Avui he estat llegint curiositats del Google. I la primera que m’ha cridat l’atenció és sobre el mateix nom de Google. D’on l’han tret? Doncs diuen que es un joc amb un altre nom: Googol (al diccionari surt així. Jo hauria jurat que en català seria gúgol, pero no). La història del Googol te una certa gràcia perque és una paraula que es va inventar un nen. Es deia Milton Sirotta i era el nebot d’un matemàtic, l'Edward Kasner. El cas és que el matemàtic li estava explicant al seu nebodet com de grans poden ser els números i com s’ho fan els científics per escriurel’s en forma de potències. Aleshores va escriure un número molt gran, 10 elevat a 100. (Un 1 i cent ceros al darrera) i li va demanar al nen que s’inventés un nom per aquell número tant enorme.
I el nen va respondre: Googol
En realitat, com a número per referir-se a coses, un googol és un numero ben inútil. No hi ha res que mesuri un googol. Ni el número d’àtoms en tot l’Univers conegut, ni l’edad de l’Univers en segons arriben, ni de lluny, a un googol. Tant sols per computació i altres algoritmes, sembla que si que el fan servir.
Potser per això s’han inventat un altre encara més monstruosament enorme: El Googolplex. Això és: deu elevat a un googol. Completament inimaginable. Tot i que segons recorden amb tota la raó els matemàtics, un Googolplex està tant lluny de l’infinit com el número 1.
I els de Google van fer broma amb el nom, per recordar que treballen buscant entre quantitats enormes de informació. Tot i que segurament no era tant per fer broma sinò per evitar-se problemes legals amb els inventors de la paraula Googol.
Però això dels números m’ha fet pensar una altre cosa. He vist que els de Google treballen amb uns discs de 2 Petabites. Per la gent normal els ordinadors ara son de unes quantes Giges, ja hem deixat enrera les Megas, i ja hem oblidat les Kilos. Ja n’hi ha de Teras (mil Giges) i en poc temps veurem les Petas (mil Teras), pero... i després?
Doncs despres vindran les Exas (Mil Petas, però un nom que, a mi, em sona com poc important). Desprès les Zetas (Mil Exas), les Yotes (Mil Zetas) i així anar fent, amb l’alfabet grec començant pel final. De totes maneres segurament no serà gaire més lluny. Aviat no hi haurien prou àtoms en el disc dur per contenir tanta informaciò.
I el nen va respondre: Googol
En realitat, com a número per referir-se a coses, un googol és un numero ben inútil. No hi ha res que mesuri un googol. Ni el número d’àtoms en tot l’Univers conegut, ni l’edad de l’Univers en segons arriben, ni de lluny, a un googol. Tant sols per computació i altres algoritmes, sembla que si que el fan servir.
Potser per això s’han inventat un altre encara més monstruosament enorme: El Googolplex. Això és: deu elevat a un googol. Completament inimaginable. Tot i que segons recorden amb tota la raó els matemàtics, un Googolplex està tant lluny de l’infinit com el número 1.
I els de Google van fer broma amb el nom, per recordar que treballen buscant entre quantitats enormes de informació. Tot i que segurament no era tant per fer broma sinò per evitar-se problemes legals amb els inventors de la paraula Googol.
Però això dels números m’ha fet pensar una altre cosa. He vist que els de Google treballen amb uns discs de 2 Petabites. Per la gent normal els ordinadors ara son de unes quantes Giges, ja hem deixat enrera les Megas, i ja hem oblidat les Kilos. Ja n’hi ha de Teras (mil Giges) i en poc temps veurem les Petas (mil Teras), pero... i després?
Doncs despres vindran les Exas (Mil Petas, però un nom que, a mi, em sona com poc important). Desprès les Zetas (Mil Exas), les Yotes (Mil Zetas) i així anar fent, amb l’alfabet grec començant pel final. De totes maneres segurament no serà gaire més lluny. Aviat no hi haurien prou àtoms en el disc dur per contenir tanta informaciò.
I, a sobre, el seguent de les Yotes seran “Xones” (mil Yotes, un trilió de Giges!) i, tot i que la parauleta ja no es fa servir gaire, a mi encara em sona fatal.
“Tinc un ordinata de dues Xones”... Buf.
11 comentaris :
Doncs sí, Xona sona molt fatal... ;)
Perejoan
(he obert una altre bloc. Si te'l vols mirar:
http://blocs.tinet.org/blog/rosa-dels-vents
A mi, que vols que et digui...m'has fet pensar en els peta-zetas...que bons...
hi, hi, hi reia del comentari de la elquemaietvaigdir
Amb mil petas tens mercaderia per anar ben emporrat tot l'any!
Això del Mil Zetas ha de produir molta son... zzzzz...
I pel que fa a les xones... jo amb una em conformo, la veritat... fa temps que no en vaig cap, per cert... en fi, millor ho deixo aquí abans que en digui cap de més grossa...
Per cert, el que no revel.la el teu post és que el Milton Sirotta era un fan de la literatura russa, i quan el Sr. Kasner li va preguntar per un nom li va donar el cognom del primer escriptor que se li va passar pel cap:
http://www.epdlp.com/escritor.php?id=1766
Bé... és una teoria alternativa... fins que no es demostri que és falsa, caldrà tenir-la en compte, no?? ;-)
Ehem... aquest últim comentari hauria d'haver anat per al següent post... mea culpa, sorry.
Ai no!! ja ho he fet bé... ai, que malament que estic aquesta tarda '^_^
Vinga, salut!!
Je je. Et noto atabalat!
Peta zetas i xones. Carai amb els informàtics...
I els ordinadors polítics no existeixen? Els Zeta Pe (tas) i els Mariano Raxo (nes)? je, je
Bon dia Dan!!!
Doncs a mí... un amic anglès em va dir que google en anglès vol dir "mirar una cosa antentament", o embaladit... com mirar la tele per exemple...
Vaja... suposo que deu haver versions per tot...
M'has fet riure, gamberro! Doncs a mi m'encantaria tenir un pc de dues o tres xones...
Per cert, m'estic llegint el teu blog sencer i pas un gusté. Gràcies per il·lustrar en ciències una de lletres inquieta. Per cert, em podries recomanar un llibre de matemàtiques per començar?
Publica un comentari a l'entrada