Un dia ha d’arribar el final, però no hi ha pressa, i els de la NASA estan disposats a allargar la missió tant com sigui possible. Parlo, una vegada més, dels rovers que hi ha a Mart. L’Opportunity i l’Spirit. Doncs si. Segueixen actius. Amb problemes, però encara funcionant. De totes maneres, si bé l’Opportunity encara funciona correctament, les coses comencen a pintar malament pel pobre Spirit.Ja n’he parlat en altres ocasions i, una vegada més, farem notar la dada més impactant. Els dos robots estaven dissenyats per funcionar durant 90 dies marcians (anomenats “sols”) i de moment ja porten funcionant 2094 dies l’un i 2074 l’altre. No es pot negar que multiplicar per vint-i-tres la vida prevista és una proesa de la tecnologia.
Al llarg d’aquest temps han anat movent-se per la superfície de Mart, prenent mostres, resistint tempestes de sorra i aguantant els freds i foscos hiverns marcians. I malgrat tot encara segueixen operatius. Ells han convertit Mart en un indret real, en un paisatge amb característiques geològiques com altres que podem trobar a la Terra. S’han acostat a precipicis, han baixat dins cràters, han perforat roques i han fotografiat remolins de vent i postes de Sol.
Però abans o després les coses havien de començar a espatllar-se. Primer va ser una de les sis rodes de l’Spirit que va deixar de respondre. No era massa greu perquè encara n’hi quedaven cinc. Simplement el control de la missió havia de tenir-ho en compte alhora d’enviar les instruccions que cada dia li transmeten.
Però fa un temps la cosa va ser molt més greu. L’Spirit va quedar atrapat en un banc de sorra que han batejat amb el nom de “Troia”. Una de les rodes es va enfonsar sota l’arena de manera que el robot no podia sortir. Allò podia ser el destí final de l’Spirit, però l’equip de la missió encara no ho dóna per perdut i ara estan en plena feina d’alliberament de l’Spirit.
Per començar van agafar la rèplica del robot que tenen a la Terra i la van posar en la mateixa situació: enfonsat a la sorra. Això va requerir preparar una barreja de consistència similar a la sorra marciana on està atrapat l’Spirit. Per fer-ho van barrejar sorra, argila i terra de diatomees. Químicament no té res a veure amb la sorra de Mart, però la textura, la consistència, és similar. I es tracta de poder assajar quines maniobres cal fer per anar alliberant poc a poc la nau.
La feina va per llarg. De moment la roda, que fa poc estava gairebé colgada del tot, ara ja està una mica més lliure. Però la nau encara no té prou suport com per sortir. L’han desplaçat uns pocs mil·límetres, però sobretot es tracta de no empitjorar la situació, de manera que s’ho prenen amb calma.
Potser al final no se’n sortiran i Troia serà l’indret final on restarà l’Spirit. Això no implica que sigui el final de la missió. Encara que estigui immòbil, la sonda segueix podent fer moltes coses. Després de tot, hem enviat moltes altres missions que estaven quietes sobre la superfície de Mart. L’Spirit pot seguir enviant dades sobre meteorologia marciana, pot agafar mostres del terra que l’envolta i pot seguir sent útil de moltes maneres. No serà el mateix, però això no vol dir abaixar el teló definitivament.
A més, encara queda l’Opportunity plenament funcional. Ara està apropant-se a un meteorit que ha trobat a la superfície de Mart. No es tracta de res espectacular, però si ho pensem un moment, que podem enviar un robot perquè s’acosti a mirar de prop una pedra situada en una explanada marciana, si que és una cosa ben espectacular.
7 comentaris :
Els dos robots estaven dissenyats per funcionar durant 90 dies marcians (anomenats “sols”) i de moment ja porten funcionant 2094 dies l’un i 2074 l’altre.... no han pensat mai en fabricar electrodoméstics ? Almenys tenen qualitat constratada (encara que al sistema capitalista això no interessarà pas gaire, clar...)
Realment ha de ser tot un joc d'estratègia estudiar com moure aquestes dues cuques mecàniques !!
A mi és que controlar uns trastos a tropecientosmil quilòmetres em sembla tota una proesa... encara que només haguéssin de fer una foto i tornar. Jajajajaja!
I sí, estic amb el Carquinyol, electrodomèstics de la NASA ja!!! xDDD
Aquest parell em semblen increïbles, de ben segur que a Mart n'acabaran fent algun monument jajaja
D'altra banda els de la NASA ja sabien què feien i de ben segur que van dir 90 dies per si les coses no anaven massa bé.
A mi el que em sembla increïble és que es pugui enviar senyals a tanta distància i que a sobre s'entenguin!! (i ja no només a Mart si no que han arribat més lluny).
Segurament m'he perdut algun post, però... les mostres... com tornen? O les analitzen els robots mateixos?
genial! recordo quan els meus fills eren petits i seguiem, dia a dia, el Pathfinder :)
Si que podrien fer electrodomèstics aquests de la NASA i així autofinanciar-se, perque deu costar una pasta, tants genis pendents dues joguines. No és espectacular, és grandiós, poder saber tantes coses de Mart.
Carquinyol. Segurament serien molt eficients, però carísims! Una rentadora de crom-titani, deu sortir-se de qualsevol pressupost.
Alepsi. Res dona. És com un cotxe teledirigit, pero a lo bruto.
Alasanid. Doncs si que seria una bona idea. Un monolit potser?
Laia. No tornen. Fan les analítiques allà mateix. Crec recordar que porten un espectrometre de masses o alguna cosa semblant a sobre.
Clidice. Ostres, la mars pathfinder. La pionera en aquestes coses. On deu ser ara mateix?
Joana. Els equips de control de cada rover semblen una colla d'alló mes divertida. però han hagut d'acostumar-se a viure segons horari marcia, amb dies una mica més llargs que els d'aquí.
Publica un comentari a l'entrada