El sexe al cap

Aquest gener ha tornat a prendre embranzida una discussió d'aquelles eternes i, en certa forma, fascinants. En una conferència presentda al MIT de Boston, en Lawrence Summers, Rector de la Universitat de Harvard va deixar anar que hi havia poques dones a les carreres de ciències i que això podia estar relacionat amb les diferéncies innates entre els cervells dels homes i les dones.
Ja hi som! Va haver-hi investigadores que es van emprenyar, altres que van dir que no n'hi havia per tant, i l'etern debat va tornar a començar.
En realitat no n'hi hauria d'haver per tant. Entre homes i dones hi ha un bon grapat de diferències físiques i en general no hi ha queixes. Més aviat en gaudim de les diferències (si més no, dediquem una bona part del temps a intentar gaudir-ne). I ja que el cervell no deixa de ser una part del físic, fora molt estrany que aquí no hi haguessin diferències. De fet, algunes son prou evidents. Els homes, en general, es senten atrets per les dones i les dones pels homes. I en això passa com amb la resta de trets físics, que hi ha un ampli ventall de matisos i excepcions. Però les coses és compliquen per la santa mania dels humans de portar les coses als extrems.
I és que el problema va començar fa més d'un segle, quan es volien buscar diferències en el funcionament del cervell masculí i femení per poder demostrar la "superior" inteligència dels mascles (i justificar de pas la subordinació social de les dones). Naturalment no ho deien així. Els investigadors asseguraven buscar sols una major comprensió de la biologia de la ment humana. Però, oh casualitat! les dones sempre hi sortien malparades (altres feien el mateix amb les raçes).
Algunes conclusions eren divertides. Vull dir vist a distància. Aleshores no ho eren de divertides. Més haviat eren una putada per les dones. Per exemple: S'havia afirmat que com que les dones tenien el cervell més petit que els homes, evidentment la seva inteligencia havia de ser menor. Desprès de tot, tenien menys neurones per aplicar a resoldre un problema. El problema era que, segons això els elefants i les balenes, amb uns cervells enormes, havien de ser increïblement intel.ligents. No, és clar. Calia corregir la mida del cervell respecte a la mida del cos. Però quan ho van fer, va resultar que la mida del cervell de les dones respecte del total del cos era lleugerament superior a la mida del cervell de l'home respecte al total del seu cos.
Creieu que la conclusiò que en van treure era que les dones eren més intel.ligents que els homes? És clar que no! La conclusiò va ser... que la mida del cervell no servia per mesurar la intel.ligencia!
Entengem-nos. No vull dir que els científics que feien això fossin uns penques sense escrúpols. Simplement eren homes (evidentment) que vivien en una societat molt concreta i que els van formar amb una mentalitat molt determinada. És un error jutjar les actuacions del passat aplicant la mentalitat d'avui sense més.
Però tot això ha enverinat l'estudi de les diferencies home-dona pel que fa al cervell. Afirmar que funcionen diferent de seguida es considera un primer pas cap a la manipulació social. I de vegades pot ser-ho, però negar que deuen haver diferències tampoc ajuda gaire a entendren's a nosaltres mateixos. Per tant, fa temps que tot es limita a dir que els homes sempre pensem en el sexe i que les dones no saben entendre els mapes. Això, segons com es miri pot ser una bona idea. A nivell social i laboral les dones ja han de aguantar prou discriminacions subtils (i no tant subtils) com perquè, a sobre, els hi vinguin amb presuntes diferències biològiques insalvables que no les fan aptes per segons quins càrregs.
De totes maneres, amb les noves tecnologies que permeten obtenir imatges del funcionament del cervell "en directe" ja es van esbrinant algunes diferències. De moment és limiten a identificar les diferents zones que es posen en funcionament per resoldre determinats problems. Lluny encara d'explicar com funciona realment, més enllà de les interpretacions anecdòtiques. Tot i que, segurament necessitariem una societat menys masclista abans de poder abordar aquest estudi sense perill que el facin servir per justificar qualsevol bestiesa.
I es que sembla que no hi ha manera de fer entendre a molts que "diferent" no implica "millor" ni "pitjor".