L'adéu d'un dofí

Estem tristament acostumats a les llistes d’animals extingits o dels que estan en perill d’extinció. Inexorablement van caient una i altre espècies d’animals i plantes, i cada vegada que això passa és una pèrdua irreparable per la història del nostre planeta. I de vegades, aquesta desaparició es fa agònicament lenta, com en el cas dels dofins del riu Yangtsé.

Quan pensem en dofins, de seguida ens els imaginem fent salts al mar o recordem alguna actuació en un aquari. (I alguns recordem una blogaire amant dels dofins). Però rarament ens passa pel cap un riu. Però el cas és que el baiji, que és com també s’anomena el dofí d’aleta blanca del Yangtsé (Lipotes vexillifer) és un dofí que viu en aigua dolça des de fa uns vint milions d’anys.

I no a qualsevol aigua dolça, perquè únicament ha colonitzat el riu Yangtsé, a la Xina. Hi ha altres espècies de dofins d’aigua dolça, la majoria en perill, ja que totes necessiten el mateix, aigües abundants i de bona qualitat. De fet, la presencia de dofins es considerava un bon indicador de la salut del riu.

Però amb el despertar econòmic de la Xina els rius han patit grans modificacions. La construcció de la gran Presa de les Tres Gorgues, que constitueix la major central hidroelèctrica del món a més de permetre regular el cabal de riu ha sigut un factor important. Però també la contaminació que mostra el riu, l’augment en el tràfic fluvial i, com sempre, la pesca sense control. En aquest cas es practicava amb descàrregues elèctriques o amb explosius. Pocs mirament per un mamífer en extinció.

Quan va ser evident el risc que corria l'espècie es va dissenyar un santuari per mirar de recuperar-ne la població. Malauradament es va arribar tard.

Als anys vuitanta encara en quedaven uns quatre cents exemplars. Però el cas és que al 2004 es va veure amb vida un dofí d’aleta blanca del yangtsé per darrera vegada. Per verificar-ho es va organitzar l’any 2007 una expedició amb l’objectiu de mirar de trobar més exemplars, però després de sis setmanes voltant el riu van abandonar sense cap resultat.

A partir d’aquell moment es va considerar extingit. No definitivament perquè han de passar cinquanta anys per tal de posar una espècie a la llista de definitivament extingits, però a la pràctica ja no hi havia esperança.

I malgrat tot, la vida dóna sorpreses.

Menys de tres mesos després, va saltar la sorpresa i es va veure un exemplar del dofí amb vida. Els passatgers d’un vaixell van filmar una taca blanca que nedava a prop d’ells i representants de l’Institut d’Hidrobiologia de l’Acadèmia de Ciències Xinesa han confirmat que efectivament es tracta d’un baiji.

De manera que la data definitiva d’extinció es retarda una mica. Malauradament amb un únic exemplar no hi ha res a fer. Fins i tot en el cas que apareguessin unes poques femelles seria molt difícil reflotar l’espècie. Per mantenir la variabilitat genètica mínima que els fes viables cal un nombre mínim d’exemplars. El dofí del riu Yangtsé està fent les darreres cabussades de la seva història.

Tant de bo aprenguéssim la lliçó i no esperéssim fins que ja sigui massa tard per fer alguna cosa per moltes altres espècies que aviat seguiran el mateix camí. Cada vegada que una desapareix és una pèrdua irreparable per tots nosaltres ja que empobreix molt el nostre planeta. L’únic lloc de l’univers on ara per ara podem viure.