dimarts, de novembre 10, 2009

Però, què és un vegetal transgènic?

Un bon dia els humans vam inventar l’agricultura. Vam descobrir que podíem recollir les llavors, plantar-les, cuidar-les i treure’n rendiment en forma de menjar i més llavors. I segurament l’endemà mateix varen començar a mirar de tenir unes llavors que fossin millors que les de la collita anterior. Tant bon punt es va comprendre com s’ho feien els vegetals per reproduir-se, vam començar a jugar creuant diferents varietats per veure si l’híbrid que en sortia era més interessant. Podia donar més fruits, fer fruits més grans, créixer més de pressa o fer-ho amb menys aigua. En tot cas, hi hauria característiques interessants i altres que calia descartar.

A base de creuar i recreuar vegetals al llarg de milers d’anys vam aconseguir disposar d’unes plantes que no existien fa relativament no massa temps. Si ens ensenyen com era el blat de moro original segurament ni el reconeixeríem, i encara hi ha qui es sorprèn en descobrir que el color original del tomàquet és el groc. Els conreus actuals requereixen molts cuidados, però rendeixen d’una manera inimaginable pels nostres avantpassats.

Però el sistema d’anar creuant fins que aïllem en algun organisme aquells gens que ens interessen és lent i té limitacions. Per això, quan vam començar a descobrir la manera de treballar directament amb els gens, va semblar que s’esvaïen aquestes limitacions. Després de tot, les característiques de cada ésser viu estan codificades en el seu DNA. I ara ja sabem com tallar i enganxar aquest DNA amb prou eficàcia. Per tant, si alguna planta té una característica que ens interessa, podem agafar el gen que li confereix això i posar-lo al conreu que vulguem. No ens cal anar fent creuaments durant generacions fins que l'aconseguim aïllar.

Això no passa únicament en vegetals. En microorganismes també es fa, i en animals el mateix, però les plantes tenen una avantatge. Les seves cèl·lules poden esdevenir noves plantes amb molta més facilitat que en el cas dels animals. Un fet que comprovem cada vegada que plantem un esqueix. A partir d’un fragment de branca tornen a sortir tiges, arrels, fulles i llavors. Com si totes les cèl·lules dels vegetals fossin cèl·lules mare. Gràcies a això podem refer plantes senceres a partir d’unes poques cèl·lules. Per tant, podem introduir els gens que ens interessin en unes poques cèl·lules i a partir d’aquestes treure’n plantes senceres. En animals caldria fer-ho en les cèl·lules embrionàries i és més complicat.

Això ens obre tot un món de possibilitats. Si el gen que volem es troba en una planta d’una espècie diferent, cap problema. També el podem agafar i posar on ens interessi. Tampoc és que sigui senzill. Hi ha molts problemes tècnics per fer que la cosa funcioni com volem. Però el cas és que la majoria de problemes ja els sabem resoldre. Aconseguir la primera planta és molt i molt (però molt) car, però després ja tenim les llavors i podem començar a fer-ne moltes més molt fàcilment.

I com es fa per ficar els gens dins les cèl·lules? Doncs hi ha diferents estratègies, però el més fàcil és copiar el que ja fa la natura. Hi ha un bacteri (Agrobacterium tumefaciens) que causa una mena de tumors a les plantes. El que fa és ficar-se en alguna part danyada del vegetal i allà introdueix una mica de DNA dins les cèl·lules dels vegetals. Aquestes cèl·lules aleshores creixen de forma tumoral i fabriquen substàncies que li van be al bacteri. L’interessant és que per injectar el DNA fa servir el que s’anomena un plasmidi. Un fragment particular de DNA en forma de cercle, dins del qual s’hi pot incorporar el gen que passa d’un organisme a l’altre.

Doncs una de les estratègies més usades és agafar aquests plasmidis del bacteri, treure els gens que li interessaven al bacteri i ficar els que ens interessen a nosaltres. D’aquesta manera tenim un sistema de missatgeria per ficar dins els vegetals que vulguem, aquells gens que ens interessin. Com que li hem traspassat un gen que abans no tenia, l'anomenem transgènic (o també Organisme Modificat Genèticament; OMG)

Naturalment ara jo no s’agafa el bacteri. Ara ja tenim la seqüència del plasmidi i el fabriquem a mida. Fins i tot es fan barreges amb diferents plasmidis per aconseguir millors “transportadors de gens” més eficaços o més selectius.

Un cop ficat el gen, cal assegurar-nos que realment s'ha ficat on calia. Podríem trobar que el gen no ha entrat o que si que ha entrat però en cèl.lules que no ens interessa. Si volem tenir tomàquets més rics en vitamines, però les vitamines es fabriquen a les fulles o les arrels de la tomaquera, allò no ens serveix de res.

Però sobretot cal assegurar-se que la planta no té problemes de toxicitat. Que la proteïna que ens interessa la fa en les quantitats i de la manera que esperem. Per això cal preparar moltíssims plançons i després buscar quin és el millor de tots.

El cas és que avui en dia disposem de les eines i els coneixements per poder modificar organismes de manera que presentin les característiques genètiques que considerem interessants. Més o menys el que sempre ha fet l’agricultura, però passant a un altre nivell.

I com sempre que es passa a un nivell superior, se’ns obren moltes possibilitats, però també ens endinsem en terreny nou, de manera que la prudència també ha de ser molt més alta.

20 comentaris :

Clidice ha dit...

interessants aquests mecanismes, la sofisticació d'allò que s'ha fet durant mil·lennis, no toques la qüestió delicada de la seva comercialització, imagino que serà en propers lliuraments :)

Dan ha dit...

El tema de la comercialització el deixem pel final. Demà utilitats i demà passat els riscs.

Núria ha dit...

M'has enganxat amb aquest tema. A mi em passa una mica com a tu, m'ho miro tot amb prudència. No hi estic en contra però la informació crec que és bàsica. El tema de les al·lèrgies alimentàries s'ha de tenir en compte i com tota cosa nova, prudència però no alarmisme.
De fet, Mendel va ser un gran precursor dels transgènics, no?

Alepsi ha dit...

Bé, de moment la cosa va bé. La meva posició a dia d'avui, i després de llegir el post, és favorable als transgènics (simplificant i tal i qual...).

Veurem com acabo la setmana. xDDDD

McAbeu ha dit...

Una clara explicació a la meva resposta d'ahir, si ho he entès bé es tracta de fer més ràpid i més a la nostra mida un procés natural però que deixa de ser-ho, de natural, per la nostra intervenció directa.
Esperarem el post de demà i sobre tot el de passat-demà perquè potser si que fa una mica, sinó de por, almenys de respecte tot això.

Dan ha dit...

Núria. Si que cal prudència. Però tampoc cal quedar aturat per la por. I com dius, l'informació és la clau. En Mendel va ser el que va donar el primer pas. Si ara alcés el cap, cauria de cul!

Alepsi. Avui era fàcil. Pura tecnologia i molt asèptica. La clau, naturalment, és: que fem amb això?

McAbeu. Doncs si. La natura tenia unes barreres que no es podien creuar. I nosaltres hem trobat la manera de creuar-les.

Carme ha dit...

Estic ja enganxada als teus transgènics. M'agrada com ho expliques.

Arcangelo ha dit...

A segon de batxillerat ens explicaven això dels plasmidis com el succedani del sexe en bacteris, com la seva eina per obtenir variabilitat genètica en espècies que es reprodueixen per mitosi.

La veritat és que, deixant de banda les implicacions que pot tenir el tema dels transgènics, poder-ne aconseguir sembla tecnologia alienígena. És potser una de les fites més elevades que ha assolit l'èsser humà. I ens agradi o no, refinar la tècnica fins aquest punt és un motiu d'orgull de l'època en que vivim. Que després sigui bo o dolent ja és una altra cosa.

David ha dit...

Enganxats estem tots amb els teus posts.
De totes maneres, el problema rau, com quasibé sempre, amb el marqueting. I sino proveu de mirar un programa que varen passar per TVC (60 minuts) i que anava sobre l'empresa Monsanto....

Dan ha dit...

Carme. Doncs fantàstic. Aquesta és la intenció

Arcangelo. Es clar. les bacteris son uns juergistes i tenen mots sistemes per muntar-s'ho. Aquest , però, es per intercanviar entre bacteris i arbres. I realment, des del punt de vista tecnològic és una revolució, com va ser l'energia nuclear o coses així. Falta veure com ho fem servir.

David. He he. Naturalment. Divendres tocarem la part més conflictiva. Però abans cal tenir clar de que parlem exactament.

groenlandson ha dit...

Felicitats per la setmana temàtica i per la informació rigurosa. Per a tots aquells interessants us recomano també el llibre de David Bueno "Convivint amb trangènics" i el llibre "El ingenio y el hambre" sobre l'evolució de l'agricultura.

El problema com sempre són les posicions fortament ideologitzades i apriorístiques que copen el debat així com la famosa fal·làcia naturalista que prediquen alguns: "allò natural és bo"

Em mullo:

1. A favor de la investigació amb trangènics

2. A favor d'una bona legislació que els reguli.

3. A favor de la llibertat de conreu respectant les mesures de protecció establertes per llei.

4. Llibertat de consum i per tant obligació d'etiquetar els porductes trangènics

Joana ha dit...

Molt interessant la setmana temàtica dels transgènics. Ara ja sabem que són i com i perquè, ja només cal esperar com continua la peli.

Brioxet ha dit...

Per ara jo votaria per un sí als transgènics, però amb mooooolta prudència respecte a que surt del laboratori i que s'hi queda.

Alasanid ha dit...

És ben curiós el mecanisme per introduir els gens!

De totes maneres jo segueixo pensant que això és ben natural tot i que està en les nostres mans (o d'algun altre humà) canviar altres organismes de forma quasi imediata per primera vegada en la història.

PS: Una cosa no natural seria aquella que anés en contra de les lleis de la natura.

Clidice ha dit...

Com l'Alanasid penso que si nosaltres som productes de la natura, tot allò que fem és ben natural, ja que està en el nostre si fer el que fem. L'únic que això de les lleis de la natura ja és més relatiu, perquè quines són? Però això ja és un altre debat :)

Alasanid ha dit...

Amb això de les lleis de la natura volia dir que tot el que fem està permès per la natura i que allò que seria antinatural simplement no ho podem fer.

Meritxell ha dit...

Informació clara i entenedora, com sempre. I els enllaços em seran de mooolta utilitat... Em penso que muntaré alguna activitat amb la setmana dels transgènics al Centpeus. Vaig veure els 60 minuts sobre Montsanto, molt interessant i complementari a un programa del Quequicom sobre transgènics, us el recomano.

Enric Milà ha dit...

De moment pinta molt bé la cosa, però cal tenir en compte que la proteïna que codifica aquests gens pot ser el desencadenant de una reacció inesperada mitjançan proteïnes que ingerim d'altres animanls i això encara no sabem ben bé si ens podria afectar greument

Júlia ha dit...

Com deien per aquí dalt, també a mi em sembla natural tot el que poguem fer. Una escalivada tampoc surt directament de la natura, són processos que fem amb les nostres mans, que hem creat amb èxit, i n'assaborim els fruits. Des d'un punt de vista llunyà, els transgènics poden comparar-se amb el menjar que cuinem, ens el fem al nostre gust perquè ens beneficiï al màxim.



Deixant de banda la gestió econòmica d'aquests descobriments, que has dit que ja en parlarem més endavant, hi ha una altra cosa que em preocupa. Hem extingit espècies sense miraments, hem domesticat o cultivat aquelles que ens interessen més... Estem desenvolupant el poder del futur de la biosfera... Per què ens interessarà mantenir espècies de plantes que consumiran minerals i aigua que podríem destinar als nostres cultius, si els seus gens no beneficien l'espècie humana? Controlarem els nostres impulsos manipuladors per por d'equivocar-nos per falta de coneixements?

Dan ha dit...

groemdlandson. Gràcies. Apunto els llibres. Les teves propostes son molt correctes, però a l'hora d'aplicar-les
-La investigació la fan parts interessades
-La legislació esta sotmesa a pressions pels lobbis
-la presencia d'uns conreus pot afectar als veïns
-L'etiquetatge es controlable en productes directes. però pes exemple bestiar alimentat amb pinso transgènic també?
Vull dir que a la pràctica les coses es compliquen

Joana. Tranquil·la que la peli segueix :-D

Brioxet. He he. Aquesta era la part neutra. Espera una mica a fer-te la idea global (qui tot i així...)

Alasanid. Es un mecanisme molt emprat a biotecnologia. I pel que fa a natural. Aquí sobretot dependrà de com definim la paraula. Perquè tal com ho planteges ja no hi ha res que sigui artificial.
(Contra les lleis de la natura no es que no sigui natural. És impossible. O que no comprenem be la llei)

Clidice. Et dic el mateix que li deia a l'Alasanid. Si tot el que fem es natural ja no hi ha res artificial. Podem definir-ho així, però ens és útil aquesta definició?

Alasanid. Pues eso :-)

Meritxell. Gràcies. A veure que muntes! :-D

Enric Milà. Cert, però en principi les proteïnes transferides ja existeixen a la natura, de manera que seria equivalent a barrejar diferents menjars. Pot tenir alguna incompatibilitat, però no pel fet de ser transgènic. (sempre que estigui ben fet)

Júlia.Interessant pregunta. La resposta diria que es perquè proteïnes i productes que ara no tenen cap interès podrien resultar vitals d'aquí a uns anys. De manera que com més biodiversitat mantinguem més tindrem per triar i remenar. Això des d'un punt de vista purament utilitari. (Per ètica i per estètica també eh!)