dimarts, de febrer 12, 2008

Curar prenent ... no res

Els tòpics són únicament això, tòpics, fets que es donen per suposat sense gaires precisions. A la pràctica tots sabem que ni els catalans són tant treballadors, ni tots els espanyols són toreros. I igualment passa amb els científics. Teòricament es basen en les dades objectives i fan els experiments sense pressuposar el que ha de sortir, però la realitat és ben diferent.

Un ja té una teoria al cap quan s'encara amb un problema. L'educació, l’escola on t’has format, els últims experiments que has fet o el darrer treball que has llegit fan que estiguis posicionat, vulguis o no. El motiu és ben senzill, els científics són tant humans com tothom.

Per això hi ha temes que creen molta controvèrsia i discussions ferotges en les que és impossible opinar d’una manera objectiva, neutral i serena.

I a mi això em passa amb l'homeopatia.

De manera que no pretenc mostrar un punt de vista objectiu. I per no confondre a ningú, reconec d’entrada que jo no me la crec l’homeopatia. Em sembla una presa de pèl i un negoci descarat.

Ara bé, admeto que puc estar equivocat. Però ara mateix ho dubto.

L’homeopatia és una medicina alternativa pensada per un metge alemany, en Samuel Hahnemann, al 1796. Cal dir que la medicina tradicional en aquells temps era molt bèstia, de manera que segurament resultava preferible l’homeopatia. Però això era fa molt temps. Les coses han canviat bastant des d’aleshores.

El principi és que els símptomes que provoca una substància tòxica en una persona sana poden ser curats per un remei preparat amb la mateixa substància tòxica però a molt baixes dosis. Just al contrari que la medicina tradicional.

El problema és que dilueixen tant els fàrmacs que fan servir, que a la pràctica no queda res del fàrmac en allò que donen al pacient. Si es fan els càlculs trobes que poden preparar medicines en les que hi hauria menys d’un àtom de la medicina en un recipient de la mida de la Terra!

És a dir, que no prens res del que t’ha de curar. Els homeòpates no són rucs i proposen que l’aigua ha quedat “marcada” d’alguna manera per allò que va tenir. Per això parlen de la “memòria de l’aigua”. Aquest és un concepte interessant, però que no s’ha pogut demostrar mai, que no té cap principi científic conegut que el justifiqui i que, a més, si fos cert tindria conseqüències angoixants. Per quin motiu l’aigua ha de tenir memòria únicament d’allò que al metge homeòpata l’interessa? L’aigua haurà passat, com a mínim, per una muntanya, per uns rius, per una depuradora i per una aixeta. Tindrà memòria del fang per on ha lliscat? Del pipí de les vaques que ha passat pel mateix riu? Dels productes contaminants amb que ha compartit les canonades? Dels agents emprats per potabilitzar-la i purificar-la? Dels àtoms alliberats per les parets dels vials on es va preparar la medicina?

Doncs es veu que no. Sembla que l’aigua deu ser intel·ligent i sap el que ha de recordar.

Amb això no pretenc afirmar que l’homeopatia no serveixi per res. Però el motiu que al·leguen els seus defensors per justificar que funcioni em sembla una bestiesa que, a més, no està demostrada per cap experiment acceptat segons la metodologia normal.

En general, l'opinió més estesa sembla ser que en ocasions si que hi ha una millora fent servir remeis homeopàtics, però això és degut a un “efecte placebo”. Aquest efecte, que és real i ben conegut per la industria farmacèutica, és el que fa que tinguem més probabilitats de curar-nos si creiem que estem seguin un tractament efectiu. L’optimisme, l’esperança, les ganes de lluitar tenen efectes sobre el nostre organisme evidents i en ocasions molt poderosos. Per algú que està convençut que el millor que pot fer és prendre un medicament homeopàtic, el simple fet de prendre’l ja farà que el seu organisme s’enfronti amb més força a la malaltia i segurament millorarà. Ell pensarà que és pel tractament homeopàtic, però serà un simple efecte placebo.

Tant se val, perquè al final, l’important és curar-se, no?

Però per algun motiu, aquesta explicació no agrada als homeòpates. Prefereixen seguir amb uns principis que van contra tot el que sabem de l’estructura de la matèria, de la biologia i de la fisiologia. I no em mal interpreteu. Seria genial obrir una porta a un nou camp del coneixement que fins ara ha passat desapercebut. Però per això calen proves sòlides, molt sòlides, no les afirmacions filosòfiques de metges del segle XVIII.

18 comentaris :

Carquinyol ha dit...

De fet els científics no fan res més que seguir el seu mètode, tenen una hipòtesi i miren de provar-la, i amb els coneixements actuals l'única explicació lògica és la del placebo. Que més endavant troben una altra explicació ? Doncs mira, millor, així avancem, però a hores d'ara és el que hi ha.

PS: No tots els espanyols són toreros ?????

Pivalak ha dit...

Como Hume decía, "afirmaciones extraordinarias requieren pruebas extraordinarias". Y es que la homeopatía choca con tantas areas del conocimiento científico actual que de resultar verdadera implicaría una revolución en la concepción de la física, la química y otras disciplinas... pero las pruebas no llegan.

Sin ir más lejos, James Randi ofrecía a través de su fundación, hasta enero de este mismo año, un millón de dolares a cualquiera que fuera capaz de demostrar en un estudio controlado que la homeopatía funciona. Tras cinco años, en los que el premio también era extensible a la demostración de poderes y habilidades sobrenaturales, este ha quedado desierto.

somrialla ha dit...

fa anys vaig llegir els tretze misteris que la ciència no pot explicar: un d'ells era l'homeopatia i un altre l'efecte placebo. jo també pense que és el mateix. però el cas és que tinc entés que a les vaques com que no les poden donar antibiòtics, fan servir l'homeopatia i en este cas no crec que servisca l'autosuggestió ¿o és que funciona l'efecte placebo amb els animals?
aprofite per a felicitar-te pel teu bloc

Anna ha dit...

sabia això de la memòria de l'aigua, però no el tema de la substància tòxica. Això té fonament? A mi em recorda al tema vacunes, però amb les vacunes ja tenim clar que són preventives però que no funcionen un cop la malaltia ja està en marxa. No passaria el mateix amb l'homeopatia, encara que l'aigua tingués memòria o més concentració de la substància?

Alasanid ha dit...

Posats a fer hipòtesis esbojarrades, també es podria dir que l'aigua recorda el verí que té dissolt en dosis molt petites i després, un cop dins del cos, anihila la metzina.

Però que jo sàpiga les molècules d'aigua no fan de Rambo per allà on passen.

PS: Un altre tema d'aquests que té força adeptes és l'astrologia, què en penses?

Alepsi ha dit...

Tant se val, perquè al final, l’important és curar-se, no?

Aquesta és la clau, Dan... a mi em passa una mica amb la vessant psicodinàmica de la psicologia (la que seguia Freud, per a que ens entenguem)... jo no me la crec, ni la faria servir. Però reconec que a moltíssima gent li fa molt de bé deixar-se una pasta al psicoterapeuta, doncs jo encantada de la vida, escolta. Mentre el dit psicoterapeuta faci les coses de manera legal, que faci el que li roti.

Joan ha dit...

Dan estic toalment d'acord amb el que dius de l'homeopatia. Una altra cosa que a més a més a mi em molesta és que moltes vegades a partir d'uns pocs cursets ja hi ha qui penja el títol "d'especialista en homeopatia" i fins i tot n'hi ha que diuen que han fet el "doctorat" a una universitat francesa, per exemple. La llàstima per a mi és que hi ha moltes personen que hi creuen i diuen que prefereixen la homeopatia a la medicina convencional ja que en aquesta tot està controlat per les grans multinacionals farmacèutiques. Segur que hi ha part de raó, però el que no molts saben és que aquestes grans empreses també distribueixen productes per homeopatia. Això sí, sense haver de passar pels controls rigurosos que han de passar les medecines convencionals. En fi, jo amb quedo amb allò que es pot demostrar científicament o al menys allò que aplica estudis seguint el mètode científic. Per cert no sabia que hi haguessin espanyols que no fossin toreros ni tampoc que hi catalans que quan fan el pessebre no hi posen caganer!

Edu ha dit...

Hi estic d'acord. Jo tampoc em crec l'homeopatia. El meu pare és farmacètic i mai no ho recomana, ho troba una bajanada i creu que seria enganyar a la gent.

Dan ha dit...

carquinyol. Realment el mètode científic funciona força be. En tot cas, des que es va inventar és el que ens ha fet avançar més en menys temps.

Pivalak. Muy adecuada la frase de Hume. Es exactamente lo que se necesitaria. Y lo del premio tambien es interesante. Muchos de los experimentos que hacen para "demostrar" que funciona solo les salen a los seguidores de la homeopatia. Por eso nadie gana el premio.

somrialla. Home, això dels antibiòtics, no ho se , perquè al bestiar n'hi donen molts d'antibiòtics, fins i tot amb el pinso en donaven abans. En tot cas, en el cas del placebo, tot i que pot estar fosc el mecanisme, no hi ha dubte que existeix. Quan es fan assajos a doble cec es nota l'efecte. I el que passa amb l'homeopatia es que si es compara amb un placebo no es nota diferencia.

anna. El problema es que les millores que s'obtenen amb l'homeopatia no es poden distingir de les dels placebos. No indueixen efectes mesurables, de manera que fer teories sobre el funcionament d'una cosa que no sembla funcionar no te gaire sentit.

Dan ha dit...

alasanid. No t'ho perdis, també han dit que la memòria de l'aigua es pot enviar per telefon (paraula!). De nou, si es pogués mesurar algun efecte de manera clara seria genial i tots ens tiraríem de cap a investigar noves possibilitats. però cal alguna cosa més que teories xules!

alespi. El problema és quan hi ha persones que no fan servir medicaments que els serien útils i es limiten a la homeopatia. I si bé es cert que molts metges que la fan servir saben quan han d'aplicar les teràpies convencionals, també hi ha gent sense escrúpols que els enreden.

joan. Doncs això. Hi ha molt fantasma amb un títol imaginari que s'aprofita de la moda de criticar tot el que no sigui pretesament natural. La pega del mètode científic és que de vegades no pot donar esperances o solucions. I de vegades això és el que més demanen els pacients.

edu. Estic totalment d'acord amb el teu pare. Ja ho hauràs notat :D

Joan ha dit...

Bones,
de fantasmes i animals n'hi ha a tot arreu. Tant en la medicina normal com en les alternatives.
Estic bastant d'acord amb tu en tot, però hi ha un fet que respecto molt.
L'angoixa de no entendre el món que t'envolta es una sensació molt destructiva. Creure en quelcom, ja sigui la ciència medica, un Deu o una placeba pastilla de colors pot fer evitar aquesta angoixa.
Per altra banda creure que la nostre fe, encara que sigui en la ciència, es la única i veritable ho trobo molt egocèntric.

A reveure,

Martí Cabré ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Dan ha dit...

joan. Aquesta es una de les claus. Quan et trobes malament, necessites tenir esperança. I això, la medicina convencional de vegades ho fa malament. No n'hi ha prou amb les dades fredes, les estadístiques oel saber que un tractament funcionarà. Cal que el pacient es senti cuidat. Això ajuda molt a curar!

martí cabré. De fet, això que expliques és bastant freqüent. Si t'hi fixes, no dic que l'homeopatia no funcioni en absolut, sinó que no ho fa pels motius que diuen. Per això parlo de l'efecte placebo. És típica una anècdota, crec que del segle XIX, en que es va curar nens malalts de còlera amb remeis homeopàtics. Els nens realment es van curar, però desprès es va veure el motiu. El tractament per el còlera és rehidratar al pacient, de manera que el que curava era l'aigua que els donaven i no el "suposat" medicament homeopàtic dil.luit en l'aigua. Evidentment, per aquells nens, l'important es que es van curar. Però els principis de la homeopatia no hi van tenir res a veure.

Anna ha dit...

en resposta al martí, jo també hi afegirira que, sense desmerèixer el seu testimoni, la ciència no es pot basar en mostres de tamany 1 (o 2) ni en l'experiència personal de " jo vaig provar "a" i em va funcionar", sinó amb estudis en aquest cas clínics amb centenars i a poder ser milers (però ja és més difícil) de pacients.

i per altre costat, respecte el que diu en Joan, un dels problemes de la majoria de medicines alternatives és el seu cost: em sembla immoral vendre placebo a preu de medicament.

moz ha dit...

Jo vaig prendre a intervals durant uns tres anys un medicament homeopàtic contra la inflamació de la faringe sense tenir ni idea de que nassos era ni com se suposava que funcionava (però jo volia que em deixés de fer mal la gola, eh?). El cas és que, temps després el menys ineficaç era l'analgèsic convencional combinat amb l'antibiòtic de torn.
Conec molta gent a qui funciona l'homeopatia. Però no té cap mena de sentit l'explicació que s'està donant ara. No coneixia que s'arribessin a diluir les mostres al nivell de que parlava en Dan, però jo fins i tot en una ocasió vaig fer una demostració matemàtica de perquè no podia funcionar l'homeopatia. Suposant una dosi 50C i que el nostre sistema immune tingués uns quants milions de trilions de cèŀlules susceptibles de rebre l'estímul del medicament... Però una noia a qui li funcionava, va continuar tractant-se sense problemes amb homeopatia, així que jo ja no sé com menjar-m'ho.
Un altre tema a tenir en compte és que el principi fonamental de l'homeopatia, el d'introduir una substància nociva que produeixi efectes similars a la malaltia per tal d'estimular el sistema immune té una certa (no gaire) lògica.
Molt interessant el post. No tots els dies veiem un científic subjectiu (excepte quan hi han creacionistes a la vora, uix perdó, he dit la paraula prohibida xD).
Salut (amb homeopatia o sense)!

Martí Cabré ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Dan ha dit...

anna. El problema amb la homeopatia, i amb altres (però no amb totes) teràpies alternatives apareix quan es fa l'estadística. Aleshores surt la no diferencia amb resultats per atzar. Amb n petites es pot trobar el que es vulgui.

moz. Home, si tu en vas quedar content, doncs endavant, sempre que no facis com els que no volen cirurgia o quimioteràpia per preferir la homeopatia en casos en que fins els homeòpates diuen que no serveix. El problema de nou és que no es pot deduir gran cosa a partir d'un sol cas. Per exemple, es possible que haguessis millorat igualment si no haguessis pres res. No es impossible, perquè moltes vegades el cos pot finalment superar una malaltia o una doléncia sense més. El cas és que es impossible de saber-ho en un cas individual. Per tant, la única manera és fer comparacions amb grups grans de pacients que prenguin un el medicament i l'altre un placebo. I això final es molt important. La homeopatia funciona quan es compara amb malalts que no prenen res, però deixa de tenir efecte beneficiós si es compara amb un grup que prenguin placebo. Per això es creu que en el fons no es sinó un efecte placebo.
Però si va be, doncs cap problema. Sols es qüestió de prendre el placebo i dir-li medicament homeopàtic. De nou, l'important es curar-se.
Salut, amb placebo o sense :D

Dan ha dit...

martí cabré. Jo crec que sobretot es un problema de psicologia. La medicina convencional, amb totes les seves limitacions, ens ha portat els avenços mes grans en salut que mai ha gaudit la humanitat. I el mètode científic que es pot caricaturitzar amb un "no em crec res que no em puguis demostrar i que jo pugi repetir" es la clau que ens ha portat per aquest camí. El problema en el cas de la homeopatia és que no es pot demostrar que vagi millor que no fer res. De fet, els estudis amb grups grans indiquen que es igual prendre medicines homeopàtiques que prendre un terrós de sucre. L'efecte placebo és el que fa la resta. I de nou, ja es bo aconseguir curar així. Però hi ha persones que poden abandonar medicines que si que podrien curar per abraçar la homeopatia. per això em sembla important saber que hi ha al darrera. Si amb un placebo es pot millorar perfecte, però no deixem de vacunar-nos per això.
I tens raó. L'amor pot ser una de les millors medicines. (Mentre ningú vingui dient que el pot dil.luir infinitessimalment i empaquetar-lo)
;-)