Hi ha una gran diferència entre sentir parlar de un misteri i tenir-lo a l'abast de la ma. A mi em va passar una vegada i és una sensaciò entre angoixant i màgica. Va ser quan, en un viatge a Grècia vaig poder veure el disc de Faestos. No us diu res el nom? Normal. A mi tampoc fins aleshores y potser el que vaig veure a Heraclion només era una copia. Però era un objecte real, sòlid, amb tota la informaciò exposada... i amb ningú al mon que la sabés interpretar.El podeu veure a la foto del costat. És simplement un disc d'argila amb tot de símbols grabats. El van trobar en unes excavacions al Palau de Faestos, al nord de la illa grega de Creta. Era un palau minoic. Una civilització anterior als grecs, que va desaparèixer sobtadament, molt probablement per causa de un tsunami generat quan el volca de l'illa grega de Santorini (aleshores Thera) va entrar en erupció i va fer saltar tota l'illa pels aires.
El cas és que aquest disc te una série de símbols jeroglífics per les dues bandes. Estan posats en una mena de línia en espiral i amb unes divisions que separen grups de simbols. Però que hi diu? Quin sentit té? No se sap.
De fet, fins i tot és pot dubtar que sigui un text. A mi em recorda a un joc de l'oca! Potser els antics minoics tambe tenien jocs semblants. En tot cas hi ha hipòtesis per tots els gustos. (Si busqueu bé, també hi trobareu l'inevitable símbol que recorda un ovni). En realitat ni tant sols està clar en quin sentit cal "llegir" el disc.
Un altre detall interessant és que, en realitat no està grabat, sinò que van fer servir peces com a motlle, cosa que és molt poc habitual. I en alguns costats es pot veure com, quan l'argila encara debia estar fresca, van esborrar algun símbol, per posar-ne algun altre. Perquè? No se sap.
Per acabar de donar-hi un aire misteriós, al 1992 es va descobrir un segon disc amb símbols similars a un lloc anomenat Vladikavkaz a Osetia del Nort. Genial! Perque com més texte es tingui, més informació se'n podrà treure, oi? El problema és que aquest segon disc... ha desaparegut! s'ha perdut, l'han robat o ves a saber.
I això de textes de l'antiguitat que es resistèixen a ser desxifrats dona que pensar. Els jeroglífics egipcis van trigar molt a ser interpretats i això que se'n tenien milions a l'abast per anar treballant-hi. Però fins que van trobar la pedra de Rosetta, amb la seva traducció al grec, no va haber-hi manera. Per això, quan algú parla de intentar entendre el llenguatge dels dofins (per no parlar d'un hipotètic missatge extraterrestre) sempre penso... si som incapassos de comprendre textes que van ser escrits per humans com nosaltres, com podem pensar en comprendre missatges fets per ments diferents a les nostres?
4 comentaris :
Molt interessant! Però mirant més enllà... algú, en un futur llunyà, serà capaç de saber com funcionaven els nostres ordinadors i llegir el que hi posava? Realment, quan llegeixo articles sobre arqueologia, se´m posen els péls de punta només pensar tots els petits tresors com aquest que poden estar enterrats sota terra i no sabem ni que existeixen... Nica
Segurament, serà més senzill entendre el llenguatge dels ordinadors (fet amb codi binari) que el de qualsevol llengua romànica (amb tots els seus temps verbals i els seus matisos). Però no cal anar tant enllà en l'espai per trobar llengües que no coneixem. Aquí mateix tenim l'íber, llengua que podem llegir gràcies a que els caràcters que utilitzen venen del grec i del fenici... però que desconeixem el significat! De pedres Rosetta, desgraciadament, no en tenim prous... :D
Sense anar més lluny no en sabem pràcticament res de l'euskera, per exemple. Bona reflexió aquesta del llenguatge dels dofins. Jo tinc una gata i em pregunto què pensa, allà plantada, mirant per la finestra... ah! i una cosa: encara que en Saura digui sempre texte, no és correcte: és text!
Ei Gràcies per la correcció. (Punyeta, tinc posat text en un lloc i texte a l'altre. Si és que mai corregeixo prou....)
Publica un comentari a l'entrada