Dels publicistes ja esperes que t'enredin. Tant sols demanes que ho facin amb una mica de gràcia. Però dels periodistes, encara n'hi ha que esperem una mica de serietat, precisió, exactitud i coses així. Digueu-me innocent si voleu, però jo ho espero (de vegades). Per això, quan els enxampes amb un error monumental fa com ràbia. I això em va passar per primera vegada ja fa anys. Quan era un noiet que es fascinava per temes de l'espai. I un dia, escoltant el "Telediario" el presentador va hi diu: "el Voyager (o potser era el Pioner?) ha abandonado la galaxia". Conye! jo era petit, però allò que havia dit em va fer saltar. La Galàxia?!
En realitat havia abandonat el Sistema Solar. Que no és exactament el mateix. Enxampar per primera vegada una pífia a un periodista em va fer gràcia, però uns quants anys desprès, un altre presentador, en un altre Telediario, va cometre el mateix error (us ho prometo). Aleshores era el Pioner (o potser el Voyager, és que el que no recordo és l'ordre). I va tornar a dir que havia sortit de la Galxia.
Tampoc deu ser tant difícil per un periodista esbrinar la diferència entre un sistema solar i una galàxia. Total, si els càlculs no em fallen, bé a ser com confondre un gra de sorra (de 1 milímetre)amb una platja (d'uns trenta kilòmetres). Igual podien haver dit que havien abandonat l'Univers!
I és que el tema distàncies, quan parlem de l'espai, sembla que no acaba de captar-se. Ja és una meravella que una petita sonda (com les Voyager o les Pioner) hagi sortit del Sistema solar i sota control. Per posar un exemple que vaig llegir un dia: Si el Sol fos una bola de un metre de diametre i la posessim al mig de la plaça d'Espanya de Barcelona (disculpeu els que no sou de can fanga), la Terra seria un cigró voltant per entre els cotxes que rodegen la plaça. I a l'extrem del sistema solar, Neptú seria una mandarina situada a... la plaça de les Glories!
I l'estrella mes propera (Alfa de Centaure) seria una altre bola de un metre situada a ... Moscu!
De manera que l'espai es gran. Molt gran. Digeu-me purista, però confondre un sistema solar amb una galàxia que conté deu mil milions de sistemes solars em sembla un error "una mica" massa gran.
6 comentaris :
Inocent! :D
Es una passada que les sondes hagen arribat a on han arribat, superant la vida operativa que els enginyers havien calculat. Amb tot, això només és el principi: necessitem algun un sistema de transport diferent del de les sondes si mai volem arribar a l'estrella "del costat". Els exemples que has posat m'han encantat ja que queda claríssima la dimensió del problema!
Si que és fantàstic. Al final ens hi acostumem i ja deixa de sorprendre, però val la pena recordar la filigrana de la tècnica que ha representat.
I tens raó. Aquestes sondes serveixen per anar pel "veinat estelar" només. Per anar més lluny, caldrà una altre cosa.
M\'he equivocat amb la web... Hi torno:
Sí, sembla mentida la de coses incorrectes que es poden dir als telediaris.
Pel que fa a les distàncies del sistema solar, una forma molt \\\"gràfica\\\" de veure-ho és en aquesta web.
No sé què li passa a l\'enllaç. En fi, l\'adreça és:
http://www.troybrophy.com/projects/solarsystem/index.html
(ara no em bloquegis per spammera, eh!)
Efectivament, és un error massa gran, imperdonable.
Per anar més lluny està futut, les distàncies són tant grans! Vaig llegir un dia sobre la propulsió iònica, crec que hi ha un projecte en marxa d'enviar un satèl.lit a la lluna que per arribar-hi provarà aquest sistema de propulsió. De totes maneres, seguirà essent insuficient. I és que si contra tot pronòstic poguéssim anar a la velocitat de la llum, així i tot tardaríem molts anys també en arribar als llocs més propers.
Em fa l'efecte que com no descobrim com fabricar els suposats (perquè tot és teoria) forats de cuc, no anirem pas enlloc.
Publica un comentari a l'entrada