La milla nàutica

Reconec que sóc un gran admirador del sistema internacional de mesures. Una de les grans aportacions de la Revolució francesa a la cultura. Sistema que unifica i relaciona totes les unitats emprades per mesurar-ho tot. Que a més, funciona amb múltiples de deu, de manera que els càlculs és faciliten moltíssim. I finalment, que no depèn de convencionalismes absurds, com la mida del peu de no-se-quin rei.

De manera que quan es fan servir altres unitats de mesura ho trobo francament empipador.

I aquest empipament arriba a la indignació quan recordo missions com la Mars Climate Orbiter que es va estavellar perquè es van fer un embolic amb les unitats de mesura i van confondre milles amb quilòmetres.

Però hi havia el tema de les milles nàutiques em tenia intrigat. Una milla nàutica mesura aproximadament 1852 metres. Un número curiós. Per quin motiu tots els navegants prefereixen fer servir milles nàutiques en lloc de passar-se als quilòmetres? A més, les milles nàutiques són diferents de les milles terrestres, que deriven de l’època dels romans. Aquestes si que es van substituint amb més o menys facilitat pel sistema internacional. Però les nàutiques no.

Doncs la qüestió és justament que les milles nàutiques serveixen per anar pel mar (o per la navegació aèria), on és molt difícil saber si has avançat un quilòmetre o no. Més que difícil és que durant molt temps, simplement no es podia. L’aigua sembla tota igual. No pots marcar una onada i contar mil metres des d’allà. Tampoc val deixar una cosa flotant, perquè sempre hi ha corrents que ho desplacen tot.

Aleshores, com establir distàncies? Doncs aprofitant el fet que la Terra és una esfera i que gràcies als astres ens podem orientar sobre aquesta esfera. Al mig del mar no podem dir si hem avançat deu quilòmetres o mig metre, però mirant la posició de les estrelles podem saber a quina latitud ens trobem. D’una manera “relativament” fàcil es pot calcular quants graus cap al nord o cap al sud ens hem desplaçat.

Doncs d’aquí surt la definició de milla nàutica, que és “la distància equivalent a un arc d’un minut sobre un cercle màxim”. I això que vol dir? Doncs que si imaginem que la Terra és una esfera ben feta, podem marcar un angle des del centre de la Terra que faci un minut d’arc. Cada grau de la circumferència es divideix en seixanta minuts d’arc, de manera que una circumferència (de 360 graus) tindrà 360 x 60 = 21.600 minuts d’arc.

Ara agafem la mida de la circumferència més gran de la Terra, que és a nivell de l’equador, ja que no és una esfera perfecta. Doncs si dividim la mida de l’equador, uns 40.000 quilòmetres, entre els 21.600 minuts d’arc ens surt que cada minut d’arc a la superfície de la Terra mesura 1,852 quilòmetres. O en altres paraules: una milla nàutica.

De manera que si et trobes al mig del mar i vols saber quan t’has desplaçat no has de mirar la superfície. Has de mirar al cel, calcular la teva posició respecte de les estrelles (mirar el GPS és trampa!) i calcular quants graus t’has mogut. El nombre de minuts d’arc serà el de milles nàutiques que has fet.

Com que la Terra no és una esfera perfecta, cada país va mesurar les milles nàutiques pel seu compte i van obtenir valors molt semblants però no exactament iguals. Això va ser una font de problemes, però es va anar uniformitzant a base de calcular la mitjana de diferents llocs i de diferents mesures. Va ser al 1929 quan es va establir que una milla nàutica serien exactament els 1.852 metres. Mica a mica altres països s’hi van anar afegint. Fins i tot els anglesos van fer-ho al 1970 trencant la seva proverbial tossuderia a fer-ho tot diferent de la resta. Cal dir que la diferència era poca. L’antiga milla de l’almirallat anglesa mesurava 1.853 metres.

De manera que efectivament, la milla nàutica si que és una unitat intel·ligent i raonable. Res a veure amb la milla terrestre que els anglosaxons encara fan servir, que deu tenir una història interessant, però que ja tocaria guardar al calaix dels records.