. Realment carbohidrats sona com energètic. Serà perque al petroli l'associem amb hidrocarburs, que es una altra manera de liar la troca.

Alasanid ha dit...

Sucre amb memòria... Ig Nobel!!

De totes manres era un error molt comprensible tenint com tenien molts altres compostos hidratats.

Però ja saps que quan una paraula científica entra en el llenguatge quotidià ja és pràcticament impossible de fer fora... i en el millor dels casos conservarà el significat inicial.

Com a exemple el pes, la potència...

Dan ha dit...

Hi estic d'acord. IgNobel, sens dubte.
Més exemples. Les calories, les "frigories"...