dijous, de desembre 22, 2005

Un ancià i un imbécil

Tots sabem que de vegades passen coses que costen de creure. Doncs acabo de topar amb una d’elles. M’havia preguntat, quin deu ser l’èsser viu més antic de la Terra? Havia llegit alguna cosa d’uns arbres que vivien a les muntanyes de California, en condicions molt dures, però en volia saber més. De manera que he buscat al Google (com no) i he trobat una historia increïble.
Primer cal dir que efectivament, per les Montanyes Blanques de California, Nevada i Utha es poden trobar alguns exemplars d’una espècie de pi anomentat pi de Great Basin (Pinus longaeva). Son uns arbres increíbles, creixen a més de tres mil metres d’alçada, en unes condicions climàtiques extremadament dures i això te dues consequencies: En primer lloc, el seu creixement és extremadament lent. Gasten molta energia a sobreviure, per tant en queda poca per crèixer. I en segon lloc, gairebé no hi ha paràsits que els puguin atacar ja que hi fa massa fred allà dalt.
Aquesta combinació de circumstàncies fa dels pins de Great Basin els organismos vius més antics de la Terra (al menys, els que s’han identificat). Son uns pocs exemplars als que els han posat noms individuals. El més vell és un arbre anomenat encertadament “Matusalem” i te uns 4.600 anys!!
Ja sabeu que l’edat d’un arbre es pot calcular contant els anells de creixement. Cada any hi creix un anell nou. Doncs en algunes restes d’aquests arbres n’hi ha tants que han permés calibrar el sistema de mesura del carboni 14 fins a antiguitats de 9.000 anys.
Interessant, però l’increïble és una historia asociada a un altre arbre molt ancià anomenat “Prometeu”. El 1964 un estudiant de geologia estava preparant el seu doctorat sobre les geleres d’aquella zona quan va topar amb aquests arbres. Va voler estudiar-los i per calcular l’edat d’un d’ells (Prometeu) no va tenir altre idea que… Tallar-lo!!!
El més fort és que va demanar permís al Servei forestal… i li van donar!! De manera que el va tallar, van contar els anells i van descubrir que l’arbre tenia 4.862 anys! El molt estúpid havia mort l’ésser viu més antic de la Terra!! Un arbre que va néixer quan a Mesopotamia es barallaven els Sumeris i els Semites, quan faltaven 300 anys per fer les pirámides d’Egipte, el Sahara encara no era un desert i per Europa tot just acabaven de descubrir l’us del coure.
Allò va provocar una serie de protestes que van acabar en la protecció de la resta d’arbres i la creaciò d’un Parc Nacional en aquella zona. Per exemple, l'indret exacte on es troba "Matusalem" es guarda en secret.
Si més no, Prometeu va ser el màrtir que va aconseguir salvar la resta d’arbres ancians.

5 comentaris :

Anònim ha dit...

Realment imbècil, aquest paio, si. Aquestes coses em fascinen i em fan sentir misèria al seu costat.

Anònim ha dit...

Mare meva, i dius que estava fent el doctorat :S???? Perquè gaire esperit científic no tenia el noi.... si és que jo, des de què el Bush va dir que s´havien de tallar totes les sequoies centenàries dels parcs per evitar que les cremessin, que ja he llegit cada cosa... en fi.. l´altra cosa és que es mereixia haver comptat els anells un per un, com a primer càstig! Després l´hagués denunciat, per carregar-se un "monument" patrimoni de l´humanitat....

Respecte al que dius de la convivència d´en Matusalén amb els sumeris, m´enrecordo que al museu d´història natural de Londres hi ha una secció de sequoia on es remarcaven fets de la història universal dins dels anells, impressiona pensar-hi... i l´arbre tan panxo, fent la fotosíntesi ;-)

Anònim ha dit...

fa dies que llegeixo els teus posts i realment expliques coses molt interessants, tot això de l'arbre mil·lenari "retallat" per un futur doctor, fa pensar molt... quina colla tu...

bona nit!!!

Txell ha dit...

Doncs et posaré un comentari ara que ja t'he descobert, i el posaré aqui, perquè jo he tingut el plaer de passejar entre aquests éssers mil.lenaris, i de pujar fins a dalt de la "White Mountain" a més de 4.000 metres d'alçades...! Moments totalment involvidables! és cert que no et diuen on està el Matusalén, per això ens vam passar la meitat del temps intentant encertar quin era...
Salut i per molt anys poguem llegir les teves reflexions i petits documents tan interessants...!

Dan ha dit...

Quina enveja que em fas Txell.
Salut i a veure quan ens veiem ;-)