Pensant en les musaranyes

Fa una certa gràcia pensar que algunes persones poden dedicar la seva vida a pensar en les musaranyes. De fet, fins i tot cobren per fer-ho! Òbviament parlo d’alguns experts en micro-mamífers. Per ells, les musaranyes resulten un tema prou interessant com per dedicar-hi molts pensaments. I és que segurament qui es va inventar la frase de “estar pensant en les musaranyes” no devia conèixer gaire aquests animalons. Però és que realment són uns grans desconeguts.

En realitat deuen ser tant poc coneguts que, mentre buscava enllaços per informar-me sobre les musaranyes he trobat una perla periodística on afirmen que “...han descubierto que las musarañas vivieron en Albacete, así como en otras zonas de la Península como Granada o Teruel y en el sur de Francia, hace unos seis millones de años.... y que permaneció en nuestro país y nuestra provincia hasta hace dos millones de años, cuando se extinguieron.”

No està malament sinó fos per un petit detall. Les musaranyes encara viuen a la península ibèrica i no estan ni molt menys extingides. Una dada que el periodista sembla que no va tenir temps de contrastar. El que deia: Que poc conegudes són les musaranyes!

I això que ostenten uns quants rècords. Per exemple, la musaranya etrusca (Suncus etruscus) és el mamífer més petit que coneixem per ara. Mesura poc més de tres centímetres (més un parell de la cua) i pesa un parell de grams.

Però per ser petit té molt males puces. És ferotgement territorial i francament agressiva amb els seus congèneres. Amb la resta de mamífers no, perquè amb aquestes mides no es pot fer gaire la valenta.

Però el que impressiona és el ritme frenètic del seu metabolisme. Per fer-nos una idea podem pensar que el cor li batega a més de mil pulsacions per minut. Com per intentar prendre-li el pols! També destaca la sang de la musaranya, que conté una quantitat enorme de glòbuls rojos. I tot això per mantenir un metabolisme que crema calories desesperadament.

La conseqüència és que han d’estar menjant a tota hora. Tant que cada dia ingereixen l’equivalent al seu propi pes en menjar. Com si els humans haguéssim de cruspir-nos setanta quilos de menjar diàriament. I si paren de menjar es nota de seguida. Algunes musaranyes poden perdre el vint per cent del seu pes durant la nit! I altres, si passen més de sis hores sense menjar poden literalment morir de fam. Com que la dieta és sobretot d’insectes, quan descobreixen un formiguer ha de ser un banquet per elles.

En realitat la vida d’una musaranya és bàsicament anar corrents buscant menjar, sempre i a tota hora.

Tot plegat és conseqüència de la seva mida. Com més petits són els animals més alta és la taxa metabòlica. Les pèrdues de calor a través de la pell són cada vegada més importants per un efecte de geometria i física. La relació entre la superfície i el volum augmenta a mida que l’objecte és més petit. Per això els elefants i les balenes tenen ritmes vitals molt tranquils i els ratolins i les musaranyes els tenen tant elevats.

I, encara que ho sembli, les musaranyes no estan emparentades amb els ratolins. Malgrat que musaranya voldria dir “ratolí-aranya”, tenen més parentesc amb els talps que amb els cosins d’en Mickey.

La seva vista no és que mati, però l’olfacte i l’oïda són excel·lents. Potser això té a veure amb una altra particularitat de les musaranyes: són els únics mamífers terrestres que, igual que els ratpenats, disposa d’ecolocalització. Emeten sorolls per captar els ecos i fer-se idea de l’ambient que les envolta. Això s’ha vist per alguna espècie de musaranya i no se sap si és un fenomen general.

I no serà per falta de candidats. Parlem de la musaranya, però és coneixen més de dues-centes seixanta espècies diferents de musaranyes. Tot un èxit evolutiu!

De manera que un respecte amb les musaranyes! Simbolitzen tot un món que tenim al davant i que, normalment, ens passa desapercebut. I mira que van bé per eliminar insectes!.