El gran viatge dels aneguets

La primera vegada que vaig sentir-ho va ser en un anunci de televisió. El que anunciava no hi tenia res a veure, però el principi era divertit. Explicava que una vegada, un vaixell va perdre un contenidor amb 30.000 aneguets de goma al mig de l’oceà i que aquells aneguets havien anat flotant tot seguint els corrents marins fins arribar a alguna platja llunyana.

Doncs el cas és que la història és absolutament real i ha servit per fer un estudi dels corrents marins del Pacífic Nord.

Tot va començar el 10 de gener de 1992. Una tempesta va fer que un vaixell provinent de Hong Kong i amb direcció als Estats Units perdés tres contenidors plens de joguines fabricades a Xina. No eren únicament aneguets grocs de goma. També hi havia tortuguetes blaves, granotetes verdes i castors vermells. I el nombre exacte eren 28.800, repartits en proporcions de 35 % d’aneguets, 18 % de tortugues, 21 % de granotes i 26 % de castors. L’incident va passar a 44.7°N, 178.1°E, pràcticament on la línia de canvi horari talla el paral·lel 45.

I uns pocs mesos més tard, al setembre, ja apareixien els primers aneguets a les costes d’Alaska. A 2.200 milles de distància. Això va arribar a oïdes de Curtis Ebbesmeyer, un oceanògraf que estudiava els corrents marins i es va adonar que aquelles restes flotants eren un mètode excel·lent per verificar els seus models informàtics. Feia poc que treballava en un sistema anomenat OSCURS, per Ocean Surface CURrent Simulator i va començar a muntar un sistema per recollir informació sobre les trajectòries que seguien.

Era tota una oportunitat ja que fins aleshores el que feien era llençar ampolles amb missatges al mar. Al missatge demanava que informessin de la troballa, però de mitjana es recupera únicament un 2 % dels objectes. Que de cop n’haguessin quasi trenta mil d'identificables era un regal del destí!

Mica a mica va anar recopilant informació sobre els indrets on havien trobat les joguines. N’Han aparegut al Japó, Hawaii, Austràlia i Sud-Amèrica. Ara ja està clara la trajectòria circular que segueixen la majoria, donant voltes per la banda nord del Pacífic. Molts ja han completat el recorregut circular quatre o cinc vegades. Però alguns han emprés un camí encara més complicat.

Han anat cap al Nord, en direcció a l’estret de Behring. Allà possiblement han quedat atrapats entre blocs de gel i s’han anat desplaçant lentament fins l’oceà Atlàntic. Després, al baixar fins latituds més càlides i alliberats del gel han arribat a la costa est dels Estats Units i fins i tot, al 2003 es va localitzar el primer a Escòcia i s'espera que aviat algun arribi a Anglaterra.

La gràcia de la durabilitat és que els van fer amb plàstic però que, contra el que és habitual, aquests aneguets no tenien cap forat, de manera que es mantenen flotant anys i anys. Un altre detall curiós és que els aneguets i els castors han perdut el color (groc i vermell) originals. Ara ja són blancs. En canvi, les tortugues blaves i les granotes verdes mantenen el color com el primer dia.

Encara més. L’any 2004 es va fer una fira de “beachcombers” (recol·lectors de deixalles a la platja) i van mostrar 111 joguines recollides a Alaska, que mantenien les proporcions originals entre aneguets, tortugues, castors i granotes.

I si en trobeu un, tingueu present que hi ha una recompensa de cent dòlars quan aviseu, però cal que tingui la marca “The First Years” que validi que són els originals.

Finalment, les dades obtingudes de les trajectòries de les joguines ajuden a entendre el que passa al mar. Hi ha una immensa zona plena de deixalles flotants al Pacífic Nord. És l’interior de la trajectòria circular que conformen els corrents marins que han mostrat les joguines. Allà hi ha una bona part de brossa flotant abocada pels vaixells. Parlem de tones i tones de porqueria. I és que cada any es perden deu mil contenidors!

Però no penseu que els aneguets i els seus companys són un cas únic. Treballs similars s’han fet aprofitant altres accidents que van abocar milers de sabates Nike, de pilotes de tennis o de guants de hockey.