La seqüència enganyosa

Els humans som animals bàsicament visuals. Ens guiem, sobretot, per allò que veiem i sovint recorrem a imatges per poder evocar conceptes d'allò més abstractes. És cert que en ocasions una imatge val més que mil paraules (encara que alguna vegada sigui a l'inrevés), i per això, quan una imatge aconsegueix representar una idea, fàcilment s'incorpora a una mena de subconscient col.lectiu. El problema és que, de vegades la imatge és equivocada, i aleshores és una mica empipador.

I això és el que passa amb una de les icones gràfiques més aconseguides, més reproduïdes, més clarament indicatives... i més tendenciosament errònies! Parlo de la seqüència de la evolució.

Quan es diu la paraula "evolució" ja be al cap el dibuix del mico en un extrem i l'home actual (quasi sempre de raça blanca i gairebé mai una dona) a l'altre extrem i amb una sèrie de passos més o menys "evolucionats" per entremig. Amb un sol cop d'ull captem que, partint del mico s'ha anat millorant fins arribar a un estat superior, mes evolucionat, que som nosaltres, l'obra culminant del proces evolutiu.

Però és que no és ben bé així. Els humans no estem culminant res. I els ximpancés mereixen estar a la part del final de la seqüència amb el mateix dret que nosaltres. També ells tenen els seus avantpassats d'èpoques llunyanes. I molts d'aquests avantpassats son comuns amb els nostres. No venim del mico, de la mateixa manera que no descendem dels nostres cosins. Evolutivament parlant els micos son els nostres cosins. I no, no son cosins llunyans. Altres mamífers també son cosins una mica més llunyans que els micos. Potser els arbres els podriem considerar cosins realment llunyans, però els micos? Si amb el ximpanze compartim més del 95% del genoma!

Per una altre banda, els punts intermitjos de la seqüència semblen poc evolucionats, millorables, primitius. Però en realitat estaven perfectament adaptats al seu medi (sino, s'haurien extingit) per tant, un respecte a les formes més primitives!

De totes maneres és innegable que és una imatge amb molta força, i per tant suposo que seguirà apareixent arreu. Tant se val, mentre és faci de tant en tant un petit esforç per recordar quin es el nostre lloc en la evolució. Simplement una petita branca d'un enorme arbre de formes de vida.

Per cert, us heu fixat que, fins i tot quan es fa un esquema en forma de arbre, la branca corresponent als humans acostuma a ser la de més amunt de tot? Una altre subtil manera de donar a entendre que l'objectiu final de la evoluciò era fer-nos aparèixer a nosaltres. Suposo que no hi ha manera de ser una miqueta més humils.

I és que si alguna forma de vida es pot considerar un éxit evolutiu, adaptats a tota mena d'ambients, amb un nombre increïblement gran de diferents espècies i una capacitat d'adaptació fora de dubte ... son els escarbats!