dimecres, de febrer 20, 2008

La milla nàutica

Reconec que sóc un gran admirador del sistema internacional de mesures. Una de les grans aportacions de la Revolució francesa a la cultura. Sistema que unifica i relaciona totes les unitats emprades per mesurar-ho tot. Que a més, funciona amb múltiples de deu, de manera que els càlculs és faciliten moltíssim. I finalment, que no depèn de convencionalismes absurds, com la mida del peu de no-se-quin rei.

De manera que quan es fan servir altres unitats de mesura ho trobo francament empipador.

I aquest empipament arriba a la indignació quan recordo missions com la Mars Climate Orbiter que es va estavellar perquè es van fer un embolic amb les unitats de mesura i van confondre milles amb quilòmetres.

Però hi havia el tema de les milles nàutiques em tenia intrigat. Una milla nàutica mesura aproximadament 1852 metres. Un número curiós. Per quin motiu tots els navegants prefereixen fer servir milles nàutiques en lloc de passar-se als quilòmetres? A més, les milles nàutiques són diferents de les milles terrestres, que deriven de l’època dels romans. Aquestes si que es van substituint amb més o menys facilitat pel sistema internacional. Però les nàutiques no.

Doncs la qüestió és justament que les milles nàutiques serveixen per anar pel mar (o per la navegació aèria), on és molt difícil saber si has avançat un quilòmetre o no. Més que difícil és que durant molt temps, simplement no es podia. L’aigua sembla tota igual. No pots marcar una onada i contar mil metres des d’allà. Tampoc val deixar una cosa flotant, perquè sempre hi ha corrents que ho desplacen tot.

Aleshores, com establir distàncies? Doncs aprofitant el fet que la Terra és una esfera i que gràcies als astres ens podem orientar sobre aquesta esfera. Al mig del mar no podem dir si hem avançat deu quilòmetres o mig metre, però mirant la posició de les estrelles podem saber a quina latitud ens trobem. D’una manera “relativament” fàcil es pot calcular quants graus cap al nord o cap al sud ens hem desplaçat.

Doncs d’aquí surt la definició de milla nàutica, que és “la distància equivalent a un arc d’un minut sobre un cercle màxim”. I això que vol dir? Doncs que si imaginem que la Terra és una esfera ben feta, podem marcar un angle des del centre de la Terra que faci un minut d’arc. Cada grau de la circumferència es divideix en seixanta minuts d’arc, de manera que una circumferència (de 360 graus) tindrà 360 x 60 = 21.600 minuts d’arc.

Ara agafem la mida de la circumferència més gran de la Terra, que és a nivell de l’equador, ja que no és una esfera perfecta. Doncs si dividim la mida de l’equador, uns 40.000 quilòmetres, entre els 21.600 minuts d’arc ens surt que cada minut d’arc a la superfície de la Terra mesura 1,852 quilòmetres. O en altres paraules: una milla nàutica.

De manera que si et trobes al mig del mar i vols saber quan t’has desplaçat no has de mirar la superfície. Has de mirar al cel, calcular la teva posició respecte de les estrelles (mirar el GPS és trampa!) i calcular quants graus t’has mogut. El nombre de minuts d’arc serà el de milles nàutiques que has fet.

Com que la Terra no és una esfera perfecta, cada país va mesurar les milles nàutiques pel seu compte i van obtenir valors molt semblants però no exactament iguals. Això va ser una font de problemes, però es va anar uniformitzant a base de calcular la mitjana de diferents llocs i de diferents mesures. Va ser al 1929 quan es va establir que una milla nàutica serien exactament els 1.852 metres. Mica a mica altres països s’hi van anar afegint. Fins i tot els anglesos van fer-ho al 1970 trencant la seva proverbial tossuderia a fer-ho tot diferent de la resta. Cal dir que la diferència era poca. L’antiga milla de l’almirallat anglesa mesurava 1.853 metres.

De manera que efectivament, la milla nàutica si que és una unitat intel·ligent i raonable. Res a veure amb la milla terrestre que els anglosaxons encara fan servir, que deu tenir una història interessant, però que ja tocaria guardar al calaix dels records.

9 comentaris :

sants ha dit...

A mí amb els milles terrestres i nàutiques sempre em passa com amb l'euro i la peseta, he de transformar el nombre per a fer-me una idea real del valor.

Espero algun dia acostumbrar-me...(que ja toca!!)

semmelweis ha dit...

potser afegir que també et pots situar per altres medis i trobar la latitud i longitud. La distància entre aquests dos punts són milles,i que la unitat de velocitat nàutica és el nus que són milles/hora, és a dir: velocitat a 10 nusos és que en una hora faràs 10 milles.

Anna ha dit...

ostres, no havia pensat mai que hi hagués un motiu de pes per definir les milles nàutiques! m'ha agradat molt l'article d'avui.

Dan ha dit...

sants. Jo sempre arrodonia a quilòmetre i mig i endavant. Igual per les nàutiques que per les terrestres, tot i saber que eren diferents. Això i maleir als que les fan servir. (milles, galons, iardes... puaj!)

semmelweis. Ostres, tant parlar de les milles nàutiques i he oblidat els nusos. Gràcies per l'aclariment!

anna. La veritat es que jo tampoc hi havia pensat fins fa poc, que un company va comentar-ho.

perplex ha dit...

Totes les unitats de mesura depenen de convencionalismes. I penso que definir el peu a partir de la mida del peu de cert rei no és ni més ni menys absurd que definir el metre com la deu milionèsima part del quadrant del meridià terrestre. L'important és tenir un patró i després seguir-lo. És igual d'on ha sortit. Em diràs que el patró s'ha de poder reproduir. Però la veritat, és tant reproduible el peu d'aquest rei com la mesura del meridià terrestre, o sigui, gens.

Papitu ha dit...

Ostres, justament aquest mes m'estic traient el PEE (patró d'embarcació d'esbarjo) i t'asseguro que la part de navegació és apassionant. Situar-te a la carta en funció de dos punts de terra mesurats amb una espècie de sextant (modern), corregir la desviació magnètica, tenir en compte l'efecte del vent o de les corrents. Ah, i és clar tot mesurat en milles nàutiques.

eccns ha dit...

Perplex, el que dius es cert si definim el metro com “la deu milionèsima part del quadrant del meridià terrestre”. Però actualment i per que sigui perfectament reproduïble el Sistema Internacional ha definit el metro com “la longitud recorreguda en el vuit per la llum en un temps de 1/299 792 458 segons”. Actualment per definir les unitats fonamentals es fa referència a fenòmens físics reproduïbles al laboratori amb una precisió tan gran com sigui necessari.

Dan ha dit...

perplex. Home, si que totes les mesures han de tenir una unitat i tens raó en que triar quina és una decisió arbitraria. Però n'hi ha de més i de menys arbitraries. La milla nàutica, igual que la resta de unitats que es fan servir ara es basen en fenòmens físics objectius que no variaran quan es mori el Rei. En tot cas, la diferència no es tant que sigui reproduïble sinó definible. Una milla nàutica té una definició trigonomètrica (arbitrària si ho vols) però el peu del rei no en té cap. Cal anar , agafar el peu, mesurar-lo i dir "això" es una unitat.


papitu. Navegar ¨desconnectant el GPS i fent servir la metodologia antiga ha de ser una passada.

eccns. Curiosament encara queda el quilo que no te definició sinó que és "el que pesa el quilo patró que hi ha a París".

Jacme ha dit...

m'ha encantat este post (ja sabia quant era una milla nàutica i perquè, però m'ha agradat molt retrobar-ho aquí!)

i lo de la Mars, n'hi ha per agafar-los a tots per a on jo sé i penjar-los, perquè mira que...