dijous, de novembre 12, 2009

Perills dels transgènics

La tecnologia dels transgènics és nova i, per tant, anem descobrint molts dels problemes que comporta a mida que els anem trobant. Això passa, sobretot, perquè una cosa és el laboratori, amb condicions ben controlades i una altra de diferent és l’ambient exterior, on passen infinitud de coses que escapen al control. Tot plegat genera un seguit de riscos que cal tenir en compte i que es poden agrupar en els riscos per al medi ambient, els que afecten la salut humana i els impactes socials.

D’entrada podem adonar-nos que hi ha un risc per al medi ambient inherent a la tecnologia dels transgènics. Estem introduint una combinació de gens que abans no existia. I les relacions entre els éssers vius són com una complexa xarxa. Tenim idea dels fils principals, però a la llarga tots estan relacionats. Per això, sempre hi ha dubtes de fins a quin punt són irrellevants els canvis que hem introduït.

Per exemple. Si fem servir una planta que fabrica el seu propi insecticida, d’entrada és genial, perquè no ens cal posar productes químics al medi. Però tant bon punt plantem les primeres plantes comença a posar-se en marxa un mecanisme de selecció d’insectes resistents a aquella toxina. Segurament al principi serà un èxit i la majoria de cucs es moriran, però abans o després n’apareixeran de resistents, i aleshores tot el benefici del transgènic desapareix (i cal tornar a fer servir insecticides). Cal dir que hi ha estratègies per disminuir aquest risc.

Un altre problema és que la toxicitat pot afectar a altres espècies contra les que no hi teníem res. Va ser famós el cas de la mort de papallones monarca suposadament per menjar pol·len dels conreus Bt que expressaven toxines. Els conreus estaven en la ruta de migració de les papallones i de seguida es van posar en el punt de mira. Aleshores va començar l’habitual. Uns informes que demostraven la culpa d’aquells conreus, i altres que demostraven la innocència.

En el cas de les plantes resistents als plaguicides tenim un altre problema. La idea és reduir el consum d’herbicides, però de nou l’aparició de plantes resistents és sols qüestió de temps. Aleshores el que fan molts agricultors és posar-hi molt més herbicida. Després de tot el conreu és resistent. S’hauria de fer altres coses, però a la pràctica això és el que acostuma a passar i el benefici obtingut pel transgènic se’n va en orris.

Durant molt temps va amoïnar el fet que, per saber si les plantes realment eren transgèniques, al laboratori afegien un marcador junt amb el plasmidi. Aquest marcador sovint era un antibiòtic. Si la planta que analitzàvem tenia antibiòtic volia dir que el gen havia entrat. Però amb els antibiòtics no s’hi juga. Després de tot, la presència massiva d’antibiòtics al medi natural pot afavorir l’aparició de soques bacterianes resistents als antibiòtics. Una cosa que no ens interessa gens. Per això, ara la llei obliga a fer servir altres marcadors i que aquests s’eliminin en la planta final.

Un altre problema és la contaminació per pol·len transgènic de conreus que no ho són. En principi n’hi hauria prou de mantenir-los separats a una distància prudent. Però sembla que costa posar-se d’acord en quina és aquesta distància. I també sembla que la contaminació va en una única direcció. Sempre que hi ha dos conreus propers el pol·len pot creuar uns i altres, de manera que la zona de contacte entre els dos sembrats pot estar barrejada. Que la contaminació es pugui estendre a tots els conreus no transgènics potser és sobrevalorar les capacitats del pol·len, però en tot cas no és un tema per opinar sinó per mesurar-ho i obtenir dades. I de nou, segons qui les obtingui trobem que diuen que no passa res o que tot el conreu s’ha contaminat.

Els problemes mediambientals són seriosos, però aquests productes estan pensats per acabar sent consumits pels humans. N’estem completament segurs de la seva seguretat? Aquí caldria especificar que volem dir amb “completament”, però imitant als jurats de les pel·lícules americanes podem parlar de “més enllà de qualsevol dubte raonable” (i la paraula clau és, òbviament, “raonable”).

Un problema que s’apunta, però que a mi francament no em sembla gaire raonable, és que al menjar aquests transgènics estem ingerint el DNA introduït en aquell vegetal. La veritat és que quan mengem ens cruspim moltíssim DNA de tota mena d’espècies de plantes, animals i bacteris sense cap problema. El DNA el digerim com si res i el fet que aquell fragment en concret l’hagin posat de manera artificial no afecta per res la seva digestibilitat.

Però altra cosa és la possibilitat de generar noves al·lèrgies. El fet de tenir proteïnes noves en determinats productes pot desencadenar reaccions al·lèrgiques o, més insidiosament, sensibilitzar-nos de manera que ens sigui més fàcil desenvolupar al·lèrgia. Això no és impossible, ni tampoc és exclusiu dels transgènics. Hi ha molta gent al·lèrgica a molts menjars. Evidentment la clau és fer estudis per assegurar que això no passa amb el producte transgènic. I aquí entrem en un problema econòmic. Quants estudis calen per considerar-nos segurs? Les empreses no es voldran arriscar a posar al mercat un producte poc segur, però també els costa dedicar molts diners i sobretot temps a assegurar-se i reassegurar-se que allò no genera al·lèrgies.

També podria ser que els productes del transgènic siguin directament tòxics. Home! molt tòxics no seran ja que de seguida saltaria la llebre, però els efectes a llarg termini resulten molt més difícils d’establir. De nou aquí trobem informes que avalen la seguretat oposats a altres que detecten efectes tòxics.

Al final costa treure’n l’entrellat. És evident que les coses no són tan boniques com és plantegen de vegades i que hi ha uns riscos reals. Però també que hi ha maneres de controlar aquests perills. Ara be: tot això costa diners. I amb massa freqüència les investigacions i els controls les fan justament les empreses implicades, de manera que la seva objectivitat està, com a mínim en entredit.

I això ens porta per acabar, demà, al que jo diria que és el principal problema amb els transgènics. Que en realitat no és un problema dels transgènics en si...

14 comentaris :

Brioxet ha dit...

Doncs després de la part negativa... Jo segueixo pensant el mateix. El problema no és als transgènics en sí, sino en qui els utilitza. La prudència i el seny s'haurien de fer servir més que no pas fins ara...
Jo pensava (equivocadament) que els inconvenients venien perquè tenies que anar a comprar les llavors a la indústria que havia generat el transgènic (que la planta en sí era estèril) però no és pas així.

Dan ha dit...

De la industria i els seus controls en parlem demà. Notaràs que he deixat els problemes socials sense esmentar ;-)

McAbeu ha dit...

Ja ho vaig dir el primer dia, la cosa està en el terme mig tan difícil de trobar en aquests casos.

Núria ha dit...

"...Però també que hi ha maneres de controlar aquests perills. Ara be: tot això costa diners. I amb massa freqüència les investigacions i els controls les fan justament les empreses implicades, de manera que la seva objectivitat està, com a mínim en entredit..."

És un trosset del teu escrit. Per a mi, aquesta és la clau. Suposo que aquest serà el tema de demà, no?

Recomanaré aquests posts al meu bloc!

Carquinyol ha dit...

Jo és que sempre em quedo amb allò que deia el meu pare : "amb les coses de menjar no s'hi juga". Com ja he comentat moltes vegades, tenim un únic lloc on podem viure a l'univers i hem de mirar de cuidar-lo el màxim posible.

No estic, ni molt menys, en contra de totes les millores que ens poden oferir aquests cultius, però passa una mica allò que passa amb l'energia nuclear: ofereixen molts beneficis, però els riscos també poden ser molt grans, i, realment, els posibles generadors d'escenaris d'esdeveniments fora de control a escala planetaria penso que s'haurien de mirar molt ben mirats. I, relament,tinc la sensació de que quan hi ha molts diners pel mig no s'ho miren tant com s'ho haurien de mirar... diga'm malpensat !!

Clidice ha dit...

d'una banda has plantejat magistralment totes les preguntes que sembla que contestaràs demà ;) en realitat res és "bo" o "dolent", sinó tot el contrari. En tot cas, com a al·lèrgica a "vesasaberquantescoses" a mi no em fan por els transgènics, i menys després d'haver estat a punt de morir per un plàtan de Canàries. Que sembla de per riure però no ho és. Espero a demà amb espectació :)

SM ha dit...

Te n'has sortit molt bé! ;-) Aquest és el punt més espinós del tema dels transgènics i la teva exposició és molt completa.

A arrel d'algunes conferències que he fet darrerament al voltant d'un llibre en el qual parlava del tema, m'he adonat que la percepció que té el públic és que els transgènics són dolents per als qui els ingereixen. Que jo sàpiga no s'ha pogut detectar mai cap reacció en aquest sentit. Si li volem trobar pegues als transgènics, ens hauria de preocupar més el possible impacte medioambiental. Esperem amb interès el proper post...

joan ha dit...

Suposo que demà també parlaràs del principal argument de les multinacionals que els fan servir: que gràcies als transgènics s'acabarà la fam al món!
Quin riure!

Alasanid ha dit...

La natura és un sistema dinàmic molt i molt complex i quan se li indueixen petits canvis... evoluciona per tal de tornar a estar en equilibri.

I amb el que comentes es pot apreciar que si iniciem una guerra contra els insectes (per exemple) aquests tenen mecanismes biològics per contraatacar o com a mínim protegir-se dels nostres atacs.

I el més greu és sens dubte tot el que hi ha al voltant d'aquesta guerra, ja que com molt bé dius també hi ha fils que connecten (directa o indirectament) uns individus amb uns altres. I qui sap com ens podria arribar a afectar la caiguda en massa d'una part considerable de la població mundial d'insectes.

Meritxell ha dit...

Realment quan parlo amb els alumnes sobre els transgènics sempre els hi dic, ull amb dir que els transgènics són perillosos perquè t'estàs menjant DNA!!
Però les paraules no queden, així que els faig extreure DNA d'un kiwi o un plàtan per convèncer-los...
Gràcies per tot aquest material!!!

Laia ha dit...

No sabia pas que la indústria dels transgènics estigués tan desenvolupada... veig qur has parlat dels transgènics vegetals, però d'animals també n'hi ha, oi? Vull dir, per exemple, vaques que els introdueixen un gen per tal que la llet que produeixen porti incorporats certs nivells d'insulina, o coses així... em sona d'haver-ho sentit! Però suposo que és molt més complicat! Com vas dir en un dels posts, un vegetal pots lesionar-lo i seguirà creixen i desenvoluparà noves arrels...

I el problema del pol·len i la distància és massa rebuscat... Perquè hi ha múltiples mètodes de pol·linització: aire, insectes... fins i tot nosaltres mateixos en som un vector, hehe.

Asse ha dit...

Els dos casos que expliques d'experiments tenen certs problemes metodològics.

En el cas de les papallones monàrquiques el famós experiment que es va fer en tenia dos de greus i evidents: primer que no tenia grup control, ni negatiu (amb cap agent) ni positiu (amb concentracions habituals d'insecticida en els conreus) i segon que no es va quantificar la quantitat de pol·len que se'ls abocava. Per això, experiments posteriors van indicar que amb un grup control era difícil trobar xifres de mortalitat superiors estadísticament significatives. Posant-n'hi molt (en quantitats improbables en la natura) s'aconseguia, però és que posant-hi molta sal també.

L'experiment dels ratolins podria costar més de veure-ho, però és que també té un error. Només compara un pinso amb un altre. I és ben sabut que un canvi d'un pinso no transgènic per un altre també no transgènic, pot introduir canvis significatius en els resultats, pel que el que haurien d'haver fet és comparar-los amb diversos pinsos per comprovar si el resultat es trobava sempre un extrem. En aquest sentit, que indiquin que en el microarray s'han detectat diferències, no ens està dient gaire.

Voldria fer també un apunt sobre les al·lergies: és quasi impossible que en facin. Almenys per això. O dit d'una altra manera, és més probable que en facin per una segona mutació no controlada dintre de la mateixa planta, com tants milions que es produeixen cada dia en un conreu, que per la manipulació transgènica. Quan ens mengem una planta podem estar menjant un milió de proteïnes. Cada dia mengem proteïnes que mai no havíem menjat abans. I la majoria no tenen efecte en el sistema immune. Per això seria molta casualitat que precisament la proteïna investigada per a què sigui segura provoqui al·lèrgies en la població. Amb les mesures que hi ha, si provoqués algun trastorn en l'organisme el més probable és que fos per algun altre mecanisme que no l'al·lèrgic (i dic amb les mesures que hi ha per què hi havia un al·lel de la bt que no s'ha comercialitzat -i que va estar a punt- que era força resistent a la digestió i que llavors si que hagués pogut ser un problema al·lèrgic).

Quant al risc de què aquestes plantes s'escampin, normalment es parla del risc de què afectin a altres organismes com els insectes, però és un risc tirant a baix pel fet de què aquests s'adaptaran i el gen que als cultius primer els era un avantatge passarà a convertir-se en un càrrega i és probable que sigui seleccionat negativament. En tot cas, deixarà de ser escollit positivament per la selecció natural. Curiosament, són els transgènics front a agent abiòtics (salinitat, pH...) les que no tenen mecanismes que les compensin i les que tenen per tant més capacitat per esdevenir una plaga. Però sembla que d'aquests casos no se'n parli mai i només es fa por amb els primers que en principi no estan tan capacitats per a prosperar.

Dan ha dit...

McAbeu. La qüestió es triar correctament que volem i quan estem disposats apagar. I sobretot tenir oportunitat de decidir-ho!

Nuria. Efectivament.. A mi em sembla que aquesta es la clau. La resta son foc d'encenalls.

carquinyol. Deu me'n guard de dir-te malpensat! De fet, crec que la claves :-D

Clidice. Si, de vegades sembla que els aliments naturals no puguin ser dolents mai ni en cap cas. Molts transgènics simplement tenen exactament els mateixos problemes que els tradicionals.

SM. És que s'han envoltat d'un aura de perill realment exagerada. Una cosa es que hi hagi problemes, i una altre es que algú intenti enverinar mitja humanitat.

joan. He he. Que bonics son els anuncis de vegades.

Alasanid. però quan parlen alguns sembla que els transgènics siguin imbatibles en la competició amb la resta de vegetals. Potser exageren una mica. no?

Meritxell. El problema es que hi ha qui esta contra els transgènics però exagera moltíssim els arguments. Al final acaben per dir qualsevol cosa.

Laia. Si que en podem fer en qualsevol organisme. Aquests dies, però em centro en els aliments transgènics. Sobretot els conreus. La llet rica en insulina humana la deixem per una altra ocasió :-)

Asse. El que dius dels experiments és una constant. Si els mires amb ull critic n'hi ha molts que semblen pensats per trobar exactament allò que agrada als investigadors. I tot plegat fa perdre confiança. I pel que fa a l'escampament dels transgènics a l'ecosistema, també sempre sembla que es sobrevalorin molt les capacitats d'aquests organismes. Semblaria que totes les contaminacions van en una única direcció i que son imparables. Una mica ciencia ficció no?

farras ha dit...

En aquests assumpte hi ha més del què en principi sembla; jugant aser déu, modificant els fonaments de la vida orgànica, pot ser molt perillós i d'altra banda, hi ha els interessos obscurs que amaguen les grans corporacions d'agrobusiness, farmacèutiques, químiques, militars...