divendres, de novembre 13, 2009

Qui controla els transgènics?

La tecnologia dels transgènics ofereix grans oportunitats i també implica nous riscos. En principi hauríem de poder mantenir aquests riscos sota control o en nivells acceptables. El coneixement i la tecnologia per fer-ho hi són. Però cal que algú se’n preocupi que això es faci. Després de tot, les empreses que es dediquen a aquestes coses no tenen com finalitat “eliminar la fam del món” o “fer la vida més fàcil als agricultors”. Això ho posen als seus anuncis i les seves webs, i queda molt bonic, però la seva finalitat és la mateixa que la de qualsevol empresa: guanyar tants diners com sigui possible.

És curiós, perquè hi ha qui no ho té present això i opina que aquestes empreses haurien de deixar de guanyar diners per tal d’ajudar a països del tercer món o per construir un planeta millor. Estaria be, però les coses no funcionen així. En el fons seria tant com creure que els fabricants de desodorants els fan perquè tenen interès a que nosaltres lliguem més (em sap greu, però la noia que buscava a Jaqcs no existeix).

En realitat això no és diferent de qualsevol indústria. Les coses podrien ser diferents, però aquest és el model de societat que tenim i amb ell hem de fer les coses. Ara be, en aquest cas, com que parlem de les coses de menjar, calen mecanismes de control molt estrictes per garantir que els transgènics es fan servir com i quan toca. I aquí topem amb els problemes de veritat.

Quan mires quantes empreses hi ha que es dediquin a la tecnologia de transgènics trobes que quasi tot el pastis se’l reparteixen entre sis empreses: Monsanto (de llarg la més gran), Syngenta, Dupont, Bayer, Dow i Basf. Això no vol dir únicament que siguin fabricants. La recerca també la fan sobretot ells, de manera que la tecnologia i el coneixement per controlar la posen ells. I això de controlar-te a tu mateix, doncs quasi que no dóna gaire confiança.

Pot ser una imatge caricaturesca. Però en una taula podrien seure sis persones (una per cada empresa), més uns pocs ministres d’agricultura (de les grans potències agrícoles) i decidir entre ells com serà l’alimentació de gairebé tota la humanitat en els propers anys.

No tinc cap dubte del potencial que té la tecnologia de transgènics per millorar l’alimentació mundial. Però no ens enganyem. De totes les possibilitats, s’aplicaran únicament les que donin diners. Si ho mireu, les varietats que es posen al mercat són bàsicament les que faciliten la vida als agricultors dels països rics i que donen més rendiment a les empreses. Hi ha mètodes per fer les plantes de manera que cada any cal comprar de nou les llavors. Les de la segona generació són estèrils. És comprensible ja que volen assegurar-se que la seva inversió serà rendibilitzada. Si no ho fessin així, el gra de la collita es podria tornar a plantar i ja no en traurien beneficis. Ningú es gasta una milionada per poder vendre llavors només un any. Cal dir que això també limita els problemes ecològics d'aquestes llavors. No aniran creixent arreu com si res ja que a la segona generació, adéu.

I si ara es comencen a patentar varietats resistents a la sequera sospito que no és per donar l'oportunitat als grangers de territoris desèrtics africans. Aquells no ho poden pagar. És per mantenir les collites dels països rics quan l’escalfament global comenci a afectar als conreus. Si la temperatura augmenta prou com per posar en perill els cereals que son la base de la nutrició dels països occidentals, quan no pagarem per disposar de varietats que segueixin creixent? Aquest és el negoci.

Diguin el que diguin a la publicitat, realment no sembla que s'estigui actuant amb els transgènics per obtenir millors collites, més abundants o més saludables. Simplement alguns obtenen més diners per les collites.

Notareu que el problema no està en els transgènics en si. El problema és social i polític més que no pas tecnològic o ecològic. L’alimentació de les properes generacions ha d’estar controlada per un grup tant extraordinàriament reduït de corporacions? Penseu que son les que financien les campanyes electorals als països que tallen el bacallà. I després s’ho cobren en forma de legislacions que afavoreixin els seus interessos. Naturalment també es demana l'opinió dels experts. Però com que bona part del coneixement en aquest camp el tenen elles, els informes sempre estan més o menys sota una ombra de dubte.

Hi ha qui creu que el que cal fer és prohibir aquesta tecnologia. Però això pot ser un error. Fa pocs anys es van presentant els genomes de diferents organismes. El preu de seqüència un genoma ara està entre els cinc-cents i els mil milions de dòlars, però es preveu que d’aquí a vint anys pugui sortir per només uns mil dòlars. Això és perquè hi ha molts grups treballant-hi i mirant de trobar noves estratègies per abaratir els costos. El mateix que va passar amb la informàtica. Doncs la recerca bàsica en transgènics és el que pot permetre deixar de cedir tot el control a les grans corporacions. Si altres grups poden obtenir conreus adaptats i en condicions econòmicament viables les sis grans empreses ja els costarà més tenir l'última paraula.

I amb això no vull dir que aquestes empreses siguin l'encarnació del mal. Elles simplement fan la seva feina igual que qualsevol multinacional. Que els productors guanyin diners pels seus productes no és res de dolent. Tots fem el mateix intentant treure el màxim rendiment de la nostra feina. No crec que tinguin cap interès en intoxicar-nos o en carregar-se el medi ambient com alguns opositors semblen pensar. Altra cosa és que els seus interessos i els de la majoria de la gent coincideixin.

Per això, tot el que passa al voltant dels transgènics sembla alimentar la imatge de científics bojos jugant a ser Deus, creant noves formes de vida amenaçadores i ves a saber quins altres perills. Però potser el nucli del problema és més social i polític. Perquè ara són els transgènics. Després seran els biocombustibles, les noves energies i qui sap que més ens trobarem en el futur.

La ciència i la tecnologia seguiran oferint noves eines (amb els seus corresponents riscos). Però si la societat global permet que aquestes siguin controlades per grups tant reduïts i amb interessos tant particulars, doncs tenim un problema.

13 comentaris :

Brioxet ha dit...

Aaaah... així que no anava molt desencaminat amb lo de que depenies del fabricant del producte transgènic any rere any perquè les llavors no servien de res...
Avui has dit el gran inconvenient de tot el tema... Les implicacions econòmiques.
S'ha d'entendre que estem als inicis d'una tecnologia, i que que força és cara, amb els anys ja baixarà el preu, però espero que aleshores no sigui massa tard per a la gent que REALMENT ho necessita.
Només caldria esperar que les ànsies de guanyar diners, no faci que es corrin excessius riscos per falta de proves de control (fora d'un entorn de laboratori)

Clidice ha dit...

D'entrada, això de què siguin estèrils les llavors, sembla un greuge comparatiu cap els països del tercer món, o així ens ho han venut. Em sembla molt coherent que sigui així, perquè si fos al contrari, els trangènics canviarien radicalment el nostre entorn. Ja el canvien, però, com a mínim, tenen a bé no reproduir-se. Només ens faltarien uns quants trífids ara!

D'altra banda la qüestió econòmica. Que depén d'una voluntat política o a la inversa. És molt difícil lluitar contra aquests lobbys perquè els seus tentacles arriben a tot arreu. De tota manera jo sóc partidària de tractar la qüestió des d'un punt de vista humà i de repercussions en la humanitat i en el medi que ens és necessari desenvolupar-nos. O sigui que no m'agraden els discursos animalistes i que propugnen la desaparició de la nostra espècie i que utilitzen els transgènics, entre altres, per a farcir el seu discurs apocal·líptic.

El mal és que ara mateix, la moda és apuntar-se a l'última teoria conspiranoica. Per això cal agrair blogs com el teu i escampar-los. Moltes gràcies :)

Alepsi ha dit...

Bé... així al final, el tema dels transgènics té el mateix problema que tot el que es fa en aquesta beneïda societat.... El control per part d'uns tarats que només volen omplir-se les butxaques.

Ja, com tot. No importa fer el millor producte, cal fer el producte més atractiu per a la majoria de la gent.... Així ens va...

McAbeu ha dit...

És lògic que aquestes empreses vulguin fer diners, el problema és quin límit té això i qui l'ha de posar.
Si tot ho deixem en mans del "mercat pur i dur" malament rai però si aquestes empreses no podem obtenir beneficis és evident que la investigació s'aturarà per sempre.

Carquinyol ha dit...

Realment les coses no són ni bones ni dolentes, tot depèn de l'ús que se'n faci; amb la pólvora, per exemple, pots fer castells de focs d'artifici o bombes amb metralla.

El greu és justament això que dius, que en el fons acabem en les mans d'uns quants... però això ja passa ara mateix. Tan si val a qui votis, tan si val qui mani, aquest s'haurà de reunir amb qui controla l'energia, els aliments, les comunicacions... i que són qui realment acaben tallant el bacallà. Potser no ho sembli públicament, però aquestes concentracions de poder el que fan es mimbar en la pràctica la sobirania dels pobles.

I voldria acabar fen incís a els que controlen tot aquests processos que treballen amb aspectes diguem-ne "delicats" com el menjar o l'energia. Sí, existeixen formes de regular i de portar controls severs, però generalment qui s'ha de controlar és ell mateix i, com bé dius, és difícil que ho faci si perd calers.

És un tema prou delicat, ja que quan diuen allò de "que fen tal cosa o tal altra és impossible que passi res greu perquè està tot controlat" a mi em bé a la ment aquell vaixell que no es podia enfonsar i que es deia Titanic.

Alasanid ha dit...

Aquesta és una de les branques de la ciència que se li ha trobat una sortida tecnològica molt lucrativa i en conseqüència hi ha grans empreses al darrere i això provoca un coneixement privat molt elevat.

Com sempre en ciència la solució estaria com molt bé dius en una recerca bàsica a l'abast de tothom però clar, això costa uns diners que cap empresa vol invertir si després no en pot treure cap benefici.

Finalment, m'agradaria afegir (referent a l'últim paràgraf) que si la societat decideix fer un ús concret d'una nova eina i la cosa no surt bé, la societat n'hauria de ser la responsable.

cadi ha dit...

Això que dic és pura especulació, però sempre m'ha agradat la ciència ficció en el bon sentit de la paraula, especular què passaria si…
En principi, la tecnologia dels transgènics té unes possibilitats econòmiques enormes, tot el que sigui augmentar la productivitat —amb efectes col·laterals o no— en té.
Si sóc una empresa que desenvolupo aquesta tecnologia, m'interessa no tenir —o tenir poca— competència. I la pitjor competència que es pot tenir quan es desenvolupa una determinada tecnologia, és que paral·lelament, algú més ho faci, especialment —però no exclusiva— si és amb diner públic i alliberant el coneixement desenvolupat.
I si les sis multinacionals paguessin una campanya en contra de la tecnologia —que de totes maneres té les vendes a llarg termini assegurades en un lloc o altre del món— per tal d'evitar-se competència?
Especialment si els arguments que es posen sobre la taul no acaben de ser científics: els governs acabaran dictant mesures "populistes" —com les de distància entre conreus, però en definitiva no els prohibiran i els deixaran en mans de les sis esmentades multinacionals.

Mo ha dit...

com bé dius, la ciència i la tecnologia va oferint noves eines que normalment poden millorar la nostra qualitat de vida però que tenen uns riscos i el problema es quan aquests son controlats per uns quants! En segons quins àmbits del saber aquest control pot portar conseqüències més o menys greus que afectin a més o menys sectors de la població... però l'alimentació afecta a la població mundial. Tots necessitem alimentar-nos i que això pugui acabar en mans de quatre, bé sis, doncs fa molta, molta por.
A mi sempre em pregunten pels transgènics contesto que el gran problema es el social i polític i no pas en cap altre aspecte, els altres tots son, per mi, més o menys controlables. Per això no he fet cap contribució durant la setmana esperant el desenllaç final...
Ah! la setmana que ve també tindrem monogràfic?
apa doncs, bon cap de setmana

Asse ha dit...

Això de la dependència de què hagin de comprar les llavors un any rere l'altre, és un tema que sempre molesta molt als teòrics contraris als transgènics, però la veritat és que a efectes pràctics té poca importància.

Fa ja moltes dècades que els pagesos no ressembren les llavors. Les compren a empreses especialitzades que les perfeccionen any rere any, oferint noves soques millors que les de l'any anterior. Es recolzen sobretot en la tecnologia del "vigor híbrid" que produeix unes primeres collites magnífiques, però que fa que les segones ja siguin normaletes i que per tant al pagès li surti a compte comprar-les de nou en comptes de resembrar.

L'únic inconvenient nou d'aquesta situació és que massa poques empreses dominin massa mercat. En principi no poden abusar massa dels preus, ja que llavors els venedors de llavors no transgèniques en vendrien més de les seves. I evidentment, les empreses no tenen cap intenció de deixar de vendre llavors a cap país. Elles volen diners. Però la por és el que podria passar si la política i l'economia es barregés. No crec que actualment sigui una por gaire realista, però en tot cas, quantes més mesures es prenguin contràries als transgènics més es refermarà aquesta situació d'oligopoli.

Pel que fa a la seqüenciació del genoma, la setmana anterior Science va publicar la notícia (http://sciencenow.sciencemag.org/cgi/content/full/2009/1105/3) d'una tecnologia que permetia seqüenciar-ne un d'humà amb un 99,999% de fidelitat, per 4400 dòlars (uns 3000 euros) en cost de reactius. Va molt ràpid això.

Joana ha dit...

Ostres vaig fer un comentari, que m'havia quedat d'allòmés bé i no s'ha guardat. Doncs res, que cal anar molt amb compte, però en quan hi hagi més empreses implicades, no hi haurà monopoli i tots en sortirem guanyant.

David ha dit...

Un gran resum sobre transgènics. Ara tothom en sabrà una mica més.

Gràcies

bgf123d ha dit...

Such attentively manages your ~
.....................................................

ac21f2d2 ha dit...

Such attentively manages your ~
.....................................................