Quan la brúixola no serveixi

La brúixola és un invent extraordinari. Una simple agulla que ens indica arreu del món on hi ha el nord. Amb això ja en tenim prou per saber on es troben la resta de punts cardinals i facilita extraordinàriament l'orientació. Ara ja hi ha GPS, però imagineu com hauria sigut la història de la navegació sense brúixoles?

Tot plegat és un exemple genial de com un instrument molt petit pot aprofitar-se d’un efecte natural immens. La brúixola el que fa és orientar-se segons el camp magnètic de la Terra. I és que la Terra es comporta com un imant de mida planetària, segurament degut al seu nucli de ferro que es troba en moviment de rotació.

Això no ho aprofitem únicament els humans. Molts animals detecten el camp magnètic i el fan servir per orientar-se. A més, es genera la magnetosfera, un escut protector enfront les radiacions provinents de l’espai.

Ara bé. Hi ha un detall que resulta intrigant en tot plegat. És cert que la Terra és com un imant, però de vegades, aquest imant es torna boig. Hi ha períodes en que el Pol nord magnètic s’afebleix, desapareix... i torna a aparèixer on ara hi ha el Pol sud!

És un fenomen conegut com les “inversions del camp magnètic”.

Sabem que passen per les marques que deixa la geologia. Quan un volcà treu lava, aquesta es solidifica i queda convertida en una pedra molt característica. Si aquestes pedres tenen compostos de ferro, els cristalls que contingui s’orienten segons el camp magnètic terrestre mentre la lava és líquida, però un cop solidificada ja resten per sempre més apuntant cap al nord.

Doncs s’ha vist que en diferents èpoques, el nord i el sud magnètics s’intercanviaven posicions. De fet, també s’ha notat que no és manté en un indret fix, i fins i tot pot arribar a moure’s considerablement. Però el més habitual és que el camp magnètic s’inverteixi.

Això passa aproximadament cada dos-cents cinquanta mil anys, tot i que aquest és un valor mitjà i la variació és prou gran. Per exemple, ara fa quasi vuit-cents mil anys que no s’ha girat.

Semblen períodes molt llargs, però penseu que en geologia la unitat de mesura normal és el milió d’anys, de manera que aquests canvis resulten “relativament” freqüents.

El cas és que encara no sabem per quin motiu passa això. Simplement podem constatar que en el passat ha succeït. En realitat és possible que estiguem a prop d’una inversió, perquè en el segle que fa que estem mesurant la intensitat del camp magnètic terrestre s’ha observat que està disminuint progressivament. Ara mateix és un 10 % menor que a principis del segle XX.

I l’altra qüestió és com ens afectaria si ens trobéssim enmig d’una inversió. La primera conseqüència seria, òbviament, que les brúixoles deixaran de funcionar. A la majoria de nosaltres no ens afectaria gaire això. Quan fa que no necessiteu una brúixola? Tot i que a mi encara em fa gràcia ser capaç d’orientar-me amb un mapa i una brúixola. Quan ets perdut al mig de la muntanya és una bona ajuda!

Però l’inquietant és que l’escut de la magnetosfera desapareixerà durant un temps. Uns quants segles, com a mínim. Molt poc en termes geològics, però molt de temps per nosaltres.

De fet, aquests canvis han passat amb freqüència i no sembla que els éssers vius hagin patit gaire. No se com els anava als animals que s’orientaven segons el camp magnètic, però no sembla haver relacions entre inversions i extincions. Si més no, no són evidents.

Tot plegat ens recorda que encara ens falta molt per conèixer de com funciona el nostre propi planeta. Que encara hi ha forces al nostre voltant que no controlem en absolut i de les que, en realitat, en sabem poca cosa.

Així que, la propera vegada que tingueu una brúixola a la ma, recordeu que som afortunats de poder fer-la servir. I és que arribarà un moment en que no marcarà enlloc.