Una pregunta que de vegades em faig és “perquè he de perdre el temps amb això de la divulgació de la ciència?”. Després de tot, hi ha qui ho fa millor i qui té més temps. Naturalment part de la resposta és simplement perquè m’agrada. Com deia en Carl Sagan, “És com quan t’agrada una noia, que vols explicar-ho a tothom”. Però també hi ha alguna cosa més. Per algun motiu em molesta quan veig actituds irracionals. Quan algú creu que un eclipsi de Sol és un senyal de mal averany, o quan defensen que la Terra en realitat és plana, que l'evolució és un invent del diable o que el càncer es pot curar canalitzant l’energia psíquica. De vegades em dic a mi mateix que tant se val. Que si s’ho volen creure, no és el meu problema. Tothom és lliure de pensar el que li plagui. I fins i tot tothom és lliure de comportar-se com un ximple. Perquè de vegades poden tenir alguna mena de raó, algun punt de vista que sigui encertat. Però moltes vegades el que defensen no s’aguanta per enlloc. Aleshores recordo una novel·la del mestre Isaak Asimov “Fins i tot els Deus”. Un títol curiós que feia referència a una dita de Friedich von Schiller: “Contra l’estupidesa, fins i tot els Deus lluiten en va”.
Però dues notícies d’aquest cap de setmana m’han fet recordar per quin motiu val la pena tot això.
La primera és una noticia que donaven a TV3. La mare d'un malalt de la SIDA denunciava que el seu fill rebutjava el tractament ja que l’havien convençut que el virus del VIH no existeix. Una conseqüència dramàtica de les teories de les conspiracions. Hi ha qui creu que la SIDA és un muntatge, que la malaltia no és la que diu la medicina oficial, que el virus no s’ha identificat mai i que al darrera hi ha els interessos (com no) de la indústria farmacèutica.
Tothom pot opinar el que li doni la gana, però resulta indignant que això acabi per causar la mort d’algú que podria viure si seguis el tractament. Tothom és lliure de rebutjar un tractament si li sembla, però al menys cal que això es faci amb coneixement de causa i no per seguir informacions errònies o tendencioses.
En una web llegeixo que “el SIDA no tiene entidad-biológica patológica propia; el supuesto ‘VIH’ jamás ha sido aislado; los llamados ‘tests del SIDA’ son una trampa para atrapar víctimas; estos ‘tests’ son los que fabrican supuestos ‘infectados por el VIH’ y supuestos ‘contagios de la persona A a la persona B’; los presuntos ‘antivirales’ son venenos quimioterápicos...” .
Ignoro si tantes ximpleries les diuen de bona fe o per interessos comercials per vendre llibres o cobrar per donar conferències. Però tinc clar que cal fer alguna cosa per evitar que hi hagi qui s’ho prengui tant en serio com per deixar-hi la vida. Si busco quants articles científics s’han publicat sobre el virus de la SIDA, l’HIV me'n surten més de dos-cents mil. Tots aquests científics estan enganyats? O potser tots formen part de la conspiració? Certament queda molt per aprendre, però de moment el genoma del virus s’ha seqüenciat, coneixem les seves relacions evolutives amb altres virus que causen immunodeficiència. Sabem de quina manera infecta les cèl·lules del sistema immunitari i hem desenvolupat fàrmacs que milloren la qualitat de vida dels malalts. Però potser tot això també és inventat.
La web d’on he tret aquelles perles és la segona notícia del cap de setmana. Un congrés sobre “Ciència y espíritu” que s’ha fet a Barcelona i on s'ha parlat sobre el presumpte engany de la SIDA, però també sobre “...la verdad sobre el 11/Septiembre y sus consecuencias, los "Chemtrails" o rastros químicos, la contaminación electromagnética que recibimos a diario, la auténtica verdad sobre la Luna como satélite artificial y otras charlas sobre la gran importancia de nuestro cuerpo eterno espiritual, frente a la insignificante temporalidad de nuestro cuerpo físico.”
Per descomptat la grip A també hi surt i, tot i que amb la Teresa Forcades, la monja de la grip A, no coincideixo en moltes de les coses que diu, no acabo d’entendre que hi fa en un congrés com aquest.
Sincerament, quan llegeixo aquestes coses entenc una mica perquè m’agrada fer divulgació. Tothom pot fer el que li plagui amb la seva vida. Et pots vacunar o no, pots prendre medicaments o renunciar a fer-ho, pots triar el dia en que comences un negoci o et cases. Però els motius pels que prens les decisions han d’estar basats en informació que sigui el més fiable possible. Ja sabem que no hi ha certeses absolutes i que tots podem estar equivocats, però crec que l'opinió de la comunitat científica té un cert valor. Que els coneixements que aporta la ciència són realment útils, i que és una bona cosa que en tinguem alguna idea. Després, amb aquest coneixement ja farem el que ens sembli, però és una ximpleria ignorar-ho.
Contra l'estupidesa fins i tot els Deus lluiten en va. Potser no servirà de res, però al menys en aquest tema mirarem de donar un cop de ma als Deus.
29 comentaris :
ja has vist això?
http://blogabulafia.blogspot.com/2009/11/i-aixi-es-tanca-el-cicle.html
Anant pel carrer o mirant la tele hi ha una cosa que la meva dona em fa notar freqüentment al veure "certs especiments". En la nostra societat actual, que tothom pot anar a l'escola i universitat (cosa impensable fa no masses anys) en que la informaciói està a l'abast de la mà de forma molt còmode... com pot ser que hi hagi tan "incult i orgullós de ser-ho"!!. Si és més complicat no saber res que saber-ne !!
PS: La setmana passada vaig llegir no sé on una enquesta feta a l'Estat Espanyol en motiu de la setmana de la ciència on prop del 33% dels enquestats deia que el Sol girava al voltant de la Terra... i no era una enquesta d'aquesta de pa sucat amb oli estil 20 minutos... realment per plorar !!
he trobat l'enquesta.
La Teresa Forcades és una paranoica de les farmacèutiques.
Té un llibre publicat en què l'acusa de mil crims.
Per tant, entre aquesta gent, es troba en la seva salsa.
A mi també em va colpir la imatge d'aquest malalt de SIDA que es negava a medicar-se creient que la seva malaltia (que l'està matant) no existeix.
Vivim en una època on la informació i la divulgació està a l'abast de tothom com mai, malgrat això segueix sent molt cert allò de que "no hi ha més cec que el qui no vol veure".
En algun lloc del cervell d'aquest malalt de la SIDA hi ha l'explicació de perquè ell cau en aquesta espiral paranoïca i d'altres no. Encara que coincidiràs amb mi que és molt difícil no caure-hi, veient el comportament altament sospitós de tants i tantes autoritats de les que, suposadament, ens hem de refiar. Que si hi ha una cosa que TOTA la humanitat entén és que, a l'hora d'omplir-se les butxaques, sempre n'hi haura disposats a fer el que sigui. Fins i tot els crims més execrables.
Bon discurs! :-D
És la segona vegada en dos o tres dies que llegeixo la frase d'en Sagan.
No em posaré en la desinformació, ni en l'estupidesa. Només en l'altra vessant: i quantes coses has après escrivint aquí? I quantes coses hem après els que et llegim? Això és el més important.
I, és clar, a seguir mentre se'n tinguin ganes, sense que sigui cap obligació (ja saps: hi ha temps de més, temps de menys, i vacances que van moooooooooolt bé per tornar amb més força!!!)
quan he llegit el títol del post he pensat en una vacuna... però malauradament aquesta contra l'estupidesa no existeix ni crec que es descobreixi. De tota manera, crec que tampoc no podem caure en creure en la ciència com si fos una religió, el més important penso que és conservar el sentit comú i aplicar-lo en la nostra vida diària, això sí, mirant d'estar el més ben informats possible. I això -estar ben informats- en aquesta societat actual no és gens fàcil. Per tot plegat, penso que la millor educació que podem donar a les escoles ja no és la de transmetre coneixements -que són per tot arreu- sinó la de com trobar informació i aprendre'n a destriar, a tenir criteri i a pensar per un mateix, a ser coherents amb les conseqüències dels nostres actes... apa, me'n vaig a treballar que avui veig que se m'ha girat feina :)
Vivim en la societat de la informació. Per a bé i per a malament (per desgràcia, massa sovint per a malament...).
Actualment qualsevol charlatán de "tres al cuarto" pot publicar les seves teories paranoico-conspiratòries basades en suposades evidències de vés a saber què... i triomfar. No importa quines bases tinguis... importa lo convincent que sonis.
Així ens va... com a burros seguint al més guapo... així ens eduquen "no penseu, sereu més feliços si us deixeu guiar"
I si ara copio i reenvio tot això a 9 persones, rebré una trucada que em canviarà la vida, però si no ho faig, els dits se'm petrificaràn i em cauràn a trossos (dic els dits, perquè són dona, si fos un mascle se'm podria petrificar i caure a trossos alguna cosa més)
No ho va dir Einstein que només hi han dues coses, que són infinites? Que una era l'Univers i l'altra l'estupidesa humana? I que de la primera cosa no n'estava segur del tot?
Doncs mira, aquí ho tens.
Comparteixo cent per cent la desesperació del divulgador cientfífic, però és necessari que algú intenti fer arribar la informació correcta al públic... o sinó guanyen ells! Endavant amb la bona feina.
La ciència pot costar molt d'entendre. I no tothom és capaç d'entendre segons què, per falta de coneixements bàsics. La por neix quan hi ha dubtes. Por de la foscor, perquè no veiem què s'hi amaga, por de possibles futurs poc desitjats, por d'un desconegut de qui no coneixem les intencions...
I la ciència és un món que queda molt lluny per gran part de la població. Creix llavors la por d'estar sent utilitzats, les teories de conspiracions són branques on agafar-se per no caure en la desesperació provocada per aquesta por, per aquesta ignorància.
I el teu treball diari serveix per allunyar les pors dels lectors. Subministres coneixement, subministres seguretat. Per això el teu blog és com una droga! Costa molt connectar-se a Internet i no entrar al teu blog!
I també, per aquest motiu, t'estem tots tan agraïts :)
M'ha encantat això de "la auténtica verdad sobre la Luna como satélite artificial"
Imagino que la van llençar a l'espai extraterrestres amics dels Maies, o potser dels antics egipcis, ja se sap això de les piràmides...
I després hi ha les supersticions. Sembla mentida que persones cultes, amb estudis, despleguin un ventall de conductes fetitxistes i superticioses, del tipus comprar loteria que acabi 3 perquè és el dia del meu aniversari, o posar la bufanda del barça damunt la tele per veure el partit perquè porta bona sort, com si al Messi li influís gaire què has posat sobre la tele de casa!
Però sobretot, ni se t'acudeixi deixar de divulgar la ciència! Estàs fent un bon servei als teus "co-blocaires" i cada dia aprenem alguna cosa nova. Gràcies.
Ni se t'acudeixi plegar ara que t'he trobat! :)
Ja vaig veure el cas del malalt de sida per la tele. Quin desastre, la família desesperats! Tot això són com una mena de sectes.. rares. Deu ser la secta de l'estupidesa infinita.
M'ha agradat molt el teu post. Jo tampoc puc entendre que a aquestes alçades hi hagi qui prefereixi creure en aquestes coses rares més que informar-se bé.
Estimats companys del blog d'en Dan....
El fet de que estiguem tots aqui, dient el que pensem sobre la ciència i el saber en general, ja diu molt de tots nosaltres. Som gent que necessitem saber, tenir coneixements del que ens envolta al món i anar-nos al llit cada dia sabent una mica més. Estem afamats de coneixement i això crec que es bó.
Quan vaig veure per primera vegada "COSMOS" de Carl Sagan, vaig apendre, desde llavors, a veure el món i les coses desde un altre punt de vista....No som res en la inmensitat del univers i hem de estar agraïts de que la materia que ens constitueix, hagi tingut la sort de transformar-se com a essers humans i gaudir de la vida i dels cinc sentits que ens ha donat la natura.
Només volia dir això.
Salut!!!
Excel·lent post. Vaig portar la comunicació d'un congrés estatal sobre la SIDA a València (era el meu primer contacte professional amb alguna cosa científica) i allí es reuniren centenars de persones molt enfeinades i molt preocupades per aturar l'expansió de la malaltia, a la que ja s'ha perdut la por (o pitjor encara, com expliques). Endavant la informació científica seriosa.
Sense voler anar en contra del benvolgut i estimat Sagan, afortunadament molts poden explicar que els agrada la ciència sense entrar en el conflicte que suposaria si molts expliquem que els agrada la mateixa noia. ;-)
Salut, i endavant amb la divulgació que fas, que està molt bé.
Encara no crec que hi hagi gent que es deixi malipular d'aquesta manera, la manipulació hauria de ser penada, sino fes una carrera de ciències de ben segur que estudiaria dret(encara que fos un rollo) només per a canviar les lleis o crear-ne de noves.
aaaa i ni se t'acudeixi tancar aquest blog! vamos pero ni de broma!
Molt bon escrit. Tens tota la raó, sobra estupidesa i manca divulgació. Cal fer la ciència assequible per tothom tal i com fas amb aquest blog, crec que és molt necessari.
Espero que la pregunta amb que comences el post te la facis "de vegades" però no massa sovint. Ho fas molt bé i els teus lectors te n'estem molt agraits, així que endavant amb la feina. I gràcies.
Quan vaig començar la carrera, moltes vegades havia de sentir a dir, que perque estudiava allò, que no tenia cap sortida i que no era pràctica. Quan ja llicenciada, vaig fer un projecte, tothom em demanava que perque servia allò que feia. Primer, m'esforçava en explicar, després avorrida, simplement, deia que m'agradava i no donava més explicacions. Molta gent, només entén el llenguatge dels diners, però si els diners els dona la ciència, hi ha la teoria de la conspiració. És molt trist. Però blogs com el teu, de divulgació pura i dura, sense més, fan més bé que res, fent caure molts mites. Tinc un amic que dona lliçons de medecina als metges, i s'ho creu, que és el més trist!
Endavant Dan, som molt els que ens ho passem molt bé -a més d'apendre- llegint el teu bloc.
Buf. No se que dir. Moltes gracies a tots.
Dan... el pitjor de tot és una tal Red Jedi... A més d'estúpids atempten contra institucions decents!
M'ha estranyat no llegir res sobre la memòria de l'aigua, o està passant de moda??
Queda molta feina per fer i per desgràcia... molta incultura.
No desisteixis pas, jo aprenc molt dels teus escrits.
Subscric les paraules de SM i la Joana.
Si es fes més cas als científics moltes coses no passarien.
Sempre hem de tenir la voluntat d'explicar el per què de les coses, i de donar una explicaicó raonable als fets. Però a nivell particular, quan parles amb algú i veus que és inútil fer-lo entrar en raó... és desesperant. I encara més trist que a aquestes alçaes, on al cipencia pot estar molt més a lo'abast de tothom, se segueixin qüestionant afers com el de la SIDA. És que m'has deixat de pasta de moniato.
Hi ha qui per manca d'emocions a la vida potser necessita posar la cirereta al pastís per veure's immers en una pel·lícula plena de conspiracions ,joc brut i sicaris... No cal, de debò. No cal.
Uau, ara m'he emprenyat XD
He deixat un comentari a l'entrada que vas fer sobre migranya.
Publica un comentari a l'entrada