dimecres, de novembre 25, 2009

Eres, estrats i noms

Segurament “Parc Juràssic” ha sigut la pel·lícula que més ha promocionat als dinosaures. Especialment als velociraptors, però també al més famós de tots, el Tiranosaure rex. Els paleontòlegs acostumen a fer notar que hi ha un error en el nom ja que el Tiranosaure no és un animal del període Juràssic sinó del Cretaci. Un detall sense gaire importància quan es pensa en maneres de promocionar un parc com el de la pel·lícula.

Però això del Juràssic té la seva gràcia. La setmana passada, la Laia va proposar un joc basat en preguntes de base científica, i una d’elles era sobre l’origen del nom Juràssic. Ara que ja ha passat el termini ja podem dir que deriva de les muntanyes del Jurà, entre Suïssa i França. Aquestes muntanyes es van formar precisament en aquell període, i d’aquí el nom.

Naturalment, quan descobreixes l’origen d’un nom, de seguida et demanes per l’origen dels altres períodes geològics. Sobretot perquè molts d’ells no semblen gaire evidents. Per exemple, el període anterior al Juràssic és el Triàsic. Aquest nom li van posar perquè els sediments més habituals d’aquest període estaven dividit en tres capes molt ben definides i que al centre d’Europa anomenaven “les tries”.

I després del Juràssic tenim el Cretaci, que deriva de creta, però no pas de l’illa de Creta sinó de les roques de guix, que en llatí s’anomena “creta”.

El Cretaci va tenir un final violent, quan l’impacte amb un meteorit va causar l’extinció dels dinosaures i de moltes altres formes de vida. Això se suposa que va anar així perquè hi ha una capa geològica molt ben definida que marca el final d’aquell període. És una franja fosca rica en iridi i que es pot trobar en molts indrets del planeta. I com que allò va causar una gran extinció, els animals que van aparèixer a partir d’aquell moment ja eren diferents dels que hi havia abans. Ja no quedaren dinosaures, o únicament els que van donar lloc a les aus, i els mamífers van començar a proliferar. Aquest canvi en la fauna és el que dona nom a la següent era.

Els períodes Triàsic, Juràssic i Cretaci formen una era, la Mesozoica. La següent, la que va començar just després d’acabat el Cretaci va ser l’era Cenozoica, o Cenozoic. Doncs aquest nom deriva dels mots grecs ceno (nou) i zoo (animal), justament per la nova població d’animals que apareix a la Terra.

Aquesta era també té unes quantes divisions, amb més subdivisions i més sub subdivisions. La que més ens pot interessar és l’Holocé, que és justament el període que estem vivint actualment. Amb el nom tampoc s’hi han trencat les banyes. Deriva del grec holos (tot) i kainos (recent), és ha dir, el període “totalment recent”, o en altres paraules: “ara mateix del tot”.

Però de divisions n’hi ha moltes més. Algunes si que resulten tenir noms molt indicatius. El Mississipià és perquè a la vall del riu Mississipí hi ha aflorament de roques d’aquell període. Una cosa semblant passa amb el Pensilvanià. Però altres costa més, a no ser que siguis un expert en geografia d’arreu del món. Per exemple el Txangsingià és un estrat que s’ha anomenat així per una regió de la Xina, la regió de Txangsing, és clar.

I d’on deu venir el nom de Messinià? Per en Lionel Messi segurament que no.

11 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Doncs ja tens raó, uns noms són força descripctius i uns altres, si saps grec, molt "simples"...

... i el divertit que seria que es fes una gran troballa a Cardedeu, Santa Perpètua de la Mogoda o Santa Margarida i els Monjos ?

Panerot ha dit...

Només dues puntualitzacions: la roca que en diuen "creta" no és guix (sulfat de calci), sinó un tipus determinat de calcària (carbonat càlcic). El Messinià rep el nom d'uns estrats descrits a Messina (Sicília). Per cert, que es tracta d'uns estrats molt potents d'evaporites (guixos i halites) que corresponen a l'episodi conegut com a "crisi de salinitat del Messinià" (i.e., la dessecació del Mediterrani degut al tancament de l'estret de Gibraltar a causa del movimement cap a l'Oest de la microplaca d'Alborán).

Alepsi ha dit...

Això de l'etimologia sempre m'ha agradat! És divertit veure la lògica aplastant d'algunes paraules... seguim amb el llenguatge!!! :D

Clidice ha dit...

Un dels llibres amb els que més he gaudit és amb La vida maravillosa d'Stephen Jay Gould. Allí, si no l'erro que fa molts anys, es parlava dels fòssils de Burgess Shale, que eren del Càmbric. Copio de la Wiki: "El período Cámbrico o Cambriano es la primera de las seis etapas de la Era Paleozoica, llamada también Era Primaria; comenzó hace 542,0 ± 1,0 millones de años, al final del Eón Proterozoico y terminó hace unos 488,3 ± 1,7 millones de años, para dar paso al Ordovícico."
M'encanten aquests noms! a més sóc perfectament incapaç de recordar-los! :)

Laia ha dit...

Ooooh! És interessant això de veure d'on vénen els noms! De vegades embolica perquè hi ha moltes paraules per dir el mateix... El fet d'utilitzar arrels llatines o gregues va en funció del gust dels que fan la classificació?

Alasanid ha dit...

Aquests noms tenen la seva gràcia... però ja podrien anomenar-ho d'una manera més sistemàtica (clar que potser els passaria el que els va passar als de la termodinàmica: primer va venir el Segon principi, després el Primer, al Tercer li van posar 0 i al quart Tercer...).

El límit K-T és increïble... L'iridi que hi ha mostra una crisi de debò, no com la que volta per aquí...

Dan ha dit...

carquinyol. Qui ho va dir que saber grec no tenia cap utilitat? I de noms com els que dius, segur que n'hi ha alguns de molt nostrats.

Panerot. Eii. Gràcies per l'aclariment. La crisi de salinitat amb la dessecació de la mediterrània havia de ser espectacular. però quan es va tornar a omplir segurament va ser´ho encara més!

Alepsi. Si tu. Aquests dies el llenguatge va i be sense parar.

Clidice. Els fossils de Burgues Shale. Quina canya. Jo soc un enamorat d'alucigenia!

Laia. Suposo que tria el primer que li posa el nom. Però ha d'estar confirmat per una comissió internacional. Igual que amb els noms biològics.

Alasanid.Efectivament. Allò si que va ser una crisi. i la resta son ximpleries.

Trini González Francisco ha dit...

Eeeeeeeeeeeeeiiii..., en Panerot m'ho ha tret dels dits! :))

Iris Gual ha dit...

Amb això de l'etimologia et pot passar com a la meva filla quan era petita, que va preguntar què volia dir "biomassa" i la seva cosina li va contestar:
- està clar, és que viu massa!
:-)

Dan ha dit...

Trini. Aqui, qui no corre, vola! :-D

Iris gual. Doncs de lògica no n'hi faltava gens. :-)

Joana ha dit...

Fa uns dies parlant de que ja no es fa llatí a 'institut, em deien que tampoc tenia gaire utilitat, que no et recordes de res, tret del rosa-rosae, vaig dir que per saber orígens anava bé i que els noms científics eren en llatí. És molt innteressant conèixer l'etimologia.