dimecres, de febrer 27, 2008

Més placebo

L’altre dia comentava que en el cas de la homeopatia, l’efecte placebo pot ser una explicació molt millor que no pas els suposats mecanismes quasi-esotèrics que defensen alguns seguidors. Però, tot i que l’efecte placebo és conegut i útil, desagrada sempre que s’esmenta com a causa de la millora dels pacients. I això passa també en el cas de la medicina tradicional.

S’acaba de publicar un article on s’ha analitzat l’eficàcia de determinats fàrmacs antidepressius àmpliament receptats arreu del món. I els resultats tornen a posar l’efecte placebo sobre la taula. I en aquesta ocasió són les indústries farmacèutiques les que es reboten contra el placebo.

El que han fet els investigadors és una meta-anàlisi. Això és agafar diferents treballs publicats i fer un tractament estadístic de manera que puguin veure el que hi ha quan es fa servir un nombre extraordinàriament gran de pacients. Això ho han fet en estudis de fàrmacs antidepressius del tipus “inhibidors de la recaptació de serotonina”. Per entendre de que parlem, la marca comercials més coneguda seria el Prozac, però n’hi ha molts més amb diferents noms.

I la conclusió ha resultat ben interessant. En la majoria de casos, el tractament és indistingible del tractament amb placebo!

De fet, sembla que aquests fàrmacs si que ofereixen una millora, però únicament en pacients amb depressió severa. Però per les depressions lleus no tenen cap efecte. En realitat això no hauria de ser una sorpresa ja que la depressió és una de les patologies amb més mitologia al voltant. Una depressió és un problema realment molt greu per qui la pateix. I a sobre de la pròpia depressió ha d’aguantar els consells benintencionats dels qui l’envolten i el volen animar. Ningú li diria a un cec que s’esforci i podrà veure, o a un paraplègic que si hi posa de la seva part igual pot caminar. Doncs és igual de ridícul dir a algú amb depressió que amb voluntat per la seva part podrà sortir del pou.

Una persona amb depressió té un problema bioquímic al cervell. Les connexions entre neurones se’n ressenten i això no té res a veure amb la voluntat o les bones intencions. Per això cal modificar la química del cervell. Una fita que encara ens queda lluny. Però ja disposem de fàrmacs que poden fer-ho. Amb eficàcia limitada, amb molts efectes secundaris i amb totes les limitacions que vulgueu, però ja tenim algunes eines per tractar-la.

L’important és que tot això s’aplica a la depressió clínica. No a estar una mica “depre” perquè la feina em va malament, la novia no m’estima i no arribo a fi de mes. Fem servir la mateixa paraula, però els conceptes són completament diferents.

Però ara resulta que podem prendre una pastilleta i el desànim desapareix, de manera que no resulta sorprenent que els antidepressius siguin uns dels medicaments més receptats al món occidental. Tots hem d’estar al cent per cent sempre i a cada moment, ni que sigui amb l’ajut de la pastilleta. Les alternatives són cansades i difícils. I com deia, la depressió no es cura amb bona voluntat.

La depressió clínica no, però la “depre” si.

I ara sembla que l’efecte que ajuda a molts a tirar endavant no és la inhibició de la recaptació de serotonina sinó que és un efecte placebo. Bé, al qui estava malament li deu ser igual, i el laboratori estarà encantat, però no està de més anar recordant que la paraula depressió no s’hauria fer servir alegrement. Tot i que és difícil i delicat discriminar, perquè insisteixo: una depressió de veritat és un tema molt seriós.

Podem fer un símil amb una altre paraula. Hi ha qui enlloc de dir que està “depre” diu que està molt “cremat”. Doncs és com si prendre pomades per les cremades fos igual d’efectiu que prendre antidepressius. L’únic important és que n’estigui convençut que funcionaran i el placebo de nou es mostrarà en el seu esplendor.

I, tal com passava amb l'homeopatia, els laboratoris farmacològics són els que ara diuen que de cap manera.

Per quin motiu li tindran tanta mania al placebo? Però si funciona!

15 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Suposo que la mania al placebo serà perquè no poden registrar els drets !! ;)

El que no puc deixar de pensar és que això que ara li diem placebo potser dintre d'uns anys tindrà una explicació més científica, qui sap...

èlsinor ha dit...

Així que, al cap i a la fi, resulta més barat que els fàrmacs i igual de saludable recitar-hi -i creure-se'ls!- mantres del tipus "sóc el/la millor", "tinc una salut de ferro",etc..

Dan ha dit...

carquinyol. Sospito que aquest és un dels principals motius. Tot i que certament encara queda molt per comprendre com funciona el placebo. Una cosa és saber que actua, una altra de diferent és comprendre a traves de quin mecanisme precís. Tot arribarà.

àlsinor. Si, però únicament en depres. Per la depressió clínica les mantres no funcionen i aleshores si que cal un bon inhibidor de la recaptacio de serotonina. I és que a la serotonina les mantres no li fan gran cosa. :-)

Anònim ha dit...

Jo prenc homeopatia i em funciona, i no descarto l'efecte placebo, m'és ben igual, només sé que per a una al.lèrgia el metge em dóna cortisona i antihistamínics que em fan tornar boja i no em curen i l'homeo em dóna anisetes que me la tallen.
Sense saber ni voler saber perquè uns anisetes em van millor, pregunto perquè fan efecte a animals també. També amb els cavalls funciona l'efecte placebo?

Llum ha dit...

Sé que em picaràs pel comentari, però... quan he entrat anava sense ulleres i la foto m'ha recordat el pato Donald.

Vale, deixo de dir tonteries i em poso seriosa...

He sentit aquesta notícia al matí. Tinc una familiar bastant propera amb el que anomenes depressió clínica. Les pastilles que es pren van numerades, i ha d'apuntar cada dia com es sent. Hi ha pastilles que són medicament i altres només pastilletes amb placebo. Cada dia ha d'apuntar com es sent, i el metge ho comprova amb el número de la pastilla.

Dit això, és molt "fàcil" diferenciar la depressió clínica del que anomenem depre? A mi també m'ha semblat una mica fort el que he sentit aquest matí, però... no ho sé, si és fàcilment detectable, sembla que la solució hauria d'estar clara, no?

Dan ha dit...

anonim. El que sempre dic. Si et va be, fantàstic. El que toca discutir no es això, sinó el motiu pel que diuen que va be. En aixó si que no valen teories exotiques sense demostracions sòlides.
En animals hi ha qui diu que funciona, però quan he mirat algun treballl, els trobo molt i molt discutibles. Jo no ho crec. En tot cas no he vist proves clares que funcioni en animals.

llum. La combinacio de colors és realment la de l'ànec donald ;-)
El problema no es tant que no sigui dectable com el fet que el pacient "exigeig" la pastilleta. I els metges no volen problemes. Si després era una depressió i no el van tractar, demanda al canto. millor curar-se en salut. Pacient content, metge tranquil i laboratori encantat. Els efectes secundaris son un detall que no s'acostuma a tenir en compte.

Anna ha dit...

Casualment, poc després del teu article sobre l'homeopatia a ADS-ADN una noia va publicar un altre article sobre el tema, i precisament va tractar el tema de l'efecte placebo en animals, en els que sembla que sí que es dóna.

mafalda ha dit...

Ma mare pateix una depressió (bé, una mena de quadre de "trastorn bipolar" difícil de catalogar, segons el psiquiatre) i sempre s'ha hagut de trobar amb gent que li deia allò de què s'animés i ja veuria que bé.
I ja ens veus, intentant fer entendre que una depressió endògena no es cura amb bones intencions, que és molt més que "estar depre" i que gràcies, però que el que necessita és suport incondicional i fàrmacs. Sé que havia estat amb seroxat (una de les que es comenta l'efecte "placebo") però desconec si a hores d'ara se'l segueix prenent. Tot un món, el de les patologies de la psique!

Joan ha dit...

Esta clar que el nostre organisme és bioquímic i que la nostre capacitat emocional està lligada (dona i rep) amb aquesta bioquímica.
Es evident que un placebo, escoltar una cançó, uns situació personal dura, ... tenen repercussió en la química de nostre organisme en diferent mesura.
Un medicament, una droga o aspirar un insecticida també afectarà la nostre bioquímica sense passar pel component emocional.
El dubte és on està la frontera, o limit, on les nostres emocions poden "controlar" aquesta química. Frontera que segur variarà en cada persona.

a reveure,

Myrddin ha dit...

Veig que has publicat un llibre amb el que penjes per aquí, està molt bé, es nota que ets un crack.

Salutacions.

Myrddin ha dit...

Per cert, que jo sí portava les ulleres posades i d'entrada la foto també m'ha recordat al Pato Donald. Això ho hauries d'estudiar!

Dan ha dit...

Anna. ja el vaig veure. Molt bo. Epel que fa als placebos amb animals insisteixo en que hauria de trobar-no algun que em convencés. Tots em semblen molt agafats pels pels. però podria ser. L'article que esemntes també comenta el placebo causat per l'evolució natural de la malaltia, que de vegades es cura soleta i pensem que era per la pastilleta. De nou, un bon assaig randomitzat i doble cec és el que ens permet aclarir-nos.

mafalda. Eaxcte. El problema es distingir entre estar baix i una depresio clinica. Els metges poden saber la diferencia. Nosaltres, normalment no.

joan. El repte fascinant es comprendre com l'activitat neuraonal modifica la bioquímica. Com dius, no hi ha dubte que passa, falta saber amb detall el com.

myrddin. He he. Gràcies, però l'inspirat va ser l'editor, que també es blogger (i frikki!)
Això de l'ànec Donald, quan la llum ho ha dit també hi he vist un record. però es que la combinació de colors es just la que forma en Donald. Fins les tonalitats coincideixen. Segurament és un exemple de com el cervell processa la informació, agafant generalitzacions a partir de dades inconnexes que pugui relligar.

Anna ha dit...

ei, que aquest article no era meu! no em vull atribuir mèrits que no em toquen... (de fet, si fos meu no crec que l'hagués esmentat)

Dan ha dit...

:D
Ja ho vaig veure que no era teu, però realment està força bé. Independent de qui l'ha escrit.

laianna ha dit...

Hola Dan, precisament a la feina haurem de una sessió de lectura crítica d'aquest article del plos, per tal de valorar-lo amb els psiquiatres. Aixi que em fa molta gràcia veure la teva valoració ! A primera vista, em sembla que la metodología de revisió sistemàtica i metanàlisi que han aplicat és discutible, independentment de si després la conclusió és certa o no. Ja t'explicaré com va la sessió !