dissabte, de febrer 02, 2008

Les armes del Rei Jaume I

-15- ... E param hi un fenèvol, e açò fo al temps de maig, e tira el fenèvol, quan fo parat, cinc-centes pedres de nuit, e mil de dia. E, quan vench entorn d’hora de vespres, hac tant derrocat del mur, que gran portell hi hac feit. E la crida anà en la host que anassen combatre: e armarense, e moc-se la batalla: e combaten-los, los de la host, a escut e a llança, e tots los ballesters de la host que hi eren. E per la batalla no cessava lo fenèvol de tirar, si que tan fort era la batalla, e de guisa tirava lo fenèvol que gran res ni havia ferits d’aquells de dins d’escuders e d’altres homens.

Just avui, dia de la candelera, fa 800 anys que va néixer el rei Jaume I. Una data que val la pena recordar, sobretot perquè tampoc anem molt sobrats de figures històriques com aquesta. En Vicent Partal ha proposat de celebrar-ho posant algun fragment del “Llibre dels Fets” i això ha representat una bona ocasió per comentar una paraula que sempre em va fer gràcia i que associo indefectiblement al rei Jaume i les seves conquestes. El Fonèvol (o feneuol o fenèvol i en castellà fundíbulo).

Segons la definició, un fonèvol era una “Màquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i castells, consistent en una biga giratòria, en un extrem de la qual hom posava el projectil, que era llançat amb fúria per l'acció d'un contrapès més gros lligat a l'altre extrem”. És a dir, una mena de catapulta.

El rei en tenia un parell, que havia fet construir a Osca i que els transportava i muntava cada vegada que havia d'assaltar un castell. Era una feinada important i calien uns quants homes per fer-les anar i molts més per portar-les, muntar-les, protegir-les i plegar-les.

El cas és que l’art de la guerra medieval era més sofisticat del que ens mostren les pel·lícules de Hollywood. Hi havia diferents tipus de catapultes i altres instruments (“ginys” en diu al llibre dels fets). Un fonèvol era l'evolució d’un aparell que ja feien servir els romans, el fundibulum, que no deixa de ser l’aplicació de l'enginyeria als principis de la fona. Un braç (en aquest cas mecànic i molt gran) que mou una corda de la que penja un objecte contundent de manera que permet llençar-lo amb molta força.

Una aplicació del principi de la palanca i de la força centrífuga. Que va tenir moltes variants al llarg de la guerra medieval fins que va aparèixer l’artilleria.

Diuen que també hi llençaven cadàvers dels enemics, per desmoralitzar els assetjats, i fins i tot cadàvers d’empestats per encomanar malalties als de dins el castell (un primer pas cap a la guerra bacteriològica?)

En tot cas, em va fer molta gràcia poder veure un fonèvol reconstruït a un poble de la Provença: Les Baux.

Els fonèvols van acompanyar al Rei Jaume per Mallorca, València i allà on hi hagués un castell per conquerir. La feina cal fer-la sempre amb les millors eines disponibles i això moltes vegades va marcar la diferència. Sembla que els ginys dels sarraïns funcionaven pitjor, tenien menys punteria i abast i se'ls entrelligaven les cordes al mig de la batalla, cosa que els feia ser molt menys efectius.

Al final són els detalls els que donen forma a la història: i és que el rei Jaume, armat amb el seu potent fonèvol, com no havia de ser tot un Conqueridor?

9 comentaris :

Alasanid ha dit...

No és que n'hi hagi pocs com Jaume I a la història de Catalunya, és únic. No només per les seves gestes ni per la seva gran estatura ni pels 63 anys de regnat ni per haver repartit el regne entre els fills. És la unió de totes aquestes coses que el fan únic.

D'altra banda els aniversaris són meres tonteries inventades per poder rememorat els qui admirem o estimem. Cal recordar però què va passar el mes d'octubre de 1582.

Ho trobo una gran pensada fer aquest petit homenatge a Jaume I, un dels qui m'agrada recordar i que realment val la pena ser recordat de la nostra història.

sants ha dit...

En dissabte i tot Dan!! ara bé, l'ocasió ho mereixia!!

Carquinyol ha dit...

Molt interessant l'apunt. I tot i tenir els millors "ginys" a ell li van servir també molt les arts de negociació. I, sens dubte la sort, com deia Napoleó.

Vent d Cabylia ha dit...

T'ho dic com a afectat quasi diari i de bon rotllo: no podeu dir-nos "Vicent" als valencians, que és com ens diem, en compte de "Vicenç"? És com allò de "aquí y en la China Popular"...
Salut!

Dan ha dit...

alasanid. Realment va ser un monarca notable.
L'octubre del 1582? Van passar moltes coses aquell mes, excepte el dia 5 d'octubre de 1582 en que no va passar absolutament res. Literalment!!
:D

sants. Mira, la moguda m'ha fet gràcia!

carquinyol. Per guanyar s'ha de disposar de bones eines en tots els camps (i una mica de sort també!)

vent d cabylia. Coi! Tens tota la raó. Ja ho he corregit. Ja saps, el costum, escriure sense pensar... (excuses, excuses)
salut!

Alasanid ha dit...

Dan ho deia per això que dir que han passat tants anys des de tal cosa ja de per si no té massa sentit i si a sobre es compten els d'abans de 1582 com si res...

Però quan es parla de 800 anys 10 dies més 10 dies menys no es noten gaire.

francesc ha dit...

M'ha agradat molt la definició de la i conèixer la paraula fonèvol :)

Anna ha dit...

fonèvol i giny, dues grans paraules poc utilitzades.

quina sorpresa trobar aquest post de dissabte!

Dan ha dit...

alasanid. Si, les celebracions, de fet no tenen massa sentit. O tenen tot el sentit que els volguem donar.

francesc. Descobrir paraules antigues pot resultar molt interessant!

anna. Tu també t'hi has afegit eh!